Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Blowin in the Wind (....o a l'aire )

Imatge
Suposo que en la mesura que tots som originals i irrepetibles també ho volem ser a l'hora de les opinions i sovint dubto que aquestes no siguin més producte de les ganes de diferenciar-nos del oponent, de la hipocresia o de la militància partidista que no de la veritable opinió personal.
En alguna ocasió he sentit dir que davant d'una paraula dita, automàticament es genera la contraria. Aquests darrers dies hem pogut escoltar i llegir sobre fets concrets que em fan arribar a aquesta conclusió; un es la fallida d'una empresa del President de la CEOE, Diaz Ferran, on no content amb portar a aquesta a la ruïna ( alguna responsabilitat tindrà ) a més a més va deixar sense poder viatjar a milers de persones a les que la seva companyia Air Comet havia venut els bitllets quan sabia que no arribarien a volar. Ell mateix va dir que si hagués estat al lloc dels clients mai hagués comprat el bitllet. Això si, ell diu que no dimiteix del càrrec, contravenint allò tant sacralitzat …

innocentada sobre bous

Imatge
Avui, dia dels innocents, algun mitja com La Ser o el bloc La marfanta , i amb la complicitat ( o iniciativa, que no ho se ) del regidor de festes, ens han despertat amb l'anunci que per a les festes de la Cinta del 2.010 hi haurien Correbous pels carrers de Tortosa, a més a més passarien per allà on mes comerços hi ha i acabarien el recorregut a l'absis de la Catedral. Com ja he comentat a La Marfanta, la cosa te la seva originalitat però no cola. Tal com esta la cosa dels bous ara mateix, no crec que ningú s'atreveixi a aixecar la mà, i menys comunicar-ho a 10 mesos vista. A la radio hi afegien que els correbous es farien coincidir amb els dies de Novena. " Ahi es na".
El cas és que estirant del fil dels bous, la tradició, la plaça que existia a Remolins etc. he fet cap a l'hemeroteca de La Vanguardia i he trobat una noticia d'un incident que va hi haure amb la mare del que va ser alcalde de Madrid i Ministre el tortosí Alberto Bosch com protagonista…

Per a ( quasi ) tots

Imatge

3XCEL3NT 3X3RC1C1

Imatge
He trobat això per la xarxa, diuen que si aconsegueixes llegir les primeres paraules el cervell desxifrara les següents ràpidament i automàtica. Coses d'Internet.
C13R70 D14 D3 V3R4N0, 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 A D05 CH1C45 8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4. 357484N 7R484J484ND0 MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3 4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735. CU4ND0 357484N 4C484ND0, V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0 70D0, R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4. P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0, L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0; C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054, P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4, LL1364 4 D357RU1R 70D0. S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.
.

Diàleg " interruptus "

Imatge
Avui a El Periodico, a la secció de cartes dels lectors, que en no poques ocasions aporten més que els propis diaris, n'hi ha una que reprodueixo. Sobre el tema que tracta, que hi he pensat moltes vegades, estic totalment d'acord.
Sempre m’ha resultat incomprensible que una trucada telefònica prevalgui, de forma descarada, sobre els qui estan dialogant cara a cara. Però no és la meva intenció culpar a qui fa la trucada, sinó a qui l’atén.
Vostè està sol·licitant informació en una botiga, demanant cita per al seu metge, parlant amb el seu cap al despatx, amb el mecànic del seu automòbil, i, de cop i volta, sona el telèfon del nostre interlocutor, i aquest –en comptes d’haver desconnectat abans el telèfon o anul·lar la trucada en aquell moment–, agafarà el telèfon. Llavors, vostè –amb cara de tonto i la paraula a la boca– esperarà, resignat, que l’innocent intrús es desfogui convenientment.
Després, a l’acabar la trucada, el seu interlocutor li dirà educadament: «Perdó, ¿què em dei…

Paco Bello

Sort Sigui com sigui, aquí el tenim amb la cançó No sabes cuanto te he querido:








.

