Callejeros i Comando Actualidad

Sobre aquests dos programes d'èxit he trobat un interessant article de Paco Roda, historiador i treballador social. La primera part la reprodueixo més avall, i la resta es pot llegir a Google docs clicant al final del Post.
Per la meva part voldria afegir que, a pesar de tot, son dels programes que m'enganxen juntament amb altres semblants de forma i estil, com per exemple Quien vive ahí de La Sexta. Es molt curiós, pel que fa al que mostra espectaculars cases, no tinc gens clar quin es l'efecte que pot provocar als espectadors: ràbia, enveja, impotència, constatació de la injustícia existent? O potser tot plegat?. Quant als que mostren misèria i desolació ( que son més que els altres ), que provoquen? Pos si, efectivament, menys enveja, tot el demés, també, sobre tot la constatació de la injustícia, misèria i pobresa imperant ( ara no parlarem de la buscada i de vegades sembla que volguda, que també n'hi ha ). Sovint em pregunto, que deu remoure més les consciencies, l'opulència i luxe superflu dels que "Viven Ahí" o la indigència d'altres que ni viuen?. Es possible que la balança quedi equilibrada ( quant a les conseqüències ) i mentre en un cas el primer que ens ve al cap és " no hi ha dret " en l'altre sigui....." veus si estem be ".

PROSTITUCIÓN, drogas, pobreza extrema, abandono de menores, violencia de género y degenerada, chabolismo intensivo y extensivo, reyertas callejeras, chute de heroína en primer plano, gentes desdentadas, poblados gitanos, casas en ruinas ocupadas, barrios denigrados de la periferia, chatarra, suciedad, menores descalzos entre basura, perros sarnosos, hacinamiento familiar, inmigración desprotegida, gente sin techo al calor del cartón-colchón, biografías rotas por la miseria, el alcohol y el abandono, melancolías fúnebres. Éstas y otras tragedias diarias que sacuden las vidas de miles de ciudadanos excluidos de la centralidad de la ciudadanía y de la renunciación por decreto social, son la base argumental e informativa de dos programas televisivos de alto impacto emocional y elevados índices de audiencia. Eso dicen sus productores. La Cuatro con Callejeros y La 1 con Comando Actualidad abanderan el buenrollismo social con su aparente denuncia social de alto voltaje. Los dos han convertido la degradación social y personal en la salsa rosa de la pobreza y la exclusión más extrema, los dos alardean de pionerismo informativo, los dos muestran a sus respectivos reporteros y reporteras como avezados aventureros inmersos en la jungla de la miseria. Gente de prestigio, dicen, que se la juega para mostrar la nostalgia de la muerte en un escenario donde la actualidad suprema del dolor se convierte en espectáculo........

Per continuar llegint, clicar aquí

Article en territori hostil ( perquè no? )

Ahir dissabte va caure a les meves mans ( ningú és perfecte ) l'ABC i a la famosa " tercera " que diuen ells ( referint-se a la pagina ) hi havia un article d'Isabel Estapé, filla del cel·lebre Fabián Estapé i dona del no menys cel·lebre psiquiatra Enrique Rojas, que, com a mínim, el vaig trobar molt interessant per a la reflexió i, en molts apartats, perfectament assumible. El reprodueixo tot seguit. Es titula:

NO ROTUNDO AL OCASO DE UNA CIVILIZACION

No voy a adentrarme en el campo de la ciencia ficción aunque algún lector después de leer las siguientes líneas pudiese caer en la tentación de así pensarlo, sino en un supuesto que empieza ya a convertirse en frecuente en nuestra sociedad actual.

