Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

Conte

Imatge
Oscar, amb el rostre abatut de pensar, es reuneix amb la seva amiga Emília en un bar a prendre un cafè. Deprimit, descarrega en ella les seves angoixes: .. Que el treball, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació ... tot semblava estar malament en la seva vida. Emília va introduir la mà a la cartera, va treure un bitllet de 100 euros. I li va dir:
- Oscar, vols aquest bitllet?
Oscar, una mica confós al principi, immediatament li va dir:
- Doncs clar, Emília ... són 100 euros., Qui no els voldria?
Llavors Emília va agafar el bitllet en una de les seves mans i el va arrugar fins a fer una petita pilota. Ensenyant la ma amb la "piloteta" verda a Oscar, va tornar a preguntar:
- I ara, encara el vols?
- Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 100 euros., Doncs clar que els agafaré si me'ls dónes.
Llavors Emília va desplegar l'arrugat bitllet, el tira a terra i el trepitja amb el seu peu, estava brut i marcat.
- El segueixes volent?

Reconeixement

Imatge
Ahir al migdia vaig sentir una entrevista per Radio Ebre a Lluis Garcia, propietari del restaurant L'estany casa de fusta, al Delta, com en altres vegades, van parlar una mica de les perspectives que ell veu sobre el turisme al territori. No fa gaire que la Generalitat li ha atorga't la medalla de turisme en reconeixement a la seua " dedicació i esforç continuat en favor del turisme a Catalunya" des de fa mes de 20 anys. Vaig notar, no obstant, un cert ressentiment per la tardança en que ha arribat el reconeixement, la qual cosa, sembla signe de falta de modèstia, però jo ho entenc com un rampell de sinceritat i absència d'hipocresia; vaig entreveure en les seves paraules ( pot ser una apreciació subjectiva) un lament perquè al territori ningú hagués mogut un dit per aquest reconeixement , cal dir que la iniciativa va sorgir, segons ell mateix va dir, d'una associació provincial, no voldria pensar -o si- que això ha estat degut al seu pas per la política…

Monument

Imatge
Els que han pasat pel pont de l'Estat aquest mati ja ho han pogut contemplar; uns amb satisfacció, altres amb rabia o tristor, pero tots amb incredulitat. Encara no se sap ni com, ni qui, el que si se sap es perquè, però el cert es que el "monument" motiu de tanta polemica pel seu enderrocament o no, ara fa unes setmanes, ha aparegut tot pintat de roig . ( quina casualitat de color, no? ). La policia ho esta investigant.

Quan la guitarra parla ( 5 )

Seguint amb la serie d'interpretacions a la guitarra, avui presento una peça molt coneguda " El Condor pasa". L'interpret es el peruà Raúl García Zárate i nomes cal donar una ullada a aquest enllaç per saber el que s'ha escrit d'ell. De la seva Web he extret el següent fragment de la seva biografia:

"Raúl García Zárate, abogado de profesión, cesante del Poder Judicial con 25 años de servicio y músico autodidacta con más de 60 años de trayectoria artística, nació en el año 1932 en la ciudad de Ayacucho. Interpretó la guitarra desde la edad de ocho años y ofreció su primer recital a los doce años en su tierra natal".

M'agrada el Nadal, hi ha algun problema?

Imatge
De fet, nomes pel títol que he posat, ja dono a entendre que si que hi ha algun problema, segons en quins ambients, sembla que hagis de demanar perdo. Ja escrivia fa uns dies, sobre el tema, i avui dia 25 hi torno. Accepto que la component de consumisme a la que ens volen arrossegar en aquests dies comporte cert rebutj de molta gent, uns perquè no hi poden arribar, altres per militància no consumista i altres per les dues raons a l'hora; encara que, ves per on, en l'època de vaques magres en que ens trobem, sembla que tothom esta d'acord en que per a la sortida de la crisi es fonamental el consum per tal de fer volta la roda i que aquesta no pare. El que cal es el consum responsable ( necessari per viure, per altra part), es quan no es responsable que es converteix en consumisme.
Les empreses de colònies facturen en aquestes dates el 80 % de tot l'any, mes o menys passa el mateix amb les de guisquis, caves etc., molt normal no ho sembla.
Anant al fons del tema, i deixan…

Fotos "robades"

