Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

2011

Imatge
Que la sort, salut i feina ens acompanyen, individualment i col·lectiva.

" Sant tornem-hi "

Imatge
És conegut que el casal popular Panxampla ha presentat una moció a l'Ajuntament de Tortosa per tal que es retiri certa ( no tota ) simbologia franquista de la ciutat. Aquesta moció va acompanyada de 2.000 firmes que recolzen la iniciativa. Entre la simbologia que ara es proposa retirar està la del monument, conegut com de la batalla de l'Ebre, del mig del riu, a més del canvi de nom del grup 13 de Gener i de l'IES Joaquin Bau. Però bé, avui em vull referir exclusivament al monument. Fa pràcticament 2 anys en parlava al bloc , llavors em decantava per algun tipus de reconversió del monument, ara, escoltant, llegint etc. i, com sempre, deixant la porta oberta per ser convençut per altres opinions o solucions, em decanto per la retirada definitiva. Hi ha qui diu què existeixen altres monuments ( normalment sense cap simbologia explicita ) que commemoren victòries en batalles o guerres, per exemple els arcs de triomfs o altres. No és el mateix; el "nostre" monum

Jordi Bertran Company

Guitarra, tros d'espuma i xiulet de canya ( mirlitó ) o, com en poc es pot fer molt. A més del que es pot veure al vídeo següent, la companyia també fa altres números amb lletres, d'aquí aquestes paraules: " Amb lletres fetes d'espuma hem creat un univers de personatges, jocs, coreografies, humor i accions dramàtiques, on es demostra que les lletres no solament serveixen per omplir papers i ordinadors. Amb elles hem construït un mon excitant, inspirat en la poètica de Joan Brossa". Per a veureu de prop i més detall http://www.youtube.com/watch?v=DxDL_rTPEM0

Protocols

Imatge
Fa una setmana aproximadament va hi haure una topada a una cruïlla de carrers de Jesús. Res d'extraordinari sinó fos per que en un parell de setmanes, al mateix lloc, n'hi han hagut tres. Tot i què cal suposar que tothom coneixem allò de la dreta ocupada quant no existeix senyal de cediu el pas o STOP, el cas és que a determinats llocs sembla que hi ha gent que se'n oblida, o com a mínim no ho respecta. Lo qual també hauria de portar als responsables a estudiar la conveniència de senyalitzar-ho. En qualsevol cas, a banda de la reflexió anterior, el títol de la entrada ve per una altra raó. Estem acostumats, darrerament, a escoltar la paraula protocol quant ens preguntem per la quantitat d'efectius sanitaris, policials i de bombers en determinat accidents de transit. Recordo que fa un temps a l'Avda. de la Generalitat, en un incident amb un cotxet de crio -al qual no li va passar res- van acudir a banda de la policia local, bombers i ambulàncies. Òbviament no ho s

Canvi. Per a bé, o per tornar als 23 anys?

Imatge
Resulta paradoxal que, des de les nostres terres, quan la inversió de la Generalitat en quantitat al menys, ningú qüestiona, les enquestes no siguin del tot favorables als partits que han estat governant la Generalitat de cara a les eleccions del 28 de Novembre. La memòria certament sembla curta. No ens recordem de quant des de els successius governs de CIU l'atenció cap a les TTEE és fonamentava més amb visites institucionals que en inversions per al territori. Darrerament, CIU de l'Ebre nomes fa que insistir en que, tot i acceptam l'increment en relació a altres temps, aquesta, no s'ha fet bé. Clar, la inversió no és pot discutir, la qualitat d'aquesta si, i sempre serà susceptible de ser criticada i d'esta manera devaluar-ne la importància. A més, quant parlen de que aquesta no ha estat dirigida cap on caldria, no diuen quina es la seua alternativa i on haguessin destinats ells els recursos. Tothom ens hem passat anys i panys reclamant carreteres i vies de