Hombre adulto con hijos matrimoniales y una nueva relación sentimental llega a una notaría para testar y para poner su material reproductivo (vulgarmente conocido por semen antes de aprobarse la Ley de reproducción asistida del 2006) a disposición de su nueva pareja (la mencionada ley obliga a que ello se realice en escritura pública). Al cabo de un tiempo el mencionado personaje fallece (para el supuesto que nos incumbe es irrelevante la causa de la muerte). Primer problema que se nos plantea: ¿puede adjudicarse la herencia? Respuesta en principio negativa, ya que no sabemos todavía si su compañera sentimental va a utilizar el semen dado que goza de un plazo máximo de doce meses desde el fallecimiento de su pareja para hacerlo. Segundo: si ya lo ha utilizado y está embarazada cabe la posibilidad que los hijos matrimoniales le ofrezcan una «módica» suma de dinero para que aborte libremente (nada más y nada menos que hasta la vigésima segunda semana). Con ello, dado que las inseminaciones artificiales dan lugar a altas probabilidades de embarazos múltiples se evitaría que los herederos legitimarios aumentasen y no procedería que la herencia se repartiese entre un mayor número de hijos.

A estas alturas sigo preguntándome como dejando aparte creencias e ideologías, tarea por lo demás harto complicada, casi ningún jurista o político contrario al aborto plantee las consecuencias jurídico-prácticas que conlleva la aprobación del aborto libre. ¿Por qué casi nadie proclama clara y abiertamente que el «ser» concebido en el seno materno o en un tubo de ensayo disfruta en el momento de nacer de los mismos derechos jurídicos y económicos que los hijos vivos? ¿Por qué nadie se atreve a proclamar que la «interrupción» de aquella vida pueda beneficiar económicamente (¡y de qué forma!) a terceras personas?

Estas breves reflexiones microeconómicas me conducen a su vez a detenerme en las nefastas consecuencias macroeconómicas que el aborto plantea a toda la sociedad.

En mi intervención en el Congreso de los Diputados intenté demostrar -sin éxito a la vista de la posterior aprobación de la Ley del aborto libre (llamemos a las cosas por su nombre)- del perjuicio que una ley de este tipo podía provocar en la economía de un país.

En efecto si nos adentramos en el terreno de la macroeconomía constataremos que el aborto constituye por un lado, un instrumento destinado a terminar con el estado del bienestar y por otro un arma de explotación del Primer sobre el Tercer mundo. No deja de sorprenderme cómo los grupos calificados como más progresistas en la liberalización del aborto son a su vez los que más defienden la economía del bienestar, que, no olvidemos, es una invención del capitalismo postkeynesiano y que tiene como condición sine qua non, como instrumento imprescindible para subsistir, el incremento positivo de la población. ¡Qué desgracia sería que a la larga el aborto terminase con los logros sociales que tanto esfuerzo nos han costado alcanzar!

El aborto no debe verse como un tema individual sino social, ya que a nivel mundial es un acto de imperialismo brutal de los países ricos sobre los pobres, por el fenómeno de la inmigración y de la mano de obra barata.

Muy lejos ha quedado la famosa sentencia de Malthus según la cual «en el banquete de la vida no hay cubiertos para todos los comensales», o la de Tertuliano, que ya en el siglo II se quejaba de que el mundo no podía soportar vivir con más carga demográfica. Hoy técnicamente se puede afirmar que

-El Primer Mundo puede dar de comer a más de quince mil millones de personas (tres veces la población mundial actual). Sin ir más lejos el Harvard Center Population ha llegado a afirmar que las capacidades tecnológicas actuales, bien aplicadas, permitirían alimentar a 40.000 millones de personas en todo el planeta.

-La población mundial no cubre ni el 1% de la tierra firme del planeta.

«Los países pobres lo son por su exceso de natalidad», es otra de las afirmaciones falsas que no deja de repetirse, dado que cualquier posibilidad de salir de la miseria para el Tercer Mundo lo será gracias a la abundante mano de obra barata, con lo que el mayor crecimiento de la natalidad podría hacer cambiar el eje del poder del mundo. Recordemos que en 1974, en plena era Kissinger, se desclasificaron documentos en los que se afirmaba que el crecimiento demográfico de los países menos desarrollados ponía en peligro la economía y la seguridad de USA.

El mundo «rico» anhela mantener su status y su ritmo de vida sin perder, además, su hegemonía política. Por ello necesita detener con urgencia el aumento de la población de los países en vías de desarrollo, y para ello, trata de convencerles de que su pobreza se debe al exceso de natalidad, mientras restringe las cuotas de inmigración y fortifica su proteccionismo.

¿Por qué no se abren las cuotas de inmigración o se disminuyen las barreras arancelarias en lugar de destinar cantidades ingentes de dinero a prácticas abortistas?

