Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Independentisme: Moda, necessitat, sentiment, o fer volar coloms ?

Imatge
Primer que res hauria de dir que tot i sentir la necessitat d'escriure sobre el tema, les respostes a les preguntes que faig al titular, no estic segur de tindre-les. És probable que sigui una mescla de tot, però. 
Fa anys, quan el sentiment independentista - si més no, el que s'exterioritzava- no era ni de bon tros el d'ara, al menys pel que ens diuen les enquestes, sempre m'havia manifestat, inclús amb vehemència, que el desig de la independència per a Catalunya no podia passar pel davant d'altres aspiracions que miraven més cap a les persones que no pas als territoris, això, des d'un plantejament d'esquerra sembla obvi: primer les persones i les seves necessitats. Cal, mentre hi hagi motius ( que els hi havia i els hi ha ) dedicar tots els esforços i energies a combatre les desigualtats, i això no és precisament el nacionalisme en el seu conjunt qui ho defensa, i aquí, naturalment, és on s'aixopluga l'independentisme.   La qual cosa, com és lògic, …

Jesús ! No és molt difícil.

Imatge
Tothom sabem que  treure un costum arrelat és d'allò més difícil. Així és. Jesús, està constituït administrativament o políticament ( com és vulgui dir ) amb la forma jurídica d'Entitat Municipal Descentralitzada ( EMD ). A hores d'ara està sobre la taula del govern de Rajoy l'eliminació d'esta figura de descentralització que permet un nivell prou interessant d'autonomia municipal. A la resta d'Espanya es coneix com Entitat Local Menor. Avui, però, tot i que em manifesto contrari a n'aquest intent de supressió, l'objecte d'este post és un altre.
Se que tindré el mateix èxit ( o sigui, cap ) que he tingut quan he  defensat que el màxim mandatari polític de Jesús rep el nom de President de l'EMD i no d'Alcalde, de la mateixa manera que els components de la Junta Veïnal no son regidors. Per intentar-ho que no quedi. Pos bé l'altra qüestió és que sovint ( molt sovint ) quan des dels mitjans de comunicació, és refereixen a Jesús, ho fan amb …

Qüestió del color del vidre

Imatge
Ens anuncien que als aturats que se'ls hagi esgotat la prestació i que cobraven 400 €, passaran a cobrar-ne 450. Bé en principi, val més 50 d'augment que 25 de reducció.  Anant al títol del post, que d'això es tracta, hi han una serie d'aspectes col·laterals dignes de parar-nos-hi cinc minuts: L'anunci de la "gràcia"  per part de la ministra Bañez ha estat d'allò més solemne i prescindible: Ho ha fet davant una càmera, tota sola i sense preguntes; allò que normalment es reserva a declaracions institucionals i d'alçada. No recordo que mai cap ministre/a hagi fet una cosa així i sobre tot per anunciar una cosa de transcendència relativa. L'augment, serà només per a persones que acreditin tenir-ne un parell al seu càrrec. Em pregunto, que deu sentir una persona que anuncia una cosa així i ho fa com si anuncies la fi d'una guerra mundial ? " Aquellas persona con 2 o más hijos a su cargo y sin otros ingresos se les aumentarán.......(tachan.…

Hemeroteca personal

Imatge
Mentre  el senyors ( o senyores ) Google/blogger m'ho facilitin i permetin, continuu fent us de la seva amabilitat i, abusant-ne una mica, ja fa uns dies que vaig inaugurar un nou bloc.  Es tracta d"hemeroteca personal" on aniré penjat tot allò que vagi trobant als diaris, revistes, fulletons etc. que tinc per casa o que caigui a les meues mans i que considere que, pels motius que siguin, val la pena guardar en format digital per al record, i la consulta si cal.

Decàleg del bon comprador

Imatge
Extret de EL PAIS SEMANAL. Pot servir.



Sempre Beatles

Imatge
Res original, ans al contrari. Molt popular i reconegut per tothom:
Yerterday, amb Paul Mc Cartney 

Legitimitat discrecional

Imatge
El que va passar a Sevilla fa uns dies, l'assalt a uns supermercats per part de persones d’un sindicat andalús per emportar-se uns quants carros amb menjar per a entregar-ho als més necessitats, vull pensar que no es tracta de res més que d’una acció aïllada de propaganda i conscienciació. Si és així, ja em sembla bé. Que hi ha raons per l’emprenyament generalitzat i per determinades accions de protesta es evident, no cal insistir-hi. Ara, on està el límit ? qui el posa ? qui valora la legitimat ?. Abans que l’assalt al supermercat, hauria de haure altres alternatives. No falta qui ho defensa amb l'excusa que no existeix anim de lucre; la cosa pot ser discutible: pot existir el lucre indirecte, però en qualsevol cas, això pot ser motiu d'atenuant i poca cosa més.  Abans d'arribar a este tipus d'accions tal vegada seria convenient fer-ne d'altres igual de contundents: la protesta decidida, generalitzada i sobre tot continuada. Proposava no fa molt de temps l’acti…

Contenidors cadenats

Imatge
Fa un parell de dies a Girona van adoptar la mesura de cadenar uns contenidors de brossa d'alguns hipermercats. La gran idea no persegueix res més que evitar que ningú no autoritzat pugui obrir-los per tal de treure el que hi ha. El personal dels establiments, que son els que tenen la clau, llencen determinats productes alimentaris als contenidors que tenen allí mateix a tocà de l'hipermercat.  Es tracta de productes no aptes per a la venda que, en algun cas, efectivament, no son bons  "per al consum" per estar passats, males condicions, però n'hi ha d'altres que son rebutjats per no tindre la suficient presencia per a ser exposats a la venda, ja sigui per l'envàs trencat, xafat etc.   No costa molt endevinar com, en temps com els actuals, on cada vegada hi ha més gent amb els recursos més i més disminuïts -quan no pràcticament desapareguts- es veu abocada a regirar en estos contenidors en busca d'alguna cosa per menjar.  Pos bé, ara, a Girona ( esperem…

" mili " ( la meua ) III

Imatge
Al segon capítol ens havíem quedat al final del període d'instrucció, Com ja vaig explicar en el primer, tot i haver demanat altres tres destinacions, el destí va ser el mateix on estava, és a dir, el mateix campament ( el centre d'instrucció de reclutes ).La població del mateix estava als voltants de les 3.500 persones. Així, el futur dels següents mesos fins llicenciar-me ( així es deia quan s'acabava ) estava on havia estat els dos primers. En principi, de gràcia, no me'n va fer cap, el que vols d'entrada és anar a parar a una ciutat important ( Sevilla, Còrdova, Granada -Mérida també ho havia demanat- ) i Cerro Muriano estava a uns quants kms. de Còrdova, amb lo qual, cada dia no hi podies anar. Pensament equivocat però, no crec que ho hagués pogut passar més bé a cap altra destinació.   La meua feina d'abans, relacionada amb l'alimentació, suposo que va servir per al destí concret dins del campament. Així que cap a "Viveres"  vaig fer cap. La …