Imatge
Al meu altre bloc Jesusbloc, que dedico al juvenil del Catalònia, vaig penjar una foto ( la mateixa que poso aquí), juntament amb un parell mes, a l'entrada del partit Roquetenc-Catalònia. A mes, també acostumo a posar un enllaç al meu àlbum de Picasa amb mes fotos.
Ja se que no soc el primer que li passa i pel que sembla tampoc seré l'ultim, però el cas es que aquesta foto que parlo es la que ha fet servir el setmanari E4Comarques al seu quadern central dedicat al futbol base, per a la portada d'aquesta setmana, així com una altra a l'interior. En principi no cal dir que al veureu sens un cert orgull de veure una foto teua publicada, però aquest sentiment es transforma automàticament en una mica de ràbia en el moment en que, lògicament, vas a veure l'autor de la mateixa i aquest no apareix per enlloc. No em serveix l'excusa de que desconeixen el meu nom, en tinc prou en que diguen Jesusbloc.
En el moment en que deixes unes fotos a la xarxa sense cap restricci…

Sinistralitat laboral

Imatge
Avui, a Mallorca, s'ha produït l'ensorrament d'un hotel que s'estava reconstruint i han resultat morts quatre treballadors. Segons diuen les primeres noticies l'obra no tenia els permisos necessaris i existien ordres de paralització de les obres. Independentment de la responsabilitat de l'Ajuntament al no executar l'ordre de paralització a traves de la policia local, també cal dir que la inspecció de treball hauria d'esmerçar-se mes en el seguiment i control de determinades obres que, com sembla en aquest cas, les mesures de prevenció de riscos laborals, no devien ser precisament respectades especialment. Peró també s'ha de reconèixer que en massa ocasions passem per davant d'una obra on podem veure als treballadors sense casc que, com diu la llei, es un equip de protecció individual ( EPI) que no sempre es respecta i, vull pensar, que es un element que les empreses si que proporcionen al personal, una altra cosa son les mesures i proteccions…

Quan la guitarra parla ( 4 )

Deixo una altre clàssic de la guitarra espanyola: Recuerdos de la Alhambra. La interpret es diu Heike Matthiesen. Aquesta peça musical em transporta a fa uns quants anys, quan vaig vulgue fer uns "pinitos" amb l'aprenentatge de la guitarra. Va passar el que havia de passar: Massa mestre per a tant poc alumne. El mestre era de la meva edat, i no era professional, però per a mi, a pesar de la absència d'estudis de música, era un virtuós. Es deia -i diu- David i forma part del quartet Saba Nova, ahir l'hi vaig parlar, d'aquí també el record i la dedicatòria d'aquest vídeo.

Jose Luis Mora

Imatge
Ja fa uns dies, vaig sentir unes declaracions del president de la cambra de comerç de Tortosa on arremetia contra l'ex-alcalde Sabate, tot contestant a les critiques que aquest va fer amb motiu de que la organització de la fira CASAinNOVA fos encarregada a una empresa de Tarragona i no a una d'aquestes terres.
Mora s'ha felicitat de manera irònica de que Sabate es dediques a defensar les empreses de les Terres de l'Ebre i de que no fes com quan la darrera Vaga General, que l'acusat de ser el màxim instigador i líder dels piquets " quan anava pels comerços aconsellant a la gent que millor que tanquessin les portes" .
Potser es que ha sortit del armari, però, la vehemència verbal del Sr Mora crec que mes valdria que la reserves per a ocasions mes productives, ja que parlem d'empreses.
Sr. Mora, una cosa es tindre una empresa, una altra es ser un emprenedor i una altra es dirigir o presidir una entitat d'empreses. De fet el seu predecessor potse…

Nadal

Imatge
Ens trobem ja en unes dates en que des de posicions que pretenen ser originals però que cada cop ho son menys, hi ha molta gent que fan saber la seva opinió respecte al Nadal i la seva animadversió. Alguns ho argumenten amb el rebutj que els provoca el fet que necessàriament sembles obligat a ser bo i tenir bons sentiments, justament en aquests dies, en tingues o no ganes. Altres per tractar-se d'unes festes d'origen religiós i que la seva celebració sembla incompatible amb el seu agnosticisme. Tampoc falta el qui des d'un esquerranisme mal entès creu que no esta en els canons de la progressia.
No hi estic d'acord i, sigue amb l'excusa que sigue, benvinguts siguen aquests dies en els que es fomenta la fraternitat, els desitjos de pau i prosperitat etc. Si, es cert que aquests desitjos s'haurien d'estendre a la resta de l'any i no exclusivament a uns dies concrets que, a mes a mes, sembla que ens obliguen a sentir d'una determinada manera; però per …

Baldana

Imatge
En el primer post que vaig fer d'aquest bloc, algú, no sense raó, em va criticar que el bloc es titules baldana, ja que el nom al que mes convidava era a pensar que es tractava d'un lloc de receptes o gastronòmic. Ja vaig dir llavors que el nom obeïa a dos motius, un es que estava lliure i l'altre que era un nom i producte ben nostre. No obstant per a fer una mica d'honor al nom i perque a la qüestió gastronòmica m'hi agrada fer-li tots els reconeixements ( sobre tot explicits), he posat aqui al costat uns enllaços de llocs que considero prou interessants i que si son de receptes i cuina.