29 S, clar que sí

Imatge
Soc plenament conscient del descrèdit, guanyat a pols en no poques ocasions, i atribuït injustament, les més, per part de la caverna de sempre, de les organitzacions sindicals, però el que no es pot és perdre el nord i deixar-se arrossegar per la corrent actual de desprestigi dels sindicats. És veritat que aquests, en general, primer per consolidació i després per deferència, no han estat objecte de la crítica pública i, normalment, podríem dir que han estat tractades de manera condescendent, però una cosa es abandonar aquesta actitud certament benèvola i l'altra és atacar a tort i a dret, des dels alliberats passant per les subvencions que reben fins l'acció sindical que practiquen. Els mateixos que fa un any criticaven la falta de pressió i mesures de força contra el govern, ara, son els que critiquen i no recolzen aquestes mesures. Evidentment contraposen la contradicció que els representaria l'està a favor d'una vaga general i el seu hipotètic redit electoral a

" La Sra. Pepeta "

Imatge
Amb aquesta expressió, ( perfectament intercanviable per la de Sra. Maria ) sembla ser que fa anys -potser encara avui- a TVE Catalunya es feia referencia a l'espectador/a de fa 20 anys, que des de casa seva contemplava aquella televisió. Se sobreentenia que " la senyora pepeta " era aquell espectador/a de perfil baix i amb limitada capacitat de compressió i, si aquests ho entenien, ja volia dir que ho entenia tothom i, encara què sense la competència de les teles privades, ja devia ser important l'audiència i aconseguir com més espectadors millor. L'admirat antropòleg, com demostra l'enllaç del costat, Manuel Delgado, llavors participava en un programa a TVE Catalunya que molts de la meua quinta recordaran, es deia "Tribunal Popular", es tractava de la simulació d'un judici on ell feia de fiscal i Ricard Fernandez Deu d'advocat. Alguns programes de l'estil s'han intentat fer després però..."nunca segundas partes fueron buen

Jordi Pitarque

Imatge
No cal molta imaginació per entendre quin ha de ser el sentiment i la desolació dels pares, familiars i amics en general davant la mort del jove jugador del Reus i veí de l'Ampolla, que va morir dilluns. Vaig escoltar a l'Ebre TV declaracions del president de l'Amposta, Tortosa, i els entrenadors Jordi Fabregat, Nacho Perez i Carlos Blanch. Les seves paraules eren certament emocionants. Tots van destacar l'educació, comportament i simpatia del jove jugador. Com molt bé va dir Ximo Rambla el sentiment de tristor i pena que puguen sentir tot el col·lectiu de futbolistes, coneguts i ebrencs en general, no és comparable, però, amb el de la seva família. Que descansi en pau. No sé, lògicament, si les causes de la seva mort, han estat conseqüència de la pràctica del futbol, del propi partit del dia anterior al Prat o simplement ha sigut una desgraciada coincidència i, per tant, li hagués pogut passar igualment sense la necessitat de fer cap esport. De fet, encara que ex

Nou bloc

Imatge
Coincidint amb l'inici de la temporada futbolística i de la mateixa manera que vaig fer les darreres tres temporades amb el juvenil del Jesús Catalònia, aquesta, la 2010/11, he obert un altre bloc, JesúsCata , ( Jesuscata.blogspot.com ), dedicat a l'equip filial del club, que competirà a la categoria de la tercera territorial. A la columna de la dreta hi ha l'enllaç. L'altre bloc del juvenil continuarà obert per si algú li pot interessar.

"La llorona "

Deixo aquest cançó ( en aquest cas sense imatge ) que interpreta Joan Baez d'aquest tema popular mexicà, encara que no hi ha unanimitat en ubicar els seus orígens de manera definitiva. N'hi ha moltes versions, entre altres, Chavela Vargas i Raphael. Mägo de Oz també va fer una versió instrumental titulada La " leyenda de la llorona " Més informació respecte a la llegenda de LA LLORONA

ONG's, imprescindibles?

