Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2012

En blanc i negre

Imatge
Tot i el pas dels anys encara hi han moltes cases per les que sembla no ha passar el temps, si més no, pel que fa a les seves façanes. Unes perquè fa molt de temps que estan desocupades, altres ( les menys ) per falta de recursos i altres, qui sap, per voluntat. Sense anar molt lluny de casa, n'he trobar un grapat.  Les fotos estan fetes en blanc i negre. Esperem no estar davant la premonició de retorn a altres temps, altres circumstancies i altres nivells de benestar. Tant de bo, però......... Les tres últimes corresponen a l'interior d'una casa tal qual estava fa més de 70 anys.  







Simon & Garfunkel

Imatge
La lletra de Els sons del silenci m'ha fet vindre al cap l'imatge dels mòbils i de les xarxes socials i els seus silencis sorollosos, de whatshaps, missatges, " me gusta " i " compartir ". Molt compartir......




Hola, obscuridad, mi vieja amiga;
he venido a hablar contigo otra vez
porque una visión, deslizándose suavemente, dejó sus gérmenes mientras estaba durmiendo
y la visión sembrada en mi cerebro aún continúa
dentro del sonido del silencio.
En sueños interminables paseaba solo
por estrechas calles adoquinadas;
bajo el halo de una farola
me levanté el cuello por el frío y la niebla,
y mis ojos fueron heridos
por el destello de una luz de neón
que hendió la obscuridad
y alcanzó el sonido del silencio.
En la desnuda luz vi
diez mil personas, o puede que más;
la gente charlaba sin hablar,
la gente oía sin escuchar,
la gente escribía canciones
que ninguna voz compartiría.
Nadie se atrevía...
a romper el sonido del silencio.
«¡Bobos! –les dije–, no sabéis
que el silencio crecerá como…

" mili " ( la meua ) II

Imatge
Repassant entrades antigues del bloc me n'adono que fa més de dos anys vaig fer-ne una sobre la mili la qual acabava dient continuarà.... Pos bé, continuarà però potser no amb l'ordre cronològic que seria normal. Aquí està la segona entrega.  ( abans d'anar a l'entrada anterior potser millor començar per esta ) :

La mili, excepte alguns joves, tothom sap que era com es coneixia aquell període de temps on, als voltants dels 20 anys, els nois eren cridats a fer el Servei Militar. No faltava qui, de manera rim-bombant deia per a "servir a la pàtria".  Cap al final del franquisme van començar a aparèixer els anomenats objectors de consciència, es tractava de joves que es negaven a fer la mili emparant-se en raons ètiques i morals de caràcter antimilitarista que els impedia complir amb la -llavors- obligatorietat del servei. En algun cas van fer cap a la presó; al 1.984 es va regular aquesta objecció de consciència que, bàsicament, consistia amb un servei social subs…

Desfilada XVII Festa del Renaixement

Imatge
Com ja és tradicional, la desfilada va tancar pràcticament la XVII edició de la Festa del Renaixement, amb la participació de tots els grups que han animat els carrers al llarg dels quatre dies, així com algun campament, gent amb vestits d'època, procuradors etc.    Veig que l'ajuntament, igual que l'any passat, insisteix amb la xifra de 200.000 visitants. A mi em pareixen molts, tot i considerar que més d'una persona compte per més d'un visitant. Tret del dijous que possiblement sigui el dia més fluix, dels altres tres, estaríem parlant d'una mitja de 60.000 persones. Tant de bo fos així, però hauriem de saber que, un cop fixada i establerta aquesta xifra, tot el que sigui baixar ( o acceptar altres menors ) serà fracassar.  A Montblanc a la Setmana Medieval, que van celebrar en dos cap de setmana, parlen de 70.000 amb un rècord absolut de visitants.  En qualsevol cas, dona gust passejar pel carrers amb tanta gent i sentir comentaris d'admiració pel potencia…

Festa del Renaixement 2012

Imatge
Primer atansament, en imatges, a la festa del Renaixement.
És més que probable que algunes de les imatges que fem any rere any tots els que anem amb la càmera de fotos penjada al coll semblin, si fa o no fa, calcades de l'any precedent. En qualsevol cas, que serveixin de testimoni gràfic com es solt dir. Tret d'algun detall puntual, pel que fa a l'acte d'inauguració, per exemple, poques novetats hi han: Procuradors i families nobles amb els mateixos vestits, els mateixos abanderats i la mateixa fanfara etc. És per això que, tret de les que il·lustren l'entrada, la resta de fotos, que enllaço més avall, estan lleugerament retocades per donar-los-hi una altre caire més de l'època.



Més fotos .......................................clicar Aqui

La noblesa tortosina

Imatge
El programa En guàrdia de Catalunya Radio que repassa fets de la historia de Catalunya, avui n'ha emès un de prou interessant i que ens toca de prop.  Tots just en vespres de l'inici, la setmana que ve, de la Festa del Renaixement, han parlat de la noblesa tortosina del segle XVI. Potser hi han comentaris que no agrada tant escoltar-los, ara, sentir que "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" de Cristòfor Despuig és l'obra catalana més important del segle XVI fa goig.  Lamentar si de cas que, suposo per desconeixement, no hagin fet cap esment de la Festa i la recreació històrica que tot just comença. 




Partidisme innecessari

Imatge
Arriba a les meues mans el programa de festes del poble ( Jesús ) a les que, per cert, aprofito per convidar a tothom qui vulgui. Això sí, com diuen el Quicos, no vingueu tots a l'hora. Bé, al tema. Com és lògic i natural, o al menys és habitual, el programa comença amb unes salutacions del President de la Generalitat, l'alcalde, el president de l'EMD, regidor de festes i regidor de joventut. I és aquí on vull anar a parar. Com a regidor de la cosa jove, com persona també jove etc. seria d'esperar que fes una crida, inclús una mica gamberra, a la participació dels joves, a la festa i la xalera en definitiva. El que no és presentable és que des de la tribuna que li dona el programa de festes, un espai institucional al cap i a la fi, es faci partidisme polític. La més elemental ètica política ( vull pensar que en deu quedar ) aconsella no fer-ho. Ni Bel ni Panisello, com és lògic, ho han fet. És tracta ( més/menys ) de fer una salutació que podria firmar qualsevol: saluta…