" El problema és Catalunya "

Imatge
Fa un parell de dies a la tertúlia de Punto Radio, el periodista Fernando Jauregui explicava com Fernandez Ordoñez, poc abans de morir li va dir: "No te engañes Fernando, el problema de España no es el Pais Vasco, el problema es Catalunya". I això sembla que tothom n'és conscient, es digui amb la boca petita o la grossa, i per tal de fer front a aquest problema , des de determinats ambients, sembla que no es mira prim i es posa tota la carn a la brasa per tal d'erosionar i emmerdar tant com poden les relacions Catalunya/Espanya.
És realment frustrant i una mica trist constatar com després de tant i tants d'anys de democràcia haguéssim avançat tant poc, sinó retrocedit, en el sentiment que envers Catalunya es te des del la resta ( jo encara ho dic així ) d'Espanya. .
M'agrada fixar-me especialment, però, en veus de persones que veuen la "cosa" catalana amb respecte i sensibilitat i si han de discrepar o criticar ho fan, però sempre sense partir…

Punts conflictius ( per a mi )

A principis de començar aquest bloc, concretament el 5 de setembre de l'any passat, vaig fer una entrada sobre el que considerava punts conflictius de transit per la senyalització, 15 mesos després tot esta igual. Amb l'esperança que a hores d'ara tingui mitja dotzena més de lectors i que algun d'aquests tingui la suficient potestat per a solucionar-ho i/o influir, torno sobre el tema. En aquest cas, a més, gracies als benvolguts amics de Google, amb el suport visual de la ferramenta de Google Maps.



Mostra un mapa més gran

En aquest cas podem veure com un senyal de cediu el pas causa uns malentesos innecessaris.
Tot i que evidentment el que te el senyal l'ha de respectar i prou, el cert es que no sembla massa racional que un s'hagi de parar per a que el que ve per l'altre carril del mateix carrer tingui preferència si vol girar cap a l'esquerra. Llavors, passa que el que ve ( del riu ) , si no sap que l'altre te el senyal i vol anar a l'esquerra lò…

Enrique Urquijo

Avui fa 10 anys que moria Enrique Urquijo, cantant de Los Secretos entre altres grups. Una de les cançons que més èxit li va proporcionar va ser Agarrate a mi, Maria; majoritàriament sembla que hi ha acord en dir que la lletra li va dedicar a la seva filla Maria, que tenia 5 anys quan la va escriure; però també he llegit alguna altra opinió que diu que es tracta d'una apologia de la marihuana, llegint la lletra, realment, podria interpretar-se així. Val a dir, però, que veient el vídeo de Youtube, la xiqueta surt a les imatges i l'altra maria, jo no l'he vist. Prefereixo quedar-me amb la primera creença. Aquí trobareu més dades del cantant.
Que millor homenatge que escoltar la cançó:



En aquest enllaç es pot veure la interpretació ( potser millor ? ) de la mateixa cançó per part d'un altre cantant, també de veu esgarrada i també desaparegut: Antonio Vega:
http://www.youtube.com/watch?v=s-f2yMjR2ps

.

El sindicalista i El Bulli

Imatge
Fa un parell de setmanes va aparèixer als mitjans de comunicació, sobre tot, val a dir-ho, al recentment aparegut diari dretà i del grup d'Intereconomia La Gaceta, la "noticia" de que el sindicalista membre de l'executiva confederal d'UGT, Iñaki San Juán , havia estat sopant al restaurant El Bulli de Ferran Adrià. El tractament evidentment era de denuncia e indignació pel fet que un representant i defensor dels treballadors, molts d'ells en situació de desocupació, es permetis gastar-se 300 € en un sopar en un dels mes reputats, sinó el que més, restaurants d'Espanya.
Es clar que el tema, amb les dosis apropiades d'hipocresia, pot donar de sí i es presta a la demagògia fàcil, al dia següent de fer-se publica la informació, el sindicalista va manifestar que ho havia fet amb els seus diners i que era un capritx que s'havia permès per primera vegada en la seva vida i afegia que segurament l'última. Aixi d'entrada, efectivament, pot xocar que …

S'acabat la crisi......

Imatge
Avui he escoltat les noticies que deien que hi ha com una mena de cosa que dona entendre i deixa entreveure a traves d'una petita escletxa segons com i d'en quina manera que apareix una lleugera esperança que sembla donar a entendre la sortida de la crisi.
Després he descobert el que es veia a traves de l'escletxa, es la imatge que encapçala aquesta irònica interpretació. A jutjar per la imatge el sector immobiliari ha tocat fons, i com sigui que més baix no és pot caure, a partir d'aquí...cap a munt.
Metàfores a banda aquí tenim més informació del succés ( real ).