Poquesvergonyes

Imatge
Darrerament s'esta comentant sobre la intenció del govern de regular els concursos televisius que es fan sobre tot per les nits i que la gent hi participa a traves del telefon. Segons denuncies d'alguna associació de consumidors hi ha gent que ha rebut factures de telefon per import de 6/7.000 Euros. Tot arranca a partir del moment que es truca a aquests programes que fan servir els numeros 905, que de fet ja son mes cars que els normals ( mes d'un euro/minut ), la veu enregistrada convida a la gent a pitjar una tecla si es vol que de manera automàtica i continuada es vagi trucant fins acabar el programa que de manera mecànica, la qual cosa pot representar de l'ordre de 600 trucades. El greu de la situació es que la " veu virtual ", del que no adverteix es del que pot representar les successives " rellamades". D'aquí la denuncia dels consumidors.
Val a dir que, exceptua'n les cadenes publiques, de les privades, no n'hi ha cap que se'…

Pont

Imatge
Tinc un dubte existencial.

Puc estar equivocat, com no?, però, si demà dissabte es festa, si el diumenge també i el dilluns tres quarts del mateix................perquè dimonis tothom i a tot arreu diu EL PONT DE LA PURISIMA?. Algú m'ho podria explicar?.
Pont no es quan, entre mig de dos festes, hi ha un dia laborable que es fa festa?

El perfum

Imatge
Ahir es va fer public que Tortosa formara part d'un catàleg on apareixen pobles i ciutats candidats a acollir rodatges d'espots o pelicul·les amb l'oferiment d'uns indrets concrets de la ciutat: La llotja, Jardins del príncep, Xiquina, Carrer Sant Domenech etc. Aquest fet m'ha fet vindre al cap quan, ara fa 3 anys, es van rodar unes escenes de la pel·licula El Perfum, concretament al riu, al davant del mercat i mes amunt, a l'alçada de l'escorxador a Remolins.
Juntament amb una quarantena de persones més vaig participar-hi com a figurant. Era una experiència que valia la pena viure, si més no, per poder contar-ho, la cosa va anar així:
Primer vam haver d'anar al club de rem que és on ens van fer una foto i demanar les dades, telefon, edat i poca cosa mes. Fent-ho gros podríem dir que es tractava del casting. Al cap d'uns dies em van trucar per a dir-me que havia estat seleccionat i que un determinat divendres de no recordo quin mes, em presentes a l…

Quan la guitarra parla ( 3 )

Deixo un parell de vídeos del lider del llegendari grup Shadows, Hank Marvin, el primer es diu Riders In The Sky i l'altre l'arxiconegut Apatxe.




Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3

Imatge
Per llegir els anteriors capítols cliqueu.... primer, segon.

De manera inesperada, el que m'havia estat apuntant amb el revòlver, amb un gest dirigit a un dels seus companys ( el que semblava mes desequilibrat, encara que sempre he pensat que ho simulava ) li va donar a entendre que se'n fes càrrec del que possiblement podia tenir les claus o combinació de la caixa fort que, per la inconscient insinuació de la companya del costat, s'havia entès que era jo. S'atansa cap a mi i amb l'escopeta de canons retallats em fa els gest inequívoc de que l'acompanye ( era el mateix que ja ho havia fet al començament de la nit) dient-me: " a la caja". Efectivament, al costat, a deu metres, en mig de les oficines, hi havia una caixa fort d'aquelles d'abans la guerra, de més de metro i mig d'altura, un cop allí amb els canons a la mandíbula pressionant lleugerament, em deia repetidament: " abre la caja", i jo, també repetidament: " no las…

Jota ( la nostra )

Fa un dies, La marfanta es feia reso de que CiU presentava al Parlament una proposta de resolució sobre la Sardana i la seua declaració com a Dansa Nacional de Catalunya i, oh sorpresa!! (o no tant), la jota no apareixia en lloc, ni tant sols fent referencia a la seva implantació com a mínim a un territori determinat de Catalunya on no es pot dir que la Sardana gaudeixi d'una acceptació majoritària, no vull dir que no tingue els seus adeptes, però si a les nostres terres hi ha una dansa per excel·lència , aquesta es la jota i no la que CiU intenta institucionalitzar com a oficial i única del país.
Deixo un vídeo d'una jota, en aquest cas cantada, dels Quicos, que vaig enregistrar a Jesus a la inauguració de la unitat de radioteràpia.