Imatge
Després d'un temps d'inacostumada absència, amb el que les muses o bé no m'han visitat o quan ho han fet no m'han agafat davant el teclat, ja torno a ser aquí. Ja fa temps crec que vaig escriure alguna cosa sobre l'altruisme en general i l'objecte d'agraïment que les persones que el practiquen mereixen, independentment del sacrifici que per cadascú representa el fer-ho. Les ONG's, òbviament, son les que més gent d'aquest tipus poden acollir al seu sí. Deu fer una setmana de l'alliberament de les dos persones que estaven segrestades al Magreb, membres de l'ONG Acció Solidaria de Barcelona, la veritat és que a banda de que s'hagi pagat el rescat i la conveniència o no així com la comparació amb altres casos, el fet de l'alliberament és motiu d'alegria. De totes maneres, sempre he pensat en relació a aquestes organitzacions que, reconeixent el bé que poden arribar a fer als llocs on van, tot el dineral que gasten en el seu funcion

Pregoners

Imatge
Segons ens conta La Marfanta el pregoner de les festes de la Cinta serà l'exalcalde Vicent Beguer. No vull entrar ara a valorar els criteris que es fan servir en les designacions al 90 % d'ajuntaments. Només constato que, amb honroses excepcions, es posa en valor com mai una espècie de sinergia tàcita: Et convido i et faig propaganda en agraïment i/o contraprestació al que has fet o faràs ( per mi o pel poble ). Val a dir que el cas del Sr. Beguer potser s'apartaria una mica d'aquest criteri i s'emmarcaria més en una qüestió personal o de petit homenatge; per altra banda, no se si l'alegria i la rauxa serien els trets més característics de l'exalcalde per pregonar i cridar a la festa. Res a veure amb Joan M. Roig ( exalcalde d'Amposta ), tot i que també es podrien criticar els criteris d'elecció, et aquest cas però, l'argument de l'agraïment seria més justificat. Vaig veure el seu prego a les festes d'Amposta on va tindre el &quo

Correbous

Imatge
Des de la polèmica per l'abolició de les corrides de bous a Catalunya, i les seves conseqüències i repercussions interessades, ja sigui per l'absència de noticies en època estival o pel que es vulgui, el cas és què dia si, dia també, no parem de veure noticies, reportatges, comentaris i connexions en directe de les televisions des de les nostres terres ( Masdenverge, Campredo, Camarles, Amposta etc. ), començant per "Informe Semanal" de TVE passant per Tele5, Antena3, Cuatro i Tv3 ( la nostra ), sobre el que anomenen correbous i jo sempre havia sentit dir bous. Quin gran desplegament. Nomes hagués volgut el mateix grau d'interès per La Mora morisca, el Renaixement o la festa DeltaSound, per exemple, què, per aquestes mateixes cadenes, pràcticament no ha existit. La meva opinió sobre la prohibició en particular i de la festa en general ja en vaig parlar en un altre post, però si que m'interessa destacar, respecte als bous d'aquí, tot just el que sembla q

Els Quicos ( de nou )

Fa tres mesos posava un vídeo dels quicos que vaig enregistrar jo mateix a Corbera en ocasió de la celebració de la mostra d'espectacles de la memòria. Avui en penjo un altre amb la famosa cançó adaptada al català de Si me quieres escribir ( si algun dia em vols escriure, ara ja saps on trobar-me )

Això és de bojos.......

Imatge
.....O com a mínim ho pareix. No és la primera vegada que reconec en aquest bloc la meva malaltissa mania d'escoltar emissores i teles i llegir diaris que s'allunyen de la més elemental norma d'equitat i prudència. No diré que cadascú no hagi de tindre les seves opinions i defensar-les de la manera que millor considere, però fer-ho de forma tant sectària, insultant i tergiversadora de la realitat és un insult a la intel·ligència i quan no, una injustícia. També cal reconèixer que a casa nostra, potser no tant des dels mitjans, però si des de algun partit, es porta l'aigua al propi moli de manera exagerada i no menys insultant. Ja en vam tindre prou mostres amb les reaccions que sobre la manifestació contra la sentencia del TC va haver a Barcelona. Per resumir-ho, en aquesta ocasió, acceptant, mes o menys, la gran participació, la coincidència des de aquesta premsa/radio/tele/tertulians va ser la de valorar més els que s'avien quedat a casa que no el que havien anat

Fotos Renaixement

Imatge
Àlbum Diapositives .