.

Vaixell de Grècia

Fantàstica cançó del gran Lluis Llach

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.


" Xiste " a Xilxes de Ximo

Òbviament aquest Ximo no soc jo però m'ha fet gracia. A pesar del munt de " X " del títol, l'acudit de verd no en te res. Ara, m'ha recordat un humorista valencià de fa uns anys que es deia Don Pio.

l'oasi català

Imatge
El diumenge passat El Periodico va publicar un Article de Vicenç Villatoro conegut escriptor i militant convergent on parlava sobre l'oasi català. Ell deia que aquesta expressió va ser encunyada l'any 1.936 i per raons que a la resta d'Espanya " es vivia un clima d’altíssima confrontació, crispació i violència " que no es vivia a Catalunya, motivacions que no es pot dir siguin homologables a les d'ara. El que si em sorprèn es que l'articulista no faci cap referencia a la utilització que, també els últims anys, se'n ha fet de l'expressió. Pel que jo he llegit i escoltat, sobre tot els darrers anys, aquesta expressió quan s'ha fet servir sempre ha estat en un sentit pejoratiu i irònic. Es a dir, es parlava de l'oasi català sobre tot des de fora de Catalunya amb un sentit irònic i vulguen donar a entendre quasi sempre que precisament d'oasi res de res, que si de cas era un oasi artificial on passaven exactament les mateixes coses que p…

Manifestació: Apunts al marge

Imatge
foto: La Marfanta

Després de l'èxit de la manifestació que es va cel·lebrar el dissabte a Tortosa demanant treball, industria etc. i amb el rerefons de l'amenaça de tancament de Lear, vull detindrem en alguns aspectes col·laterals, al marge de la pròpia reivindicació:
El primer que sorprèn es la xifra que s'ha donat d'assistents, aquesta balla entre 16.000 i 20.000 segons sigui la font de la policia local o dels sindicats respectivament. Es una polèmica que darrerament ja ens te entretinguts cada cop que hi ha una concentració de gent als carrers, no fa gaire ja va tornar a plantejar-se en la que es va fer a Madrid en contra de l'avortament en la que els més optimistes parlaven de dos milions, els més moderats de mes d'un milió mentre que els es dediquen a analitzar-ho amb programes informàtics inclosos parlaven de 60.000. Sempre em pregunto: tant, tant, tant difícil es donar una xifra aproximada -realment aproximada- a la realitat per part, sobre tot -que aquest…

Imatges que fan mal

Imatge
He vist els detinguts emmanillats, pel cas conegut com Pretoria, arribant a Madrid a l'Audiència Nacional per declarar davant Garzón, son imatges que fan mal pel que representen de descrèdit, amb mes o menys raó objectiva, de la política catalana dels polítics i de les persones, alguna d'elles amb títol d'honorables. No seré jo qui defensi diferents vares de mesurar i castigar als delinqüents en funció de la seva notorietat; millor dit, si que defenso la diferent vara, però per a castigar amb mes duresa a aquells que defensin i tenen l'obligació de vetllar precisament perquè coses d'aquestes no passin i finalment el que fan es aprofitar-se de la seva situació ( actual o passada ) per a exercitar el trafic d'influències a traves dels seus contactes, també actuals o passats.
I no vull deixar de dir que si be aquestes imatges d'avui fan mal per properes , en tant que afecten a Catalunya i als dos partits majoritaris -en el grau que es vulgui, però afecten- e…

Manifestació

Imatge
Amb el lema Volem industria, treball.... NO ALS TANCAMENTS s'ha convocat una manifestació a Tortosa per al dissabte 31 d'octubre a les 11:30 a la plaça del Carrilet. Per aquest motiu, els sindicats UGT, CCOO i USOC han fet public el següent comunicat:

PEL FUTUR DE LEAR ROQUETES

PEL FUTUR DE LES TERRES DE L’EBRE

Les Federacions de MCA-UGT, d’Indústria de Catalunya de CCOO i de USOC manifestem el nostre més absolut rebuig a la intenció de la Direcció de LEAR de Roquetes de deslocalitzar la producció i tancar el centre de treball.De la mateixa manera exigim, un cop més, un pla industrial que garantitzi la viabilitat del centre de treball i el manteniment dels 520 llocs de treball.