¿Por qué se condiciona la concesión de créditos a los países pobres a sus tasas de natalidad?

Desgraciadamente, cada vez más economistas estamos convencidos que las economías opulentas sólo saben eliminar la pobreza eliminando a los pobres. Pensemos que ya desde la Edad Media las guerras eran el instrumento «necesario» para dar de comer a la población más hambrienta y de paso suprimirla. Sin embargo, ¿qué habría sucedido si la Inglaterra del siglo XIX o la España de la década de los 60 no hubiesen alcanzado un boom demográfico? O, a sensu contrario, muchos historiadores están de acuerdo en que la decadencia nacional de nuestro país durante los siglos XVII y XVIII tuvo su origen en la despoblación que aquejaba a la península.

Hay que recordar que la División de Población de la ONU ha predicho que la población mundial alcanzará su cénit en siete mil millones de personas en el año 2030 para luego comenzar un largo descenso hacia el ocaso demográfico de la Humanidad. Esperemos que con el esfuerzo y el sentido común de todos la ONU se equivoque una vez más y deje de utilizar el aborto como instrumento de dominación.

Si el actual Gobierno español no quiere atender a criterios éticos y a razones biológicas para frenar la actual ley del aborto, que al menos escuche los argumentos económicos que pueden provocar el fin del estado del bienestar en nuestro país, ya que el gran escándalo del siglo XXI, caracterizado por la perfección de los medios, está siendo la aceptación social del aborto.

Per a pixar-se

Mai esta de més una mica d'humor i un somriure, fins i tot com efecte lubricant i evasor de pensions, jubilacions, crisis, nuclears, residus, il·luminats, salvadors, interessats, "savis", apocalíptics i sobre tot.......vividors ( molts ).

