Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Leonard Cohen

Imatge
Quin gran intèrpret i quin gran autor. No he de ser jo qui el descobreixi ara, evidentment.  Sovint hi han intèrprets que al llarg dels anys canvien la forma d'interpretar determinades cançons, inclús la melodia, tonada etc. suposo que deu hi haure una mica d'avorriment, i ganes d'innovar  no ho sé; en qualsevol cas, solt interpretar-se com una evolució. Pos per a mi, el gran mèrit està en que, desprès de 30/40 anys d'e cantar la mateixa cançó, es faci amb el mateix ( i més ) sentiment, ganes i sense canviar una coma.  A més de les virtuts artístiques val a dir que tot i l'aspecte una mica esquerp, és un autèntic dandi. Fa 40 anys i ara. 








Al vídeo de la cançó Dance Me to the End Of Love es pot veure ( he volgut veure jo ) com el cantant mostra una especial complicitat amb la corista del pèl llarg. És Perla Batalla, d'origen mexicà. Al següent enllaç es pot veure cantant Suzanne. I que bé !
I al vídeo, interpretant una versió en castellà deDance Me to the End Of Lo…

democràcia, lobbys..... uiiiiiiiii

Imatge
Estem vivint temps on es posa molt en entredit i es qüestiona força la qualitat de la democràcia. Raons, certament no en falten. Està prou acceptat que per determinar si una democràcia s'apropa poc o molt a l'ideal del que hauria de ser ( sempre tenint present allò de " el sistema menys dolent " ) , és el fet de que no n'hi ha prou en que la ciutadania voti cada quatre anys a traves d'unes eleccions. Hauriem de ser preguntats més sovint i per més coses. Sense arribar a consultes o referèndums, també caldria altres vies o mitjans per fer saber formalment el nostre pensar sobre determinats aspectes de la quotidianitat. Se'm ocorris, en la era de la informàtica, Internet, xarxes socials.... una mena de banc on es poguessin registrar voluntàriament totes aquelles persones que, en casos concrets, poguessin donar la seva opinió encara que fos només a nivell consultiu.  Fa un dies, al programa Salvados de Jordi Evole, van parlar sobre els Lobbys. No són poques les…

LLoret i " Los crímenes del Matarraña "

Imatge
Títol agafat pels pèls però té la seua explicació. Que faré al final.
Este mati he anat al barranc de Lloret, no podia faltar després dels aiguats dels darrers dies. El barranc baixava de manera important, les vegades que més ple l'he vist. La idea primera era anar a Cova pintada a fi i efecte de fotografiar la cascada que l'altre dia vaig veure per la xarxa. No ha pogut ser, el barranc que ve des de la cova i aboca les aigües al de Lloret ( a l'alçada del pont de fusta que travessa el barranc ) baixava tant que feia impossible passar a l'altra banda. Segurament que en algun lloc més amunt es podia travessar sense massa dificultat, però ho hem deixat estar.  Dic " ho hem " no per la utilització del plural majestàtic. Quan he arribat al lloc on es deixa el cotxe per fer l'itinerari, m'he trobat amb tres excursionistes de Castelldefels ( Isidre, Jerónimo i Joan ) que amb una llibre/guia dels Pors a la mà, es disposaven a introduir-se cap a dins. Després d…