Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2008

Irena Sendler

Res puc afegir. N'hi ha prou en escoltar, avançar i llegir......
Sendler va morir al maig d'enguany, als 98 anys.

( sento no saber adequar el format al tamany de la pagina)






Aquesta es la frase de l'ultima pagina, que la fotografia tapa parcialment:
“No se plantan semillas de comida. Se plantan semillas de bondades. Traten de hacer un círculo de bondades, éstas los rodearán y los harán crecer más y más”

Internet

Imatge
Ja fa alguns dies , manel zaera al seu pioner i actiu bloc escrivia sobre els rumors i Internet. Estava escrivint un comentari, quan me'n dono compte que -com sempre- m'estava allargant, i es per això que decideixo penjar-lo aquí: Tot i esta d'acord amb el que diu, si que hi ha uns trets característics que fan d'Internet alguna cosa mes que un mig de comunicació.
Normalment haviat ens posaríem d'acord, si parlem d'un mitja de masses dels convencionals, sobre quins es poden considerar minimament seriosos, ja sigue escrit, radiofònic o televisiu i, al menys en teoria, als públics, però també als privats, hi ha un control i fiscalització i es pot actuar judicialment contra ells si arriba el cas, inclús es pot arribar a la retirada de la llicencia. A mes existeixen organismes, associacions d'espectadors etc. que denuncien els abusos comesos . A Internet difícilment s'actua, i quant es fa ( per denuncia dels afectats) la cosa ja ha donat la volta al mon.
A l…

Quan els ulls s'humitegen...........( 2 )

Fa uns dies encetava aquesta secció/apartat que podríem dir provocador d'emocions, i el vaig inaugurar amb una sola cançó de Lluis Llach, com sigue que el camp es tant gran ( i Youtube inesgotable ) a partir d'ara aniré penjant mes d'una interpretació o "provocació".
Sense perjudici de que en alguna ocasió deixe algun vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, perquè m'arriben mes, per nostàlgia? i també perquè de blocs que proposen aquella musica ja n'hi ha molts i a mes ja tenen la seva difusió del moment.
Avui, un parell de la mateixa cançó: "Where Have All The Flowers Gone"? de Peter Seeger; una amb Tao Rodriguez ( net) al camp nou, al concert dels 30 any de "Al vent "de Raimon, i subtítols en català i l'altra amb Peter, Paul and Mary



Alzheimer

Avui a El Periodico hi ha un article de Pasqual Maragall, amb motiu del dia mundial de l'Alzheimer, malaltia que ell va manifestar que pateix, ara fa uns mesos.
Tot seguit reprodueixo l'article ( inclòs un paren-tisi al mes pur estil maragallia sobre el Barça) que he trobat enginyi-os i alliçonador:

Amb motiu del Dia de l'Alzheimer viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d'altruisme i una merescuda sortida de l'armari per a les pobres famílies afectades per aquesta malaltia. I dic bé, les famílies, perquè són elles les que pateixen el que els malalts ni tan sols, potser, saben exactament què els afligeix.
I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist l'existència d'una trama complexa de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són realment les famílies, amb més o amb menys fermesa, amb més o menys elegància. Els malaltets, sí, es veuen envoltats d'afecte, però estan, entre la causa i la conseqüència,…

AIG ...."la mes important del mon"

No fa ni 48 hores que vaig rebre la trucada d'una persona d'aquestes que t'assalten sense que tu hagis donat cap motiu ( diuen que ara ho volen regular, això ) d'AIG, amb la que volien vendre'm una assegurança, jo vaig preguntar: ING? no, no, em contestaren, segurament que des d'una sala de teleoperadores de ves a saber on, "AIG una gran multinacional, la companyia d'assegurances mes important del mon"... amb l'intencio d'impressionar-me, clar. I ves per on " la mes important del mon se'n estava anant a pique. Com es fa allò de bufar a traves dels dits index i polse, formant un cercle?. Pos això.
El següent vídeo ens explica una mica tot aquest mon; diuen que es d'humor, jo no estic tan segur.