Quan la guitarra parla ( 2 )

musicaDe nou un altre vídeo de Kaori Muraji, en aquest cas Tango en Skai:




Conte

Imatge
No se l'autor, però esta extret del bloc Hoy quiero contarte .....un cuento i traduït del castellà:

Un nen negre contemplava extasiat al venedor de globus a la fira del poble. El poble era petit i el venedor havia arribat pocs dies enrere, per tant no era una persona coneguda.
En pocs dies la gent es va adonar que era un excel·lent venedor ja que utilitzava una tècnica molt singular que aconseguia captar l'atenció de nens i grans. En un moment solta un globus vermell i tota la gent, especialment els potencials petits clients, van mirar com el globus remuntava vol cap al cel.
Després solta un globus blau, després un verd, després un groc, un blanc ...
Tots ells van remuntar el vol igual que el globus vermell ...
El nen negre, però, mirava fixament, sense desviar l'atenció, un globus negre que encara aguantava el venedor a la seva mà.
Finalment va decidir acostar-si i li va preguntar: Senyor, si deixa anar el globus negre. ¿Pujaria tan alt com els altres?
El venedor va so…

Preguntes

Imatge
Per què...........
...ens fixem tant en les faltes dels demés i no en les nostres?.
...cada vegada mes, la gent no es responsabilitza dels seus actes?.
...un artista ha de cobrar 6 milions d'euros per ensofatar amb pintura de colors un sostre?.
...un govern ha de pagar aquesta ensofatada?.
...ningú ( la majoria ) no vol pagar impostos i després reclama serveis gratuïts?
...ens sensibilitzem i plorem veien una pel·licula sobre algun drama humà, i no ho fem amb el veí del costat de casa amb la mateixa facilitat?.
...la nostra afectació amb les morts es inversament proporcional a la distancia quilomètrica?.
...tothom, al enterraments, diu: "es que no som ningú", " veus? al final per acabar tots igual", i al cap de mitja hora ja no ens en recordem?.
...encara , avui, continuem valorant a les persones, pel que aparenten i no pel que son?.
...el fracas escolar s'atribueix sempre als altres?
...als dissabtes i diumenges se'ls hi diu cap de setmana, si la set…

"Salut i força al canyut"

Imatge
Aquesta vella dita del canyut no tothom l'interpreta correctament, el normal es que identifiquen el canyut amb allò que no sona i que efectivament te forma de canyut ( amb mes o menys llargada, segons els casos) però al que realment fa referencia el canyut es al que fa anys portaven els homes a la faixa per tal de posar-hi els diners. Per tant en aquest moment en el que estem, de vaques magres, interessa mes que mai que es compleixi aquest desix de la força al canyut i el seu original sentit de tindre'l ben ple per poder fer front a la crisi; sense descartar tampoc el sentit que molts li donen en l'actualitat de força a l'altre canyut, que mai esta de mes. Lo de la salut no cal ni dir-ho.

Quan la guitarra parla ( 1 )

Kaori Muraji es una de les mes importants intèrprets de guitarra clàssica del mon. Al japó esta considerada com una artista de culte; als tres anys va començar a rebre les primeres classes de guitarra. En menys de cinc mesos va fulminar el mercat del disc clàssic venent mes de 100.000 copies d' Amanda. Kaori Muraji in Paris.
En aquest vídeo la podem veure Interpretant Concierto de Aranjuez de Joaquin Rodrigo.



Monument a la batalla de l'Ebre

Imatge
Darrerament esta sent motiu de controvèrsia als mitjans i blocs locals d'Internet el monument a la batalla de l'Ebre qui hi ha al mig del riu, a Tortosa. Aquesta polèmica va encetar-se arran de l'anunci de la Conselleria d'Interior de fer-se'n càrrec dels costos d'enderrocament del monument amb la línia d'ajuts que el Departament te establerts dins del memorial democràtic.
Sobre els valors estètics del monument ni puc ni vull entrar-hi, ja que com tot obra artística, suposo, que son opinables, i en aquests cas mes que mai atès que la qualificació final no deixa d'estar mediatitzada, per uns i altres, pel que representa i significa; jo simplement puc dir que principalment quant per les nits estava il·luminat, trobo que tenia la seva gracia i vistositat.
Una de les solucions que he sentit proposar es canviar-ho per una passarel·la per a vianants tot aprofitant la pilastra, això al que em sona es a excusa. Estant com està, el pont de l'Estat a 50 …

Crisi

Per si encara no havia quedat clar.........