Captadors d'instants

Imatge
Quan encara no s'acabat la festa del Renaixement, vull dedicar aquest apunt i les fotos que penjo al Picasa, a tots aquells que, càmera en mà al llarg d'aquests dies han anat captant o enregistrant imatges de la festa, dels seus personatges, grups, escenaris, participants, visitants i espectadors alhora. N'hi ha de professionals; n'hi ha, com en el meu cas, d'aficionats, i d'aquests, n'hi ha que ho fan per gaudir-ne personalment, com record, per ensenyar-ho......i també hi ha qui, com jo, penja les imatges a la xarxa per tal de fer-ne una humil difusió, i si de passada a algú n'hi agrada alguna, pos a copiar-la i desar-la. D'aquí uns dies ja penjaré la resta de fotos, pròpies de la festa.

Renaixement ( XV edició )

Imatge
Com qui no vol la cosa ja ens hem plantat en la quinzena edició de la festa del renaixement. La festa es celebra tots els anys a finals de juliol i recrea i rememora l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI com diu el seu subtítol, amb tota una serie d'activitats al carrer: espectacles, representacions, música, campaments, artesania, desfilades, jocs, tavernes, vestits d'època i mil i una activitats i sobre tot.....gent, molta gent. Aquest any, la organització ha considerat oportú, coincidint amb el quinze aniversari, oferir la lectura del pregó a Ramon Cardus, principal impulsor i president d'honor de la festa del renaixement. Aixi mateix es farà lliurament de l'estendard a Pilar Araujo per la seva aportació en estos 14 anys passats en el disseny i confecció del vestits d'època. Em sembla molt bé. Penso, sense temor a equivocar-me, que aquesta festa concita una autèntica unanimitat per part de tothom, començant pel propi ajunt

Nou repte d'Albert Giné

Imatge
Avui, fa unes hores, Albert Giné, ens ha desvetllat quin serà el seu proper repte més important. Ja fa unes setmanes, des del seu bloc, havia convidat als seus lectors que li proposessin un nou repte i que ell valoraria les possibilitats etc. però finalment s'ha decidit per una fita que ningú no va proposar-li, entre altres coses perquè no existeix com a tal prova i els suggeriments que li van/m fer tots eren de proves " convencionals " i conegudes. I ara, ens desvela el secret sorprenent-nos en que vol fer la volta a Catalunya a peu ( o corrent ) sortint des de Roquetes ( no podia ser d'altra manera ) fins Roses, travessar fins Vielha i baixar per Lleida fins a casa. Ell mateix ens explica al seu bloc a grans trets els primers detalls de la volta, suposo que ja anirà donant més informació d'aquí al Febrer de 2011, què és quant té previst realitzar el repte. A banda del propi repte de fer 85 km diaris durant 14 dies consecutius, la motivació que l'espenteja é

Salvador Sostres. Quin paio, tu.

Imatge
Després de veure la tertúlia de Cuatro on participa Salvador Sostres, vaig fer cap al seu bloc . M'he quedat bocabadat. Ja sabia, per haver vist alguna actuació del nacionalista Sostres en altres tertúlies de canals de televisió ( espanyols, aixo si -que paguen més-) quin es el seu estil provocador i de vegades reaccionari, masclista i més carca del que ell pugui arribar a imaginar. Peró va ser al seu bloc, com dic, on no donava crèdit del que vaig llegir el dia 8 d'aquest mes. Ell, és ocurrent, intel·ligent, audaç, mordaç i polemista de mena, totes aquestes virtuts les té, li reconec i no em desagraden, però "faltón" ho és un rato llarg. L'altre dia va fer un article adreçat a Miquel Iceta del PSC , no cal dir que critic, en coherència amb la seva militància antisocialista. En el sentit critic d'aquest no mi poso, el que critico i rebutjo frontalment és la manera que té de referir-s'hi: "La senyora Iceta" li diu, en al·lusió a la seva condici

Festes Majors

Imatge
Primer premi de les Carrosses Recent acabades les de Roquetes i sense solució de continuïtat, inclús solapant-se, ja estem celebrant les de Jesús. Si fa la pila d'anys ja es va canviar de dates ( abans eren a l'Octubre, per Sant Francesc ) entre altres motius, per evitar les inclemències del temps, de moment aquest any qui no surti al carrer no serà per fred o mal temps; fa una calor que bada les pedres. Com aperitiu deixo unes fotos d'alguns dels actes que ja s'han cel·lebrat. Cosso Iris i concurs de Playback on van participar 16 grups d'altres tantes penyes del poble i, cada any, els progressos son més evidents. Els guanyadors van ser la penya MLP. Primer premi concurs de Playback ( MLP ) Més fotos.................................. Aqui