Magatzem de residus nuclears

Com de parlar no fan pagar -de moment- m'atreveixo, també en això, a dir la meva i no fer cas d'allò tant savi de "Del que no n'entengues, ni en compres ni en vengues" . De fet ja ho he anat fent en diferents comentaris que he deixat al bloc de referencia de La Marfanta. El tema de l'anomenat cementiri nuclear s'ho val i aquí deixo les meves reflexions.
Tractant-se d'un tema que en una part molt important esta relacionat amb la seguretat i la salut és lògic que aixeque polseguera i opinions contraposades; es precisament per això que potser no hauríem d'opinar tant a la lleugera com ho fem, però tampoc deixa de ser menys cert que, com passa sovint i contràriament al que seria lògic esperar, entre el mateixos experts existeixen uns que defensen la seguretat i nivell quasi zero de risc d'accidents en instal·lacions nuclears ( sempre que es compleixen les establertes mesures de control etc. ) i altres que diuen el contrari i que els riscos potencials evidentment existeixen. I entre mig de tots dos, els que no n'entenem, més enllà d'opinions basades en el sentit comú de cadascú i pel que sentim i/o llegim.
En tot aquest caldo de cultiu ja instal·lat des de fa anys, apareix la possibilitat de que el poble d'Ascó, per oferiment propi, es converteixi amb seu del magatzem de residus nuclears i el primer i necessari pas per a la definitiva designació es va donar ahir mateix al seu ple municipal quan van aprovar per 7 vots ( 4 ciu + 1 psc + 2 indp. ) a 2 ( indp. ) postular-se com a candidats a la instal·lació nuclear, la qual competira amb el poble de Yebra Guadalajara.
Deixant a banda si un es pro-energia nuclear o no, el cert, ara mateix, és que a Ascó ja existeixen dos nuclears I i II i a 35 km. Vandellòs, la qual cosa agrade o no és una realitat insalvable amb la qual amb de conviure si volem continuar vivint aquí. Aquest fet per a uns serveix per donar-los una força, difícilment rebatible, en el sentit que la alíquota part de solidaritat que ens tocaria de producció d'energia nuclear i de perillositat, ja la tenim coberta en escreix. A les TTEE per suposat, i a més es diu que del total de la producció espanyola, el 40 % es produís a Catalunya. Per una altra part, no és gens irracional concloure que el més correcte sigui que una instal·lació com la que ens ocupa, amb potencials -evidents o no- riscos per a la seguretat, s'instal·li precisament en llocs on ja existeix una central nuclear; primer per raons de concentrar el risc ( es cru, però es així ) i segon perquè, en principi, la gent pot estar mes " acostumada" a conviure amb aquesta industria i com el fàcil, si no ha hagut cap ensurt ( que no seria el cas d'Ascó, per cert ), existeix més predisposició o menys bel·ligerància.
Pel que he anat llegint, en quant a la seguretat als magatzem de residus sembla que no hi hagi el mateix grau de discrepància entre contraris i detractors com hi ha amb les pròpies nuclears, tampoc exclou que hi hagi un perill potencial , sinó relacionat directament amb els bidons emmagatzemats, sí amb que es converteix en un objectiu del terrorisme, per exemple, per tant no es exagerat dir que no deixa de ser una bomba, ja sigui per la "explosió" accidental o provocada, amb lo qual torna a guanyar força la idea que és més lògic posar el magatzem on ja hi ha una central ( que ja existeix el risc potencial ) que no pas on no n'hi ha cap.
A mesura que estic escrivint, me'n adono que no m'estic retratant, i es que, efectivament, no se com fer-ho. Vistos els precedents d'incidents gens menyspreables a Ascó, no crec que sigui el millor equipament industrial per vindre al territori on, sinó en teníem prou amb la producció, ara també haurem d'acollir la merda de la resta de centrals. Per altra banda, però, i no sé si amb la mateixa convicció, tenint en compte el menor risc per a la població per radiacions, fuites etc. ( segons diuen ) i la forta injecció que representa per la forta inversió, llocs de treball, compensacions al municipi etc. si amés a més el poble no s'hi mostra majoritàriament en contra i no és una cosa imposada, pos home, dient-ho pla i llis: Vols dir que aquí som més vius que a França i Holanda, per exemple?.
Un aspecte, potser paral·lel, però important, ha estat la forma en que s'ha decidit presentar la candidatura com a poble. Es ridícul que per una part, amb el tema de les consultes per la independència de Catalunya es mobilitze un munt de gent i en un tema com aquest no es faci un referèndum vinculant amb totes les de la llei, com a mínim al poble ( que és qui te les competències ) però a poder ser més enllà del municipi, tractant-se com es tracta d'una qüestió que afecta a poblacions, si més no, de la resta de la comarca. Pot ser democràtic i legal però poc respectuós amb la ciutadania i el propi parlament que el seu dia es va manifestar contrari a la instal·lació a Catalunya, i si i afegim que la major part dels regidors que ho han recolzat tenen interessos laborals directes o indirectes amb la central, pos molt sospitós.
El temps també ens dirà si darrera de tot plegat hi ha alguna cosa amagada que ara desconeixem, com dic, es sospitós que per "salvar" el poble de l'atur es facin els l'il·luminats, s'enfronten als respectius partits i s'hagin d'enfrontar a mes de quatre. Perquè si honradament creuen que el poble ho necessita i ho vol, com deia abans, costava molt poc preguntar-ho.
Finalment, constato un fet curiós, per dir-ho d'alguna manera. Com es possible que la lluita anti-transvàs de l'Ebre concités immensament mes adhesions que la lluita anti-cementiri ?.
Es cert que la lluita potser tot just acaba de començar, però no veig, ni d'allun, la mateixa sensibilitat que hi havia contra el PHN.
Chi lo sa.

Interessant:
diario crítico
de cementerios nucleares
consejo de seguridad nuclear
radio euskadi ( àudio )

Foto de dalt: El Pais ( residus central Zurita )

Montse Castellà

Com diuen alguns eslògans publicitaris "Sense anar més allun"

Tanques grogues

Avui mateix lo pont de barques publicava una foto d'unes tanques ( de les grogues ) al carrer Poeta V. Garcia i que denunciava que hi son des de fa més de dos mesos. Enseguida m'han vingut al cap unes altres que també es van col·locar deu fer tres mesos aproximadament a la pujada al Coll de l'Alba com es pot veure a la foto. Es van posar després d'haver-se produït una solsida i suposo que, lògicament, per a evitar que algun vehicle pugues fumar-si damunt. Tot molt be, però com a solució momentània, no definitiva com sembla. Per a major perill, aquesta solsida i les tanques es troba entre dos corbes i no les veus fins que estas davant Ara, no tinc cap dubte que per a la festa de l'Ermita d'aquí uns quants mesos la cosa ja estarà arreglada, però mentre tant, els usuaris de la carretera d'ara ( que som menys i amb menys vots que els del dia de la festa ) aguantar i callar.

