"és el que hi ha"


Com era d'esperar, encara coegen, i coejaran, les interessades interpretacions dels dos fets més importants dels darrers temps a Catalunya i Espanya com son la manifestació del dissabte a Barcelona en contra de la sentencia de TC, pel dret a decidir etc. Com sempre, cadascú agrana cap a casa i capitalitza les coses en funció dels seus interessos. Res de nou.
Tot i la punta que se li pot treure a tot plegat, ara, em detindre amb un fet concret d'exemple del que dic. El diumenge vaig veure com Alicia Sanchez Camacho ( PP ), amb l'evident interes de treure importància i desnaturalitzar la transcendència de la manifestació, va deixar anar què era molta més gent la que no va anar a la manifestació que no pas la que hi va assistir; evident, però home, primer, que no tots el que no hi van anar va ser per falta de ganes i després que lo lògic es mesurar la importància de les manifestacions, pels que assisteixen i no pels que no ho fan. Passa el mateix quan ens posem a interpretar les abstencions en les votacions polítiques. Peró clar, resulta que, fa unes hores, a Els Matins de TV3, he sentit com Jordi Barbeta feia servir el mateix tipus d'argument per tal de treure importància a la milionària audiència del partit de la selecció espanyola a Catalunya. Sobre la qual, deia Barbeta, caldria destacar que hi ha més gent que no el van veure que no els que si. Suposo que cal aplicar allò tant habitual de "és el que hi ha", però no m'hi acostumo.

Veig que, si més no, en una cosa coincidim tothom i arreu. La besada de Casillas a Sara Carbonero, que va ser autèntica i que, des del primer dia de la "polèmica", vaig desitjar i esperava que passaria. ( d'aquí la foto de dalt, clar )

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3