Al mateix temps volem denunciar la gran irresponsabilitat social implícita en la proposta de la direcció de LEAR. Deslocalitzar la producció amb el conseqüent tancament de la planta suposarà un veritable trauma social a una zona especialment castigada per la crisis i històricament abandonada per les adminis…

Perquè........

....massa vegades em ve el títol de la cançó al cap ( avui també ).
Perquè sempre es el mateix: "una maçana". Si, una maçana +1+1+1+1, massa maçanes i massa cistells.
Perquè a mi no m'afecten els Gürtels, ja es el que espero ( no desitjo ), m'afecten i m'importen els altres Gürtels.
Es per això que, com deia Lluis Llach: Companys, no es això:


Crònica d'un trajecte ( curt )

Imatge
Eren les 6 de la tarda tocades quan sortia de Tortosa cap a Jesús sense pensar en que per aquesta hora hi havia convocada una manifestació dels treballadors de Lear en protesta pel tancament de l'empresa. El transit, lògicament s'ha retingut i el retard ha estat de mitja hora. L'espera m'ha portat alguna que altra reflexió: Tots som potencials manifestants i tots potencials "perjudicats" pels efectes de les manifestacions, i en qualsevol cas, posats a triar, i amb un certa dosi d'egoisme, val mes estar entre els perjudicats pel transit que no ser dels afectats directes. Per tant, tot i que sempre cal minimitzar les conseqüències......benvingut sigui el retard si el motiu d'aquest serveix per alguna cosa.
L'espera també ha fet que sentis com un pare i dos mares ( suposo ) deien als seus respectius fills, davant la pregunta d'aquests sobre la manifestació: " tanquen l'empresa perquè se l'emporten a un altre país, que paguen meny…

Pirineu català

Voltant i girant per la xarxa he trobat aquest vídeo a Vimeo enregistrat per la zona del llac Sant Maurici. No sé si l'autor es un professional, en qualsevol cas la sensibilitat que demostra amb la tria d'imatges, musica i el moviment de càmera es fantàstic, val a dir que l'entorn ajuda, però. Per a goig de tots els que el puguin veure deixo aquí el vídeo :
Clicant sobre el nom de l'autor es poden veure alguns vídeos més... monso.
Aconsello veureu a pantalla complerta



" interpretacions "

Imatge
Des de sempre m'ha interessat força el tema dels mitjans de comunicació, radio, premsa, televisió. Es evident que una manera d'estar minimament informat es a traves d'aquests; però no sempre es així: unes vegades per errors, altres per falta de rigor i contrast de les informacions i unes altres, les pitjors, des del punt de vista moral, per manipulació i/o sectarisme que solt anar acompanyat de l'interes empresarial i/o polític del mitja.
Quan de manipulació de dades es tracta ( per tal d'arrimar " el ascua a su sardina " ) el que es fa es " interpretar " les dades i estadístiques de manera que es dona a entendre tot just el contrari del que l'objectivitat exigiria, això en el pitjor del casos, quant no es tant greu ni descarat el que es fa es maquillar-ho, per a be o per a mal, segons convingui.
Sort que en aquest mon d'Internet, també per a be i per a mal, existeix tota mena de pagines, i una d'aquestes, (n'hi han altres ), e…

Françoise Hardy

Aquesta cantant, tot un mite de la musica pop a França, on va nàixer al 1.944, va publicar el seu primer disc al 1.962 ( amb 18 anys ) amb el títol que també corresponia al d'una cançó, Tous les garçons et les filles, que es convertiria en tot un clàssic i un gran èxit a tota Europa i ella en una estrella de la musica "Ye - Ye" juntament amb Sylvie Vartan, Sheila o France Gall.
Un parell d'anys més tard - al 1964- aconseguí un altre gran èxit amb Mon amie la rose:



Però, com es possible?

