Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

29 S, clar que sí

Imatge
Soc plenament conscient del descrèdit, guanyat a pols en no poques ocasions, i atribuït injustament, les més, per part de la caverna de sempre, de les organitzacions sindicals, però el que no es pot és perdre el nord i deixar-se arrossegar per la corrent actual de desprestigi dels sindicats. És veritat que aquests, en general, primer per consolidació i després per deferència, no han estat objecte de la crítica pública i, normalment, podríem dir que han estat tractades de manera condescendent, però una cosa es abandonar aquesta actitud certament benèvola i l'altra és atacar a tort i a dret, des dels alliberats passant per les subvencions que reben fins l'acció sindical que practiquen.
Els mateixos que fa un any criticaven la falta de pressió i mesures de força contra el govern, ara, son els que critiquen i no recolzen aquestes mesures. Evidentment contraposen la contradicció que els representaria l'està a favor d'una vaga general i el seu hipotètic redit electoral a…

" La Sra. Pepeta "

Imatge
Amb aquesta expressió, ( perfectament intercanviable per la de Sra. Maria ) sembla ser que fa anys -potser encara avui- a TVE Catalunya es feia referencia a l'espectador/a de fa 20 anys, que des de casa seva contemplava aquella televisió. Se sobreentenia que " la senyora pepeta " era aquell espectador/a de perfil baix i amb limitada capacitat de compressió i, si aquests ho entenien, ja volia dir que ho entenia tothom i, encara què sense la competència de les teles privades, ja devia ser important l'audiència i aconseguir com més espectadors millor.
L'admirat antropòleg, com demostra l'enllaç del costat, Manuel Delgado, llavors participava en un programa a TVE Catalunya que molts de la meua quinta recordaran, es deia "Tribunal Popular", es tractava de la simulació d'un judici on ell feia de fiscal i Ricard Fernandez Deu d'advocat. Alguns programes de l'estil s'han intentat fer després però..."nunca segundas partes fueron buen…

Jordi Pitarque

Imatge
No cal molta imaginació per entendre quin ha de ser el sentiment i la desolació dels pares, familiars i amics en general davant la mort del jove jugador del Reus i veí de l'Ampolla, que va morir dilluns.
Vaig escoltar a l'Ebre TV declaracions del president de l'Amposta, Tortosa, i els entrenadors Jordi Fabregat, Nacho Perez i Carlos Blanch. Les seves paraules eren certament emocionants. Tots van destacar l'educació, comportament i simpatia del jove jugador. Com molt bé va dir Ximo Rambla el sentiment de tristor i pena que puguen sentir tot el col·lectiu de futbolistes, coneguts i ebrencs en general, no és comparable, però, amb el de la seva família. Que descansi en pau.

No sé, lògicament, si les causes de la seva mort, han estat conseqüència de la pràctica del futbol, del propi partit del dia anterior al Prat o simplement ha sigut una desgraciada coincidència i, per tant, li hagués pogut passar igualment sense la necessitat de fer cap esport. De fet, encara que exc…

Nou bloc

Imatge
Coincidint amb l'inici de la temporada futbolística i de la mateixa manera que vaig fer les darreres tres temporades amb el juvenil del Jesús Catalònia, aquesta, la 2010/11, he obert un altre bloc, JesúsCata, (Jesuscata.blogspot.com), dedicat a l'equip filial del club, que competirà a la categoria de la tercera territorial. A la columna de la dreta hi ha l'enllaç.
L'altre bloc del juvenil continuarà obert per si algú li pot interessar.

"La llorona "

Deixo aquest cançó ( en aquest cas sense imatge ) que interpreta Joan Baez d'aquest tema popular mexicà, encara que no hi ha unanimitat en ubicar els seus orígens de manera definitiva. N'hi ha moltes versions, entre altres, Chavela Vargas i Raphael. Mägo de Oz també va fer una versió instrumental titulada La "leyenda de la llorona"

Més informació respecte a la llegenda de LA LLORONA

ONG's, imprescindibles?

Imatge
Després d'un temps d'inacostumada absència, amb el que les muses o bé no m'han visitat o quan ho han fet no m'han agafat davant el teclat, ja torno a ser aquí.
Ja fa temps crec que vaig escriure alguna cosa sobre l'altruisme en general i l'objecte d'agraïment que les persones que el practiquen mereixen, independentment del sacrifici que per cadascú representa el fer-ho. Les ONG's, òbviament, son les que més gent d'aquest tipus poden acollir al seu sí. Deu fer una setmana de l'alliberament de les dos persones que estaven segrestades al Magreb, membres de l'ONG Acció Solidaria de Barcelona, la veritat és que a banda de que s'hagi pagat el rescat i la conveniència o no així com la comparació amb altres casos, el fet de l'alliberament és motiu d'alegria.
De totes maneres, sempre he pensat en relació a aquestes organitzacions que, reconeixent el bé que poden arribar a fer als llocs on van, tot el dineral que gasten en el seu funciona…