Pausa

De vez en cuando hay que hacer

una pausa

contemplarse a sí mismo

sin la fruición cotidiana

examinar el pasado

rubro por rubro

etapa por etapa

baldosa por baldosa

y no llorarse las mentiras

sino cantarse las verdades.

Mario Benedetti

.

Més fotos

Com que el dia a acompanyat amb un bon sol, encara que la temperatura era baixa, he aprofitat per fer unes quantes fotos més per afegir a l'arxiu del divendres. Unes son del Coll de l'Alba ( amb menys neu però la bassa gelada ) i altres de Tortosa i el port, a la zona de LLoret (Roquetes ).

Cal dir que tot i que al Coll de L'Alba els problemes de transit no és que hagin estat d'escàndol, però sí que, com es lògic donada l'afluència de cotxes, en algun moment ha hagut algun que altre embus. El que no entenc de cap manera es que en un dia com aquest, amb la previsió que tothom pot fer de que hi haurà afluència de vehicles, com no es destina un policia local a regular minimament el transit?. Que costa cinc hores extra?. Pos no hi ha manera. Per altra banda, si es vol evitar la massificació, el que han de
fer es tallar la carretera perquè, com es natural, la gent mentre no ens ho impedeixin, tenim el dret a xalar d'un espectacle com el d'aquests dies.

Més fotos ....Aquí

.

Neu, neu i neu.

No volíeu neu, pos aquí la teniu. Es curiós, potser serà que no hi estem massa acostumats per aquestes terres nostres ( sobre tot a les mes costaneres i precostaneres ), però el cert és que poca gent conec, per no dir ningú, que no li agrade la contemplació d'un paisatge nevat, serà el propi color i la seva uniformitat? No ho se.


Sigui pel motiu que sigui, aquesta passada nit i aquest mati, en mes o menys intensitat, es pot dir que ha nevat a les quatre comarques i qui ha volgut i pogut contemplar-la ha tingut i tindrà, ocasió de fer-ho.

Jo ja ho he fet, i com que la que tinc més prop és al Coll de l'Alba, allà he anat i la sorpresa ha estat total. Fa més de vint anys que sovintejo per aquella zona i, tret d'una altra menys important de fa 4/5 anys, la d'avui ha estat la més espectacular que he vist allà dalt, per intensa i generalitzada

Nou de 9 o Nou de 10?

Potser ha estat una metàfora de l'any que ens ha deixat,
però, aquests dies, Feliç Any Nou tothom hem desitjat,
quan ens referíem al Nou volíem dir 2.010, però jo dic,
el Nou ( 9 ) es al que estàvem. Quin embolic.
El cas és que el Nou ( 10 ), com a mínim es el meu desig,
resulte efectivament un deu en tots els sentits.

...../....

Blowin in the Wind (....o a l'aire )