Imatge
que se'n riguin d'aquesta manera, pos si, es possible i lògic, al menys el del mig ( Joan Oliver ) director general corporatiu ( com li agrada repetir a Laporta ) del F.C. Barcelona. Ell te motius per riure i la resta, de plorar.
En la reunió de la junta directiva d'ahir van acordar ratificar al càrrec a l'exdirector de TV3 amb el govern de CIU, després de l'escàndol de l'espionatge, a més a més el president va explicar els motius que el van dur a pujar-li el sou fins a 600.000 € anuals ( 100.000.000 de pessetes ) ."És un home intel·ligent, competent i valent. I té tota la meva admiració" va dir el futur polític Joan Laporta.
Ja se que això de la moral es quelcom subjectiu i que cadascú ho aplica segons li convé, de la mateixa manera que l'alçada del llisto de la critica cap al altres mai coincideix amb l'alçada del llisto de l'autocrítica. Segur que al mateix Oliver se li hagués ocorregut algun que altre article dels que feia a l'Av…

Rafa Pons, cantant

Aquesta tarda per casualitat he enxampat per la radio a un cantant sobre el que mai havia sentit parlar ni escoltat res i que cantava en directe una cançó queparlava sobre donar-se un temps les parelles en crisi etc. i m'ha agradat.
He arribat a casa m'he posat a buscar per Internet i, entre altres, he trobat aquest videoclip amb la cançó titulada Olvidate de ti on parla de coses que m'han fet exclamar:
i si fos veritat?

Las putas tienen nombre los mendigos pasado y todos los banqueros
un libro de Saramago / Tienen swing los perdedores/ Maldad las impresoras
Y más de un superhéroe aún no pone lavadoras./ He visto ecologistas que van
pisando hormigas / Y algún hijo de buda que ha perdido la barriga.
Tú deja ya de huir…olvídate de ti.

Tienen salud los fumadores hambre los vegetarianos./ Bailan los cantautores las
canciones del verano./ Llevan bragas las turistas medias rosas los toreros
Y algunos comunistas van repartiendo dinero./ Si puede que algún día ovulen los
metrosexuales / Y h…

Insectes

Imatge
Entreu i mireu les fotos, ja em contareu si després de veureu no us agafa alguna cosa així com un sentiment de culpa nomes pel fet de, al caminar, haver-ne xafat/matat algun d'aquests. El que faltava.
El nostre atenuant però es que ho fem involuntàriament, tot i que n'hi han que, cal reconeixeu, al veure'ls-hi la cara no caldria que s'apartessin, ho faríem matros de la temor que fan.

Teresa Forcades i la grip A

Teresa Forcades és una monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat. Te el doctorat en Salut Pública, metgessa de medicina interna, doctora en Teologia i autora entre altres del llibre "Els crims de les grans companyies farmacèutiques". Sorprèn el seu activisme i militància, més tractant-se d'una monja.
Darrerament s'ha publicat un vídeo, que mes avall podem veure, on al llarg de mes de cinquanta minuts explica les seves teories sobre la grip nova i la mes cridanera que qüestiona la vacunació per combatre-la.

En el següent enllaç de TV3 també es pot veure una entrevista que li van fer al programa Singulars


Mercedes Sosa

La cantant argentina que al seu país també era coneguda com La negra sosa ha mort als 74 anys a Buenos Aires. Va ser molt coneguda sobre tot en l'època de la transició juntament a Violeta Parra, Jorge Cafrune, Victor Jara etc. amb cançons com Gracias a la vida, Duerme negrito i Alfonsina y el mar, que mes avall es pot escoltar.
Segons explicava El Pais més de 700.000 missatges van bloquejar ahir la seva pagina Web de seguidors al saber del seu estat critic. La seva família ho ha volgut agrair amb una nota que ha titulat a todos.







Les 10:10

Imatge
Tothom hem sentit parlar alguna vegada de les raons que porten a les marques de rellotges a que aquests apareguin marcant les deu i deu en els seus anuncis. Pos be, hi ha qui ha desarollat tota una teoria al respecte. Això es el que han fet al bloc saber curioso i que tot seguit reprodueixo:


Existe una tradicional regla publicitaria no escrita, según la cual todos los relojes deben señalar las 10:10 cuando son fotografiados para figurar en un anuncio. Pero no es tal hora fruto del capricho, sino de un minucioso análisis estético de la imagen y de su impacto psicológico. Para empezar, no resultan estéticas las horas en las que se superponen las agujas, pues da la impresión de que el reloj tan solo tiene una. Por ello se eliminan las 12:00, las 13:05, las 14:10, las 15:15 y las demás en que se cumpla esa regla. Por el mismo motivo se rechazan aquellas en las que las agujas estén muy próximas, pues ofrece una sensación de amontonamiento sin sentido al quedar libre el resto de la esfera. Par…