Verge de la Cinta ( hospital )

Imatge
Sembla ser que a l'Hospital de Tortosa s'ha implantat un nou sistema informàtic i aquest fet esta provocant innumerables queixes d'usuaris que es veuen afectats amb les seues visites i/o proves programades amb anterioritat. Es lògic que qualsevol nou sistema de treball comporta una adequació del personal a la nova situació, ara, que això repercuteixi de la manera que ho esta fent en els pacients, no es de rebut. Se d'alguns casos, de visites ja post-posades, que es tornen a programar per a mes enllà d'un mes en relació a l'ultima data. Lògicament la persona que comunica el canvi no te cap responsabilitat i es limita a fer el que li manen. Tampoc s'entén que, mes clarament que menys, el mateix personal et convida: a) acudir a l'atenció de l'usuari i denunciar-ho i b) anar a urgències, no se si com un desig interior mal dissimulat de que es col·lapse i algú li done solució.
Al comú dels assalariats, que els afecta l'estatut dels treballadors, en…

Andrea and Kenny G

Continuant amb el saxofonista Kenny G., del que vaig deixar un vídeo fa un parell de dies, aquí el tenim acompanyat d'Andrea Bocelli.


Bancs, caixes: mal menor?, o necessari?

Imatge
Fa uns dies vaig rebre una trucada d'aquestes que et parteixen el dinar pel mig, a les 2 i quart.
Com de costum, la persona que et parla, que acostuma a ser dona (nomes constato) i que ho fa des de ves a saber on, s'identifica amb nom i cognom, els qual, quant ha acabat de soltar-te la primera parrafada ( sovint llegint-la ) tu, ja no te'n recordes del seu nom i molt menys del cognom.
En aquesta ocasió la trucada era en nom d'una caixa de la qual soc client o esquifit dipositant, el motiu era per si acceptava que em fessin unes preguntes, jo, "corazon de buen alma" i a pesar de la gana, vaig dir que si. Les preguntes, com sempre en aquest casos, son per a que puntues de 0 a 10 de pitjor a millor i del tenor..."Esta satisfet amb l'aspecte de l'oficina? , "Es ben atès?, "Nota que el personal s'esmerça en l'atenció? i algunes per l'estil, les quals podríem acceptar com a lògiques de cara a aconseguir ( si es fa cas dels resulta…

I........la pell sembla de gallina ( 5 )

Imatge
El tema Yesterday, de Paul MacCartney, ( Beatles) es el que mes versions te de la historia de la musica; però tinc un dubte: algú em sabria dir si es millor la musica o l'interpretació, del saxofonista Kenny G?.



Recepta

Imatge
Quan vaig començar amb això del bloc, algú em va criticar el nom, ja que, aquest, mes aviat podia respondre a un bloc sobre gastronomia que a una altra cosa.
Per que no sigue dit i, sense que serveixi de precedent, tot seguit transcric la recepta que l'associació Platigot treu al triptic publicitari de les 3es Jornades gastronòmiques del Recapte, amb demostracions al mercat de Tortosa els dies 7, 8, 15 i 22 de Novembre.

Arros amb espinacs, fesols, baldana i cansalada viada:
Ingredients per a quatre persones:
Mitja cabeça d'alls, 200 grams. cansalada viada, 100 grams. d'espinacs, una tomata ratllada,
una culleradeta de pebre roig, 150 grams d'arròs, 2 baldanes, 200 grams. de fesols, aigua.
Elaboració:
Fem un sofregit amb els alls picats i la cansalada viada tallada a trossets. Després afegim els espinacs en cru també tallats, una culleradeta de tomata i de pebre roig, ho deixem sofregir i afegim aigua fins cobrir-ho. deixem que arrenqui el bull i posem l'arròs i les balda…

I........la pell sembla de gallina ( 4 )

Grandola, vila morena
terra da fraternidade
povo e quem mais ordena
dentro de ti o cidade.

Em cada esquina un amigo,
en cada rosto igualdade
Grandola, vila morena
terra da fraternidade.

Grandola, vila morena
em cada rosto igualdade
povo e quem mais ordena
dentro de ti o cidade.

A sombra duma azinheira
que ja nao sabia a idade
jurei ter por companheira
Grandola, vila morena.

Dentro de ti o cidade
povo e quem mais ordena
terra da fraternitade
Grandola, vila morena.

Grandola a tua vontade
jurei ter por companheira
a sombra duma azimnheira
que ja nao sabia idade.

Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad, el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. Dentro de ti, oh ciudad, el pueblo es quien más ordena, tierra de fraternidad, Grandola, Villa Morena. En cada esquina un amigo, en cada rostro igualdad, Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad. Grandola Villa Morena en cada rostro igualdad el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. A la sombra de una encina de la que no sabía s…

Mirar als ulls....

Imatge
Moltes vegades hem sentit parlar, com a signe inequívoc, sobre la mirada als ulls de les persones amb les que parlem i la d'aquestes sobre els nostres, clar. Sempre que sento que algú ho comenta, no puc per menys que exclamar: "pos quina xorrada" ..... No obstant, sembla que hi hagi unanimitat absoluta al voltant d'aquest fet i la seva interpretació. Es habitual sentir comentaris del sentit.... "No me'n fio, no et mira al ulls", " Aquesta persona no mereix confiança, no et mira als ulls", "Fixa't, no aguanta la mirada, esta enganyant". I així molts de comentaris per l'estil. Estic completament en desacord amb aquestes afirmacions: No tothom, alguns per raons de timidesa -per exemple- es capaç de mirar als ulls de manera continuada i permanent sense ruboritzar-se i mes si es tracta -suposo- d'una persona del sexe que atrau al tímid/a. Si la teoria dels que defensen la mirada als ulls com a símptoma de veritat, since…

Sorpresa i temor ( molta temor ) 2

Imatge
Per a llegir el primer capítol, cliqueu aqui
Després d'uns moments d'incertesa col·lectiva, el que dirigia, va preguntar: " ¿Donde están las llaves de la caja fuerte? " i ningú contestà, fins que la companya que estava sentada al meu costat esquerre davant l'insistent requeriment no se li va ocorre una altra cosa que, al moment que deia el meu nom, tocar-me amb el colze al braç, vulguen dir "fes algo" (quan jo podia fer exactament el mateix que la resta). No li guardo ( suposo) cap rancor, encara que el gest fos tant inconscient com compromès per a mi. No calien mes arguments per a que "el mando" es fixes amb mi, i amb paraules la mar de "tranquil·litzadores" tot apuntant-me amb l'arma digué: " Desde esta distancia no suelo fallar"; el tenia a 3 metros escassos. El meu pensament en aquell moment estava dedicat a la família, encara no se si el patiment era per la possibilitat de que no em veurien mes, o per que jo no els…

Falten 60 anys. O no.

Hi ha molta gent que ens alerta dels perills que representa els maltractaments que infringim al planeta amb les nostres actituds i comportaments. Potser encara hi som a temps.


Troballa musical

Chingon , Malaguenya salerosa.

Tots Sants

Imatge
Quan algú desapareix ( eufemisme de mort) hi ha una circumstancia que, si la pròpia existència es llarga, es repeteix i per la que tots hem passat: el mostrar el nostre condol als familiars del difunt, en aquesta situació mes enllà de la companyia als familiars, massa cosa mes no sabem expresar, i els topics es repeteixen: " que te de dir ", " es la vida " " no se que dir ", " era tant bona persona" etc.
Pero hi ha qui si que en tenen de paraules, com per exemple Jose Angel Valiente, que es capaç d'escriure poemes com aquest :


Un día nos veremos
al otro lado de la sombra del sueño.
Vendrán a ti mis ojos y mis manos
y estarás y estaremos
como si siempre hubiéramos estado
al otro lado de la sombra del sueño

Rectificacio

Imatge
Després de la darrera entrada i l'al·lusio al president del Parlament Ernest Benach, llegeixo a l'Avui que aquesta mateixa tarda ha fet una roda de premsa per tal d'explicar que a donat l'ordre de retirar els extres que s'havia fet instal·lar al seu cotxe oficial.
El mateix Benach deia al seu bloc que era un tema que no s'havia de personalitzar i que les explicacions les dones el Parlament., ara però ha actuat personalment, com era lògic. Es podrà dir que no ha resistit la pressió de la premsa i d'algun destacat membre del seu propi partit ( J. Ridao per exemple) No obstant, el que calia era rectificar, i ho ha fet, per tant aplaudiments.

foto, Wikipedia

Palla, ull....

Hi ha una dita que, mes o menys diu: " amb els meus, amb raó o sense", i sembla que ningú ens en podem escapar. Quan un fill fa una malifeta de les mateixes característiques que el fill d'un altre, la valorem de la mateixa manera?. Quan els propers ideològicament, quan el partit polític d'un, fan també una malifeta, es valora, critica, sentencia i es condemna de la mateixa manera que si la fan els de l'altre costat ideològic?. Afirmo que no. I deixa'n apart qüestions d'estricta justícia, potser es el mes humà i lògic. No ho tinc clar del tot, però m'ho sembla.
Tota aquesta reflexió be per alguns fets que s'han produït recentment, encara que no caldria cap cas especific per al comentari.
Es molt fàcil caure en la demagògia populista a l'analitza segons quines despeses del polítics, però n'hi han que clamen al cel:
El president de la Xunta de Galícia, Perez Touriño ( PSOE) s'ha comprat un cotxe blindat per valor de 480.000 Euros.
El presid…

Blocs, moda?, febre?