Quan els ulls s'humitegen i la pell sembla de gallina..( 1 )

Ja se que les emocions, ja vinguen motivades per alegria o tristor, son subjectives i el que a uns ens provoca que a la gola se'ns fase un nus, que la pell se'ns converteixi de gallina o que els pels se'ns posin de punta, a uns altres no. Per tant, i com es lògic, les emocions, com gairebé tot a la vida son lliures. Aquesta introducció be al cas per la seguretat que tinc de que quan algú vegi ( cosa improbable per altra part) el que aniré penjant en aquest apartat - que vull que tingué continuïtat- pot posar-se les mans al cap i no veure's identificat. Però be, es personal i intransferible. O no.
En qüestió de provocació d'emocions penso que, la musica, cinema, teatre etc. es en el que hi ha mes coincidència; també, encara que mes minoritari, potser la lletra ja sigue escrita o musicada.
Sense perjudici de que pugue deixar algun que altre vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, primer per gust, i segon perquè de…

Momentos felices

Cuando llueve y reviso mis papeles, y acabo
tirando todo al fuego: poemas incompletos,
pagarés no pagados, cartas de amigos muertos,
fotografías, besos guardados en un libro,
renuncio al peso muerto de mi terco pasado,
soy fúlgido, engrandezco justo en cuanto me niego,
y así atizo las llamas, y salto la fogata,
y apenas si comprendo lo que al hacerlo siento,
¿no es la felicidad lo que me exalta? Cuando salgo a la calle silbando alegremente
—el pitillo en los labios, el alma disponible—
y les hablo a los niños o me voy con las nubes,
mayo apunta y la brisa lo va todo ensanchando,
las muchachas estrenan sus escotes, sus brazos
desnudos y morenos, sus ojos asombrados,
y ríen ni ellas saben por qué sobreabundando,
salpican la alegría que así tiembla reciente,
¿no es la felicidad lo que se siente? Cuando llega un amigo, la casa está vacía,
pero mi amada saca jamón, anchoas, queso,
aceitunas, percebes, dos botellas de blanco,
y yo asisto al milagro —sé que todo es fiado—,
y no quiero pensar si podr…

Paco Ibañez

Imatge
Des de sempre he sentit una especial predilecció per Paco Ibañez, per com a interpreta't i musicat moltes i moltes lletres de grans poetes: Machado, Alberti, Celaya, Neruda, Goytisolo , Arcipreste de Hita etc.. A mes a mes sempre ha estat un exemple de coherència personal amb els seus plantejaments musicals, polítics i ètics. Una altra cosa es veure la cara d'estranyesa d'alguna que altra persona ( normalment jove ) quan l'escolta. Es igual, també la musica clàssica sol agradar nomes a minories.

Unitat de radioteràpia

Imatge
Aquest dissabte s'ha inaugurat la unitat de radioteràpia de l'hospital de Jesús, a càrrec del President Montilla. El que cal primer que res és felicitar-nos tots plegats per aquest nou equipament. Des de la Generalitat fins l'ultima persona que treballa en l'assistència sanitària, passant per la delegació de salut i el seu director Ismael Roldan al front, Ajuntament ( abans Sabaté, ara Bel) , lliga contra el càncer etc. tots, també, son mereixedors de l'enhorabona i felicitació. 


