Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Barça-Madrid i Madrid-Barça

Imatge
D'un temps cap aquí he pogut constatar un evident - per a mi- canvi amb els desitjos expressats per les respectives aficions del Barça i del Madrid quan es tracta de contestar sobre qui és vol que guanyi un determinat partit del respectiu rival quan aquest és juga alguna cosa important. Aquesta resposta, que ara no hi ha cap inconvenient de manifestar-la inclús públicament, casi sempre va en el sentit de que perdi l'equip rival, i a més s'hi sol afegir sempre. Aixo que podia semblar més o menys normal en el context d'una rivalitat entre els dos equips més grans d'Espanya, no fa gaire temps, si el rival jugava contra un equip estranger, i més si el que opinava era un aficionat del Madrid, aquest solia dir, al menys quan s'opinava davant d'un micro o càmeres i sobre tot si el que contestava era conegut, que " hombre, no deja de ser un equipo español, que nos representa etc ", Ara, aixo s'acabat de manera radical, de cada un que op…

Utilització política

Imatge
L'Informatiu Jesusenc és una revista que edita l'EMD de Jesús. Jo ja entenc que és molt difícil, des de la política, sostraure's a la possibilitat de no fer una utilització partidista d'una publicació que arriba a totes les cases de Jesús i per tant aquesta temptació és molt sucosa i per no caure-hi s'ha de tenir molta categoria i escrupolós sentit democràtic .
Al número corresponent al mes d'Abril i a la pagina 25 hi ha una nota ( es pot veure clicant sobre la foto de dalt ) a l'apartat d"'entitats" que titulen "La plataforma Salvem lo Canalet es reuneix amb Artur Mas". En principi, si deixem a part el titular, no hi hauria massa cosa a dir, una nota mes d'una entitat del poble que, com qualsevol altra, té tot el dret a que se li publiqui.
Peró alguna cosa em fa olor a partidisme i aprofitament il·licit. Si la nota esta redactada per la plataforma és del tot criticable la forma en que és fa la pilota a CIU, a Mas, Oriol Pujol,…

"No m'interessa"

Imatge
Quan algú, normalment en hores de dinar o sopar, et truca a casa i t'ofereix algun servei i tu li dius " No m'interessa "; com s'acostuma a dir, quina part del " no m'interessa " deu ser la que no entenen? . El " no m'interessa " ho dic quan l'actitud no és el suficientment amable, però quan l'interlocutor/a si que ho es, hi anteposo " ho sento....". Pos ni en aquest cas l'actitud és la de plegar veles i acomiadar-se.
Evidentment la feina del que truca és fer el pesat, insistir i intentar captar un nou client o, si és el cas, fidelitzar-lo etc. però tant i tant s'ha d'insistir? Aixo si, hi ha unes quantes reaccions que no fallen mai. Una seria, "Ai, fill meu, estem a l'atur", l'altra: " ho sento però no estan els senyors " , també en una vessant més catxonda : " Com es nota que no ha consultat el llistat de morosos" . Una vegada en vaig fer servir una que va fer efecte…

Quan la guitarra parla ( 12 )

John Williams, ( no confondre amb el compositor del mateix nom i autor de la banda sonora de Tiburón, E.T., Superman, La Guerra de les Galàxies etc. ) és un guitarrista australià al qui Andres Segovia batejà com "Princep de la guitarra", també ha estat qualificat com "El guitarrista més consumat i versàtil del mon", aixi com "L'ultim mag" . Interpretant Asturias, del català de Camprodon Isaac Albeniz, diuen que és dels millors, sinó el millor.

Sant Jordi

Imatge
Llibres, roses, escriptors, lectura, intercanvi, vendes, comerç, llibreters, negoci, carrer, gent, taulells, firmes, territori, llengua/ües................... festa. Tot, i el mateix dia ( l'únic? )

23 d'Abril

Imatge
Sobre la festivitat d'avui, Sant Jordi, no crec que hagin moltes coses a afegir de nou; conveniència de declarar-la festa nacional de Catalunya en compte de l'11 de Setembre, que si una festa de la cultura, del llibre, de la lectura, de l'amor -per allò de la rosa- . Tot perfectament digne de lloança, reconeixement i inclús orgull de que una diada com aquesta tingui el seguiment i èxit que té, tant, que altres llocs, inclús països, hagin intentat copiar-ho.
Peró precisament avui voldria fer unes reflexions, algunes en clau de provocació, perquè no? en relació al llibre i la lectura.
En una societat com la que tenim, on tots ens ho qüestionem tot, dic jo, que tampoc hauria de ser original fer algunes objeccions o qüestionaments a alguns tòpics sobre la lectura. D'entrada, hom considera que el llegir -sempre que es diu llegir, s'interpreta llibres- és recomanable, bo, educatiu, instructiu, saludable, divertit i un munt de coses més. Tot aixo és possible i seguram…

Quan la guitarra parla ( 11 )

Tòpic entre els tòpics, clàssic entre els clàssics, però no per aixo menys fantàstica. És a la guitarra el que Para Elisa al piano. La que primer s'ensenya, la que primera s'aprèn.
Es tracta de Romance Anónimo i en aquest cas l'interpret és diu Shan Zhong.

Albert Gine, FINISHER

Imatge
Una setmana abans de l'inici de la prova vaig fer una entrada informant i donant ànims a Albert Gine de cara al repte que tot just anava a emprendre i per al qual es venia preparant conscienciosament des de feia setmanes. És tractava de la Marathon des Sables al desert del Sàhara, amb més de 1.000 participants. Pos bé, aquesta finalitzà ahir dissabte i el roquetero Albert ha aconseguit no tant sols acabar-la, com es proposà d'entrada, sinó que ho ha fet en el lloc 43 de la general, que segons diuen els que n'entenen de veritat, és un gran resultat.
La classificació final es pot considerar tot un èxit, més tenint en compte que es tractava de la seva primera participació en aquesta prova tant i tant exigent i a la que estan cridats ( els que la competeixen ) nomes una elit de corredors.
Segons ens anava explicant el mateix corredor des del seu bloc el patiment i esforç, especialment en la primera part de la carrera i, sobre tot l'etapa reina ( 82 km. ) ha estat infernal…

Calanda: Buñuel, tambors, préssecs.....

Imatge
Ahir, divendres sant, trencàrem la tradició d'anar a fer frígoles, i tot i la relativa proximitat, per primera vegada vam anar a Calanda per veure el que és coneix com la " rompida de la hora " o " romper la hora ". És tracta d'un acte/cerimònia/tradició/espectacle que consisteix en una concentració de bombos i tambors que toquen tots a l'hora. A diferencia d'altres pobles del Baix Aragó de la ruta del tambor y del bombo que ho fan a les 12 de la nit del dijous, a Calanda, comença a les 12 en punt del migdia del divendres i ve precedit d'uns segons de silenci el qual és trenca per un cop de maça a un gran bombo per donar inici al trencament de l'hora que acostuma a fer algun personatge rellevant. Enguany ha estat la ministra Gonzalez Sinde, -"l'amiga" dels internautes- . A partir d'aquí comença l'atronador soroll que s'aturarà dos hores més tard, fins les 15:30 que començarà la processo del prego seguida d…