Imatge
Potser com en qualsevol moda, estat febril i altres coses que ara no nombraré, te la seua pujada i baixada, i així esta passant amb els blocs. A mes, la falta d'actualitzacions de molts d'aquests llocs web i l'estancament en el creixement, demostra una certa estabilització segons l'informe anual quetechnorati ve fent des de 2004, quan sóls hi havia 3 milions de blocs. Actualment n'existeixen 133 mil·lions , d'ells solament 900.000 han publicat en 24 hores i nomes milio i mig (el 1,1 %) en una setmana. 76.000 blocs tenen una autoritat superior a 50, aquesta autoritat depèn del número d'enllaços, backlinks o trackbacks, que fasin al teu lloc, els Blocaires Reactions, que compleixen aquestes tres condicions tres condicions:dins dels últims 180 dies, l'anterior no compta,per llocs disti'ns, si un lloc apunta 10 vegades al teu sóls compta com +1,que estiguin indexats a Technorati, sino apareix en Technorati però sabs que existeix aquest enllaç el…

Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho.
Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes…

Boda

Després d'unes quantes entrades amb cert regust amarg i tristos, potser ja toca alguna cosa mes alegre, i ves per on tot just coincideix en que el dia d'avui hem d'anar de boda d'un dels cinc nebots que tenim ( el segon que es casa). El primer, que ho va fer al Juliol de l'any passat, va ensopegar un dia de pluja i el d'avui segons les previsions també ho podria ser, que hi farem....deixar-la caure, no?, o esperar l'efecte de la portada d'ous a Sta. Clara; a mes, com de refranys mai en falten, farem servir aquell de...... Boda plujosa boda "ditxosa"
I com es diu en aquest casos: que siguen feliços i que mengen anissos. Els nuvis son Alvaro i Patri.
De moment per anar fent boca ( espiritual) aquí deixo això:




Pobresa

Imatge
No fa gaires hores que m'he assabentat que avui es celebra el Dia d'Acció dels Bolcs i aquest any es dedica a la eradicació de la pobresa. El Dia d'Acció dels Blocs (Blog Action Day) és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén que tot els blocaires s'uneixin per escriure comentaris sobre un mateix problema el mateix dia. l'objectiu és el d'iniciar una discussió global amb pluralitat d'opinions i idees de milers de persones d'arreu sobre una mateixa qüestió. Es en aquest sentit que m'he sentit atret per la idea i hi participo a gust.

Sobre el tema en qüestió no puc mostrar mes que el meu absolut despreci a la situació de pobresa que no nomes als mon dit desenvolupat, sinó que al mes proper, ens envolta amb la que sembla passivitat dels governs dits desenvolupats. Sempre he tingut clar que la nostra riquesa no es res mes que la conseqüència de altres pobreses, es clar que parlo en termes de mitjanes i que al costat nostre també tenim si…

Per reflexionar

Mentre aquí, al primer mon, polemitzem i no acabem sobre lo diví i l'humà, el sexe dels àngels i altres qüestions i discussions bizantines, al mon no deixen de passar coses com la que es mostra al següent vídeo, fins quan?. I no val escudar-se amb la crisi actual, que, la cosa no ve d'ara precisament. Aquestes situacions sempre em fan vindre al cap aquella reflexió que la gent sol fer quan parla i veu imatges de l'holocaust: I que feia la gent, la població, que ho permetia, quant no defensava?. No sera aquesta mateixa frase la que diran d'aquí 50 anys sobre els contemporanis d'ara?. Ja se que els primers responsables de solucionar-ho no es la ciutadania però, pressionem prou als poders públics i als nostres polítics?. I ara menys que mai, amb la que cau.

Jacques Brel

Avui dia 9 fa 30 anys de la desaparició d'aquest cantant Belga de nom artístic Jacques Brel ( Jacques Romain Georges Brel ), va néixer el 8 d'abril de 1.929
"Ne me quitte pas" esta considerada per molts ( això es opinable, clar) com la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit i que data del 1.959.
Clicant aqui es pot veure una esplèndida interpretació del tema amb subtítols en castellà, la qual no es permet incertar als lloc Webs per desig dels hereus. Després en podem visualitzar una altra, de fa ni mes ni menys que 46 anys, que si ho permeten.