"és el que hi ha"

Imatge
Com era d'esperar, encara coegen, i coejaran, les interessades interpretacions dels dos fets més importants dels darrers temps a Catalunya i Espanya com son la manifestació del dissabte a Barcelona en contra de la sentencia de TC, pel dret a decidir etc. Com sempre, cadascú agrana cap a casa i capitalitza les coses en funció dels seus interessos. Res de nou. Tot i la punta que se li pot treure a tot plegat, ara, em detindre amb un fet concret d'exemple del que dic. El diumenge vaig veure com Alicia Sanchez Camacho ( PP ), amb l'evident interes de treure importància i desnaturalitzar la transcendència de la manifestació, va deixar anar què era molta més gent la que no va anar a la manifestació que no pas la que hi va assistir; evident, però home, primer, que no tots el que no hi van anar va ser per falta de ganes i després que lo lògic es mesurar la importància de les manifestacions, pels que assisteixen i no pels que no ho fan. Passa el mateix quan ens posem a interpretar

Manifestació

Imatge
Quan encara ningú no dona la quantitat de manifestants, m'atreveixo a dir que aquesta sobrepassa, i molt, el milió de persones. Me'n alegro, que es sàpiga -una vegada més- de la voluntat de ser de manera ferma i decidida, sense retalls de competències i sobre tot de símbols.

Serà que estic a mig fer?

Imatge
Reconec que el tema de l'estatut i la sentencia del TC està posant a prova la meva identitat pel que fa al sentiment sobre Catalunya, Espanya i el nacionalisme. Fins ara sempre havia mantingut una certa actitud sobre la que fins i tot en presumia. Mai m'he declarat nacionalista, ni català ni espanyol; se que molts nacionalistes catalans no admeten que un pugui no ser nacionalista ni d'aquí ni d'allà, però és exactament així. Em podria considerar, aixo si, catalanista, en tant que defensor de les nostres coses, i per sobre d'elles la llengua que crec és el tret diferencial més clar i identificador. Es podrà dir que si un és catalanista forçosament ha de ser nacionalista, bé, jo no m'hi sento, sovint aquest sentiment solt anar acompanyat de voluntat d'exclusió, d'uniformitat i d'enfrontament. Tot i acceptant que, de fet, no és el mateix el nacionalisme català ( a la defensiva ) que l'espanyol ( històricament utilitzat per atacar ) . Quant a l'

Somos, Labordeta

És SOM una suma de "soc's"? Quan som SOM? Quants hem de ser per a ser SOM? Els que pertanyen a un SOM, poden pertànyer a uns altres SOM? Som el que SOM o SOM el soc més altres que també son? Quan diem SOM, és que ho som o és que volem ser? No ho sé, nomes sé què, sovint, SOM el que volen que siguem. O diem que SOM.

Els Ports

Imatge
Aquests dies, navegant per Internet, he pogut comprovar que, dels ports, tot i la seva indiscutible bellesa i atractiu, la seva presencia i difusió a la xarxa, sobre tot en llocs de vídeos, potser no és tant massiva com altres indrets de Catalunya o l'Estat ( Pedraforca, Pica d'estats, Monte Perdido, Picos d'Europa etc ); lo qual tampoc estic segur que sigui del tot negatiu ( d'aquesta manera s'evita la temuda massificació ) . Segurament que una de les causes de la desconeixença a nivell popular i més general sigui l'absència de grans i continuades nevades, més enllà de les puntuals de pràcticament tots els anys d'uns dies de pervivència. A més, com en tot, els mitjans de comunicació segurament no hi dediquen el mateix temps que ha altres llocs. Sigui com sigui, ell, El Port, més o menys conegut, més o menys visitat, més o menys difós, aquí està: Present, Majestuós, vigilant i esperant. Aixo si, com diu Quico el Celio, veniu, pero no vingueu tots a l'

En record de Jose Saramago

Avui ha mort Jose Saramago, l'escriptor portuguès i premi Nobel de literatura. El vídeo de Radiocable recull com, en la inauguració de la biblioteca de la fundació que porta el seu nom, una serie d'amics seus -juntament amb ell- canten la popular cançó que va ser himne de la revolució dels clavells a Portugal un famós 25 d'Abril: Grandola vila morena.