Aquesta Unitat de Radioteràpia és la primera clínica satèl·lit d'Europa, ja que disposa d'un equip de professionals que treballen en tot moment coordinats amb els de l'Hospital de Sant Joan de Reus, que és el centre de referència. La Unitat compta amb un accelerador lineal d'última generació i un aparell d'ortovoltatge per al tractament de tumors superficials a la pell. Aquest equipament, entre altres coses, estalviarà progressivament l'anada a Reus i Barcelona de mo…

Va de nyaps

Imatge
No es que tingui excessiva importància, però es que no ens donem compte de les grans ni de les petites coses. Les fotografies que acompanyo volen ser exemple del que s'hauria de corregir sense massa problemes. Que no hi passen els responsables pels carrers?, que no miren?, que no es fixen?. Els responsables no saben que inclús cobren per fixar-se?. Abans perquè hi havia un assessor de transit i ara, que no se si el hi ha, però erre que erre.


Nyap nº 1: Venint per darrera de l'estació d'autobusos de la Hife ens trobem en un senyal de cediu el pas. La pregunta es: a qui?. Si anem recte, no ens destorba ningú ( per l'esquerra no poden vindre, es direcció prohibida i per la dreta esta la via) i si hem de canviar de direcció ( cap a l'esquerra ) es evident que ens hem de parar per no envair l'altre carril, si be algú. Per tant fora senyal.


Nyap nº 2: Anant pel carrer Pompeu Fabra ( cantonada cap a la dreta de després del col·legi Cinta Curto de Ferreries) ens trobem…

Més sobre el programa

Imatge
No soc expert en fotografia, però la oficial de les pubilles, ( al menys la que surt al programa i a la web de l'Ajuntament) pot tenir una certa estètica des del punt de vista fotogràfic, ara be, com sigui que, a mes a mes dels comentaris de rigor, i que es fan en public, sobre l'orgull de " representar a la teua ciutat" etc. el que també compta i agrada a les pubilles i pubilletes ( i pares també) es sortir a les fotos i a la tele, i sinó perquè tant de dineral amb vestits i arracades?
Que on vull anar a parar?. Home que a les fotos surtiguen totes de cap a peus i no unes en primer pla i les altres en un segon i a tamany foto carnet. Estic completament segur que expresso el que mes d'una mare/pare pensara: ....Tant de gasto per ha que no es vegi el vestit ni la xiqueta?.

Vergonya aliena

Imatge
...És el que he sentit a l'obri el programa de festes de la Cinta d'enguany. Voldria no equivocar-me, i crec que no ho faig, però es la primera vegada des d'el restabliment de la Generalitat que la primera salutació del programa, no es la del President. Aquells que mes s'omplen la boca de Catalunya, catalanisme, institucions pròpies etc, com es possible aquest menysteniment i falta de respecte institucional?. A no ser que existeixi un motiu que ho explique, i que m'agradaria conèixer. Ja no vull entrar en profunditat en el contingut del "Saluda" de l'alcalde Ferran Bel, però si dir que fila massa prim ( vull dir partidariament) tractant-se d'un escrit institucional.
Per a mostra un parell de botons:
......." l'Ajuntament va cedir els terrenys a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús per a la construcció del nou centre de radioteràpia. En el marc d'aquestes festes es procedirà a la seva inauguració per part del president de la Gener…

Pells fines...i normals

Imatge
Una de les característiques de la " cosa bloguera", es la de poder dir el que et plau, quant et plau i com et plau. I mes encara si parlem des d'un bloc propi. No cal mes requisit que el de les ganes i que l'ordinador i Internet funcione. Sense justificacions, Fantàstic.
Parlant de blocs, per la meva experiència d'opinador ( primer amb comentaris a altres blocs i ara amb el propi) i lector, he constat de primera mà, perquè alguna topada he tingut al respecte, que abunden prou els blocaires que quan reben la entrada d'un comentari que contradiu, rectifica o rebat el que ells han dit, se senten ofesos de manera exagerada, en compte de limitar-se, o be a rebatreu o simplement respectar-ho. Pos no, s'ho prenen com una ofensa personal.
Tot aquest preàmbul ve al cas per la sorpresa que em va causar fa uns dies el fet que des d'un important bloc palinuro , el seu autor Ramón Cotarelo, catedràtic de ciències polítiques i sociologia, em contestava un comentari …