Sorpresa i temor ( molta temor )

Imatge
No sabria explicar ( o si? ) els motius que em porten a contar una historia autobiogràfica, però com sigue que l'única excusa formal que cal son les ganes de fer-ho; ara, ves per on , me'n han vingut......
Al mes de Març va fer 10 anys, concretament el dia 2. El rellotge ens indicava que estàvem mes prop de les 9 que de les 8 de la tarda-nit i el lloc dels fets era una empresa ( ja desapareguda) de Tortosa, de les mes importants en facturació, sinó la que mes en aquell moment.
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia se…

I...........la pell sembla de gallina (3)

Fa aproximadament 30 anys vaig escoltar una entrevista per la radio a Cirilo Rodriguez, important periodista ja desaparegut, on deia que en moments baixos i de decaïment anímic la canço "Palabras para Julia" que cantava Paco Ibañez amb lletra de Jose Agustín Goytisolo, li servia d'extraordinari estímul i força per a continuar. Des de llavors que l'escolto sovint, i no necessàriament pels mateixos motius. El vídeo que ara mateix hi ha penjat a Youtube te problemes de sincronia de so i imatge, es per això que he preferit deixar nomes l'àudio.



Deixo una altra emocionant interpretació de Paco Ibañez al Palau de la Musica "La poesia es un arma", de Gabriel Celaya:

Irena Sendler

Res puc afegir. N'hi ha prou en escoltar, avançar i llegir......
Sendler va morir al maig d'enguany, als 98 anys.

( sento no saber adequar el format al tamany de la pagina)






Aquesta es la frase de l'ultima pagina, que la fotografia tapa parcialment:
“No se plantan semillas de comida. Se plantan semillas de bondades. Traten de hacer un círculo de bondades, éstas los rodearán y los harán crecer más y más”

Internet

Imatge
Ja fa alguns dies , manel zaera al seu pioner i actiu bloc escrivia sobre els rumors i Internet. Estava escrivint un comentari, quan me'n dono compte que -com sempre- m'estava allargant, i es per això que decideixo penjar-lo aquí: Tot i esta d'acord amb el que diu, si que hi ha uns trets característics que fan d'Internet alguna cosa mes que un mig de comunicació.
Normalment haviat ens posaríem d'acord, si parlem d'un mitja de masses dels convencionals, sobre quins es poden considerar minimament seriosos, ja sigue escrit, radiofònic o televisiu i, al menys en teoria, als públics, però també als privats, hi ha un control i fiscalització i es pot actuar judicialment contra ells si arriba el cas, inclús es pot arribar a la retirada de la llicencia. A mes existeixen organismes, associacions d'espectadors etc. que denuncien els abusos comesos . A Internet difícilment s'actua, i quant es fa ( per denuncia dels afectats) la cosa ja ha donat la volta al mon.
A l…

Quan els ulls s'humitegen...........( 2 )

Fa uns dies encetava aquesta secció/apartat que podríem dir provocador d'emocions, i el vaig inaugurar amb una sola cançó de Lluis Llach, com sigue que el camp es tant gran ( i Youtube inesgotable ) a partir d'ara aniré penjant mes d'una interpretació o "provocació".
Sense perjudici de que en alguna ocasió deixe algun vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, perquè m'arriben mes, per nostàlgia? i també perquè de blocs que proposen aquella musica ja n'hi ha molts i a mes ja tenen la seva difusió del moment.
Avui, un parell de la mateixa cançó: "Where Have All The Flowers Gone"? de Peter Seeger; una amb Tao Rodriguez ( net) al camp nou, al concert dels 30 any de "Al vent "de Raimon, i subtítols en català i l'altra amb Peter, Paul and Mary



Alzheimer

Avui a El Periodico hi ha un article de Pasqual Maragall, amb motiu del dia mundial de l'Alzheimer, malaltia que ell va manifestar que pateix, ara fa uns mesos.
Tot seguit reprodueixo l'article ( inclòs un paren-tisi al mes pur estil maragallia sobre el Barça) que he trobat enginyi-os i alliçonador:

Amb motiu del Dia de l'Alzheimer viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d'altruisme i una merescuda sortida de l'armari per a les pobres famílies afectades per aquesta malaltia. I dic bé, les famílies, perquè són elles les que pateixen el que els malalts ni tan sols, potser, saben exactament què els afligeix.
I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist l'existència d'una trama complexa de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són realment les famílies, amb més o amb menys fermesa, amb més o menys elegància. Els malaltets, sí, es veuen envoltats d'afecte, però estan, entre la causa i la conseqüència,…