Suposo que en la mesura que tots som originals i irrepetibles també ho volem ser a l'hora de les opinions i sovint dubto que aquestes no siguin més producte de les ganes de diferenciar-nos del oponent, de la hipocresia o de la militància partidista que no de la veritable opinió personal.
He alguna ocasió he sentit dir que davant d'una paraula dita, automàticament es genera la contraria. Aquests darrers dies hem pogut escoltar i llegir sobre fets concrets que em fan arribar a aquesta conclusió; un es la fallida d'una empresa del President de la CEOE, Diaz Ferran, on no content amb portar a aquesta a la ruïna ( alguna responsabilitat tindrà ) a més a més va deixar sense poder viatjar a milers de persones a les que la seva companyia Air Comet havia venut els bitllets quan sabia que no arribarien a volar. Ell mateix va dir que si hagués estat al lloc dels clients mai hagués comprat el bitllet. Això si, ell diu que no dimiteix del càrrec, contravenint allò tant sacralitzat de l'empresa privada que tots se'n omplin la boca quant passa alguna cosa semblant al sector public: " Això a l'empresa privada no passaria" . Pos aquí el tenim, d'interlocutor amb el govern i els sindicats i donant lliçons de com s'ha de portar una empresa i sortir de la crisi. L'altre cas també relacionat amb els vols, ves per on, es tracta dels controladors aeris que segons s'ha dit estan protagonitzant una vaga encoberta que, sigui cert o no, això es el de menys, ha servit per a que el ministre Blanco ens hagi fet saber que el que cobra menys d'aquestes persones cobra 370.000 euros/any ( més de seixanta milions de pessetes ), el doble del que cobra més dels altres controladors europeus. Pos be, tant en un cas com en l'altre no ha faltat qui, a les tertúlies radiofòniques i altres, han defensat i/o justificat la postura de no dimissió del president de la CEOE, per una part, i el sou dels controladors per l'altra, amb l'excusa que si ho cobren es perquè algú els ho ha acceptat , pobrets.......Ja ho deia aquell torero: " Hay gente pa to ".

Foto: Eleconomista.es

innocentada sobre bous

Avui, dia dels innocents, algun mitja com La Ser o el bloc La marfanta , i amb la complicitat ( o iniciativa, que no ho se ) del regidor de festes, ens han despertat amb l'anunci que per a les festes de la Cinta del 2.010 hi haurien Correbous pels carrers de Tortosa, a més a més passarien per allà on mes comerços hi ha i acabarien el recorregut a l'absis de la Catedral. Com ja he comentat a La Marfanta, la cosa te la seva originalitat però no cola. Tal com esta la cosa dels bous ara mateix, no crec que ningú s'atreveixi a aixecar la mà, i menys comunicar-ho a 10 mesos vista. A la radio hi afegien que els correbous es farien coincidir amb els dies de Novena. " Ahi es na".
El cas és que estirant del fil dels bous, la tradició, la plaça que existia a Remolins etc. he fet cap a l'hemeroteca de La Vanguardia i he trobat una noticia d'un incident que va hi haure amb la mare del que va ser alcalde de Madrid i Ministre el tortosí Alberto Bosch com protagonista, i que el diari va explicar el 31/08/1892 fent-se reso del que havia publicat Los Debates del Ebro de Tortosa.

«En la mañana de ayer, en el balneario de la Esperanza tuvo lugar un suceso que hubiese podido tener gravísimas consecuencias. Estaba la familia del señor Porcar despidiendo á nuestra distinguida amiga doña Antonia Fustagueras, madre de nuestro querido jefe don Alberto Bosch, que en carruaje regresaba á la Huerta, cuando soltándose un toro que estaban corriendo por las calles de Remolinos, embistió al carruaje y á la caballería clavando á ésta por dos veces el asta en la ingle. Al ver el toro, saltó del pescante el conductor huyendo á todo correr; y al sentirse herido el caballo emprendió desbocado una vertiginosa carrera que hubiera llegado hasta estrellarse en la cortadura que dá ingreso al teatro, sin la serenidad de la señora de Bosch, que cogiendo las riendas, pudo refrenar la caballería. Al ver el señor Porcar el riesgo que corría dicha señora, así como toda su familia, corrió á cerrar la verja, pero más ligero el toro habíala ya franqueado; entonces, cogiéndose de un trozo de cuerda que arrastraba el bicho, con el auxilio de sus dependientes, pudieron sujetarlo, causándole el roce de la cuerda, al alcalde de Barcelona, una herida en la mano y la dislocación de un dedo á uno de sus dependientes. La señora doña Antonia Fustegueras, no recibió, afortunadamente, daño alguno, aparte del susto consiguiente, saliendo el poco rato para su Huerta.Sentimos vivamente el disgusto de dicha señora así como de la familia del señor Porcar y nos felicitamos de que, como hubiese podido suceder, no haya tenido mayores consecuencias.»



Foto: Antiga plaça de bous de Remolins. Desmantellada al 1939. ( extreta del llibre 25 Anys de l'Associació de veïns Pintor Casanova de Remolins )