Llops

Imatge
Al següent enllaç trobareu les fotos individualitzades dels atletes, en plena acció, que van aconseguir la condició de llop a la cursa del cap de setmana passat: ebreimatges

Cursa del Llop

Imatge
Aquest cap de setmana s'ha celebrat la XVIII edició d'aquesta molt exigent cursa i amb una participació que ha superat la d'altres anys. Finalment de les sis etapes ( en la modalitat llarga ) que conformaven la categoria absoluta van ser 10 els que van aconseguir fer-se amb la platera del llop en haver acabat totes les etapes, i un amb el trofeu, en fer les mateixes etapes però amb la modalitat curta ( etapes de bicicleta carretera i BTT amb 68 i 27 Km. menys respectivament ) No insistiré -ja vaig fer-ho l'any passat- en la duresa i exigència que comporta aquesta proba, nomes cal veure que els "termineitors" hi dediquen al voltant de 20 hores en dos dies d'esforç continuat, ja sigui corrent a peu, amb bici de carretera, BTT i canoa caiac. Els kilòmetres totals estan prop dels 400. La carrera de caiac de riu des d'Amposta a Tortosa no es va poder realitzar degut al creixement de cabal i preservant la seguretat dels participants. Vull destacar l'

550.000

Imatge
Aquesta és la xifra que correspon als euros que cobrarien els jugadors de la selecció espanyola de futbol en el cas de guanyar el campionat mundial de Sud-africa. Encara que parlem de futbol, és precisament en aquest moment, quant més es podria qüestionar la pertinença d'Espanya a la Champions League, que deia Zapatero, i simultàniament a aquesta circumstancia gens menyspreable, resulta que els jugadors de la selecció espanyola son els primers del rànquing, dels països que acudeixen al campionat, en quant a la prima que cobrarien per guanyar, per sobre de països com França, Itàlia, Anglaterra o Alemanya. Estem parlant de 91 milions de les antigues pessetes per cap, que si ho multipliquem pels jugadors i entrenador, ens anem a més de 2.000 milions de pessetes. Ho trobo una autèntica vergonya i una impudícia. Inclús amb una situació de bonança econòmica seria insultant donar aquestes quantitats per guanyar un campionat que, per altra banda, cap dels seleccionats es podria dir que

Algo chiquitito

Al bloc Alego he vist aquesta adaptació de la cançó d'eurovisió. Millor agafar-s'ho amb humor, mentre es pugui.

Intereconomia

Ja he dit en alguna ocasió que, amb la quartada de la imperfecció, jo, tampoc m'escapo de veure de tant en tant Intereconomia i més concretament el programa de tertúlia antisocialista que fan totes les nits a El gato al agua. Un dels meus referents per tal de combatre les meves crisis d'identitat electora havia estat Jimenez Losantos, pos bé, he de reconèixer que aquest es superat en moltes ocasions per aquesta cadena. Ara mateix, fa un parell de dies, un dels seus tertulians va amollar a Marina Geli, Consellera de la Generalitat, una serie de greus insults per uns consells o recomanacions sobre educació sexual que s'estan donant des de la conselleria per a adolescents. Sobre aquestes recomanacions, oportunitat o conveniència es podra esta d'acord o no, pero el que li diu a la consellera aquest individu es de jutjat de guàrdia. Com he dit abans, alguna cosa en trec de profit: en moments de dubte o trontollament, aquesta colla fan que s'esvaeixi qualsevol vel·leït

Amancio Prada

Estava navegant per Youtube per que m'apetia penjar alguna cosa del cantautor lleones Amancio Prada i ves per on que m'ha aparegut un vídeo on interpreta Antonio Molina i explica la seva admiració pel cantant de coples i flamenc. Si no fos pel prejudici que tots tenim per segons quines coses, podria dir que no m'ha sorprès, però si, m'ha sorprès. A més de que ho explica amb un sentit de l'humor fantàstic. Un altre prejudici, per cert. A priori, pel seu aspecte circumspecte i seriós, no ho hagués dit. Aixo si, la poesia i sensibilitat Amancio Prada la posa igual quan parla amb to humorístic com interpretant A. Molina.