Los Módulos

Tot i la seva curta carrera ( 1969-1979 ) aquest grup va aconseguir uns grans èxits als principis dels 70. Potser el que més "Todo tiene su fín". La Wikipedia sobre la cançó i el disc que l'acollia ( Realidad ) diu això:

"Un classic del pop espanyol dels 70. Realidad es un vinilo de los pies a la cabeza, soberbio, un fascinante disco. Contiene una de las baladas más definitivas del rock en español, «Todo tiene su fin», que rompió moldes, acababa con la norma de que las canciones comerciales tenían que durar tres/tres minutos y medio. Además aparecía en la cara B del disco, destacando que ahí nada era de relleno. Esta balada cobró un gran éxito con la versión de Medina Azahara publicada en 1.997. Los pasajes románticos y melancólicos de Realidad, su cadencia, sus cambios de ritmo, la interacción de todos los instrumentos, los escalofríos que producen algunas notas del Hammond B-3 de Bohórquez, y en general esa sensación de que los Módulos habían conseguido construi…

Publicitat supèrflua

Imatge
........"és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització ", això es al menys el que diu, entre altres coses, la Viquipèdia sobre la publicitat. Aquesta activitat, com es prou visible, es manifesta pel que fa a les grans superfícies, supermercats, botigues d'electrodomèstics etc. a traves de fulletons amb color i profusió de fotografies sobre els seus productes i les ofertes que ofereixen als potencials compradors.
Ara no fa gaires setmanes un parell de grans superfícies van anunciar que deixarien de proporcionar bosses d'anses de plàstic a la clientela "per tal ( deien ells) de contribuir a no contaminar encara més el medi ambient". La iniciativa no es que sigui criticable, ara be, la mesura s'ha implantat per una contribució a la humanitat o per interessos econòmics?, Cal recordar que el cost per a un gran establiment en aquest concepte es considerable, sigui com sigui, benvinguda la mesura.
El que jo…

" hinundaciones "

Imatge
Al veure el títol, tot i posar-hi cometes, algú ha pogut pensar: quina errada!!!!, i efectivament es una errada i de les grosses però no meva, aquesta l'he copiat.
La paraula, escrita amb " H " , va aparèixer a un escrit d'una moció que presentava el PNB al parlament basc juntament amb una altra que era "aprovar" amb " V " quan en castellà s'escriu amb " B " , fins aquí no massa cosa a dir, a no ser lamentar que persones amb una formació cultural facin aquestes faltes d'ortografia, però, per altra banda tothom estem esposats i ningú salvaguardats. El que mes m'ha s'optat d'aquesta anècdota es la repercussió mediàtica que això ha tingut a les televisions i ràdios, no menys de tres telenotícies i un parell de ràdios he vist i sentit com es feien reso de " la noticia " i no com a nota curiosa o anecdòtica, a tots els mitjans s'en parlava com a segona o tercera noticia als titulars. No ho entenc, com es …

Félix Millet

Imatge
Fa bastants anys el Sr, Subirats Piñana estan al tribunal de comptes Europeu , referent al fet d'apropiar-se diners que no son d'un, ens va dir a un grup de gent que d'això si n'hi diu " alcance". També li diuen desviament de fons, quan en teoria, desviar fons d'un lloc a un altre, no te perque ser necessàriament delictiu, dic jo.
Cap al Juliol es va començar a investigar una presumpta estafa/desviament/alcance de fons a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i el seu president Sr. Félix Millet . Estem parlant d'una institució santa santorum de la cultura a Catalunya. Aquesta setmana s'ha sabut que el mateix Millet ha confessat per escrit al jutge que l'"alcance" ha estat de 3.3 milions d'euros ( no res, 550 milions dels d'abans ) i ha afegit entre altres coses que també havia pagat a directius i col.laboradors amb diner negre. Ja posats !!!.
Un cop més es compleix la dita popular: " qui toca oli, els dit…

anem be ?

Imatge
Ja fa molt de temps que aquesta pregunta em volta pel cap, no amago que es fa mes present cada cop que pels mitjans ens inunden amb algun que altre fet que no diu res en favor de la societat que ens toca viure. No soc dels que defensen que "cualquier tiempo pasado fue mejor" i menys si aquest "pasado" fou dictatorial com el nostre, ara, es cert que hi ha uns signes que en fan contestar afirmativament aquesta pregunta.
Fa unes setmanes a Pozuelo de Alarcón, Madrid, hi va haure uns aldarulls d'uns joves amb la policia, la batalla campal es va saldar amb un desena de policies ferits i algun que altre jove. Que si mal criats, que si kaleborroka de pijos que si aixo que si allò que si el de mes allà, però independentment dels qui ho van protagonitzar que tambe podien ser perfectament d'una altra abstracció social i d'altra població, el " motiu " de la trifulga va ser que no hi havia motiu precisament, ja es trist haver d'acceptar que alguna …

11 de Setembre

Amb afirmació i orgull però sense ofenses, sense exclusions, sense victimisme, sense prepotència, sense estereotips i amb respecte - bidireccional- pels sentiments:


Terres de l'Ebre

Imatge
Vivim en un mon permanentment de ficció i, pel que sembla, ens agrada. En aquest cas em voldria circumscriure al mon de la política i a les nostres terres.
Fa més de 25 anys vaig dibuixar ( prova de l'escassetat de recursos ) un cartell per a una organització que celebrava el seu congres, crec recordar que constituent, intercomarcal de les Terres de l'Ebre. Han passat molts d'anys, llavors la denominació i el reconeixement de les quatre comarques ( Baix Ebre, Montsia, Terra Alta i Ribera d'Ebre ) no era oficial i nomes des de l'esquerra, en general, s'adoptava aquesta denominació per a definir el conjunt de les quatre comarques de l'Ebre català. En honor a la veritat, sembla ser que el primer en parlar de les Terres de l'Ebre, ja fa molts anys, va ser l'escriptor rapitenc Sebastià Juan Arbó.
Durant una bona colla d'anys CiU es resistia a dita denominació i empraven de manera eufemística el qualificatiu de comarques de l'Ebre igual que es …

Sacrificis i altruisme

Imatge
Hi ha moltes persones encara, i a pesar de tot que, afortunadament, es dediquen a cuidar d'altres, uns ho fan evidentment per motius professionals, metges, infermers, personal de geriàtrics i cuidadors en general. D'aquestes no es sobre les que voldria parlar.
N'hi ha d'altres que no ho fan per diners ni per raons professionals i si per pur humanisme i/o estimació i/o per voluntat de servei a la col·lectivitat, al poble etc.. Tant els primers com en altres, com pot ser organitzacions diversos ( clubs, associacions i entitats de tot tipus ), sempre cal una dedicació que sempre es tradueix en la utilització d'unes hores particulars en benefici dels altres. I sovint en perjudici dels de casa, per cert.
Pel que he pogut observar, de la gent que de forma altruista dedica el seu temps lliure al demés es pot dir que en els dos casos els serveix d'auto-realització, encara que uns ho fan representa'ls-hi uns sacrifici o un treball penós etc. mes o menys impor…

Nou bloc

Imatge
Aprofitant la generositat que espero no sigui conjuntural d'aquests senyors que no conec anomenats Google i els seus fills Blogger i Picasa, ja fa uns dies que vaig obrir un altre bloc, TERRES DE L'EBRE -galeria fotogràfica- ebregrafic.blogspot.com, aquest, com el seu nom indica, estarà dedicat exclusivament a mostrar fotografies de les Terres de l'Ebre i cadascun dels seus pobles i ciutats i que, tal com explico a l'entrada d'introducció, espero anar farcint poc a poc. En funció de ganes i temps, clar.

.

Homeopatia ( parodia )

Sembla que es considerable la gent que creu amb les medicines ( o remeis ) anomenats alternatius a la medicina tradicional o convencional. Una de les mes populars es la homeopatia, no seré jo qui negue les bondats d'aquestes. Com en moltes coses hi han els seus defensors i detractors, entre els primers hi han aquells que, havent-ho provat, diuen que els ha funcionat, alguns diran efecte placebo, entre els altres, es troben sobre tot els científics en general i els que, potser perquè no ho han/hem necessitat tampoc hem vist els resultats.
Sigui com sigui, aquí tenim un parodia del que podria ser un ingres per urgències en una clínica d'homeopatia.




.