Cargol de mar

Imatge
Tothom coneix el cargol de mar, ara amb una exclusiva funció decorativa, pero han hagut altres funcions que aquest ha tingut sobre tot antigament; amb el so que emet bufant per l'obertura de la dreta ( foto ) i amb una certa destresa que a mi em va costa trobar, es produís un so característic i semblant al d'un trombó o trompa, i d'aquesta manera, s'avisava a la gent que treballava a les muntanyes per a que acudisques-en a la caseta a l'hora de dinar, per exemple. Aquesta mateixa funció és la que se li donava també a la trompa ( instrument musical ) que es feia servir a les caceres reials a cavall i en altres esdeveniments per tal d'avisar a la gent . El que m'ha resultat curiós ha estat descobrir que trompa té el seu origen en una paraula antiga grega que significa precisament cargol de mar . .

Potser si, però......( II )

Imatge
No sé si les mesures que Zapatero, i el seu govern, ha adoptat de rebaixes, congelació i supressió d'ajudes i altres que ha dit que vindran, en quant a l'ordre, ho ha fet per una determinada tàctica política i de comunicació, però el cas és que les primeres mesures que ahir es van aprovar per ( resoldre? pal·liar?) la crisi afecten als sectors més febles del conjunt de la societat; en termes una mica demagògics és solt dir a la poca roba. Tot aixo amb el greuge que nomes fa unes setmanes s'assegurava tot el contrari, de no posar la mà on ara l'ha posat. Ara, fent honor per enèsima vegada a la falta de coordinació i coherència comunicativa, depenent de quin ministre parle ( uns que si, altres ho neguen ) s'anuncien mesures com ara pujada d'impostos que afectarien als que més tenen. El fet de plantejar primer les que afectaran als potencials votants i després les altres podria ser, com deia, una tàctica per a que, al menys, quede a la memòria més recent, les me

Potser si, però......( I )

Imatge
Ja fa dies que volia escriure alguna cosa en relació a les mesures anunciades per Zapatero per fer front a la crisi i els seus efectes; el cas és que ja sigui per desencantament, per falta de ganes o per no saber massa que dir i, sobre tot, com dir-ho, el cert és que han anat passant els dies. Tot i la falta de concreció de les mesures anunciades, si que és pot analitzar la filosofia general de l'anunci. Per una banda tenim la congelació de les pensions per al 2011, d'entrada aquesta mesura viola el que és coneix com el Pacte de Toledo i els compromisos allí recollits. Sempre he pensat que pel fet de ser jubilat o pensionista no te perquè afegir un plus de reconeixement econòmic, més si és té en compte que en edats avançades -normalment- les necessitats no solen ser les mateixes; trobo bastant demagògics els reconeixements unànimes que tothom fa dels pensionistes i dels drets universals que aquestos mereixen. Aixo s'entén ràpidament si pensem que una cosa s

Per mirar i no parar

Imatge
Foto: Daniel Ochoa de Olza ( San fermin 2009 ) The Big Pic Picture és un bloc de Boston.com del diari online The Boston Globe. Allí podem trobar fotografies d'actualitat i d'interès periodistic, totes espectaculars. Per veure la resta de la galeria de cada col·lecció nomes cal pitjar More Photos -baix de la primera-. Es poden veure també altres fotos de l'arxiu, dels dos darrers anys, classificades en més de 25 categories. Especialment impacta'ns son les fotos sobre l'erupció del Volcà d'Islandia Eyjafjallajokll Hi ha un altre bloc especific de fotografies d'esports i el seu entorn Big Shots amb la mateixa ( sinó més ) espectacularitat que les anteriors i la possibilitat de consultar arxius de recents esdeveniments esportius. Per a exemple, el següent boto : Foto : David J. Phillip ( Kentucky Derby )