Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2008

Falten 60 anys. O no.

Hi ha molta gent que ens alerta dels perills que representa els maltractaments que infringim al planeta amb les nostres actituds i comportaments. Potser encara hi som a temps.


Troballa musical

Chingon , Malaguenya salerosa.

Tots Sants

Imatge
Quan algú desapareix ( eufemisme de mort) hi ha una circumstancia que, si la pròpia existència es llarga, es repeteix i per la que tots hem passat: el mostrar el nostre condol als familiars del difunt, en aquesta situació mes enllà de la companyia als familiars, massa cosa mes no sabem expresar, i els topics es repeteixen: " que te de dir ", " es la vida " " no se que dir ", " era tant bona persona" etc.
Pero hi ha qui si que en tenen de paraules, com per exemple Jose Angel Valiente, que es capaç d'escriure poemes com aquest :


Un día nos veremos
al otro lado de la sombra del sueño.
Vendrán a ti mis ojos y mis manos
y estarás y estaremos
como si siempre hubiéramos estado
al otro lado de la sombra del sueño

Rectificacio

Imatge
Després de la darrera entrada i l'al·lusio al president del Parlament Ernest Benach, llegeixo a l'Avui que aquesta mateixa tarda ha fet una roda de premsa per tal d'explicar que a donat l'ordre de retirar els extres que s'havia fet instal·lar al seu cotxe oficial.
El mateix Benach deia al seu bloc que era un tema que no s'havia de personalitzar i que les explicacions les dones el Parlament., ara però ha actuat personalment, com era lògic. Es podrà dir que no ha resistit la pressió de la premsa i d'algun destacat membre del seu propi partit ( J. Ridao per exemple) No obstant, el que calia era rectificar, i ho ha fet, per tant aplaudiments.

foto, Wikipedia

Palla, ull....

Hi ha una dita que, mes o menys diu: " amb els meus, amb raó o sense", i sembla que ningú ens en podem escapar. Quan un fill fa una malifeta de les mateixes característiques que el fill d'un altre, la valorem de la mateixa manera?. Quan els propers ideològicament, quan el partit polític d'un, fan també una malifeta, es valora, critica, sentencia i es condemna de la mateixa manera que si la fan els de l'altre costat ideològic?. Afirmo que no. I deixa'n apart qüestions d'estricta justícia, potser es el mes humà i lògic. No ho tinc clar del tot, però m'ho sembla.
Tota aquesta reflexió be per alguns fets que s'han produït recentment, encara que no caldria cap cas especific per al comentari.
Es molt fàcil caure en la demagògia populista a l'analitza segons quines despeses del polítics, però n'hi han que clamen al cel:
El president de la Xunta de Galícia, Perez Touriño ( PSOE) s'ha comprat un cotxe blindat per valor de 480.000 Euros.
El presid…

Blocs, moda?, febre?

Imatge
Potser com en qualsevol moda, estat febril i altres coses que ara no nombraré, te la seua pujada i baixada, i així esta passant amb els blocs. A mes, la falta d'actualitzacions de molts d'aquests llocs web i l'estancament en el creixement, demostra una certa estabilització segons l'informe anual quetechnorati ve fent des de 2004, quan sóls hi havia 3 milions de blocs. Actualment n'existeixen 133 mil·lions , d'ells solament 900.000 han publicat en 24 hores i nomes milio i mig (el 1,1 %) en una setmana. 76.000 blocs tenen una autoritat superior a 50, aquesta autoritat depèn del número d'enllaços, backlinks o trackbacks, que fasin al teu lloc, els Blocaires Reactions, que compleixen aquestes tres condicions tres condicions:dins dels últims 180 dies, l'anterior no compta,per llocs disti'ns, si un lloc apunta 10 vegades al teu sóls compta com +1,que estiguin indexats a Technorati, sino apareix en Technorati però sabs que existeix aquest enllaç el…

Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho.
Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes…

Boda

Després d'unes quantes entrades amb cert regust amarg i tristos, potser ja toca alguna cosa mes alegre, i ves per on tot just coincideix en que el dia d'avui hem d'anar de boda d'un dels cinc nebots que tenim ( el segon que es casa). El primer, que ho va fer al Juliol de l'any passat, va ensopegar un dia de pluja i el d'avui segons les previsions també ho podria ser, que hi farem....deixar-la caure, no?, o esperar l'efecte de la portada d'ous a Sta. Clara; a mes, com de refranys mai en falten, farem servir aquell de...... Boda plujosa boda "ditxosa"
I com es diu en aquest casos: que siguen feliços i que mengen anissos. Els nuvis son Alvaro i Patri.
De moment per anar fent boca ( espiritual) aquí deixo això:




Pobresa

Imatge
No fa gaires hores que m'he assabentat que avui es celebra el Dia d'Acció dels Bolcs i aquest any es dedica a la eradicació de la pobresa. El Dia d'Acció dels Blocs (Blog Action Day) és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén que tot els blocaires s'uneixin per escriure comentaris sobre un mateix problema el mateix dia. l'objectiu és el d'iniciar una discussió global amb pluralitat d'opinions i idees de milers de persones d'arreu sobre una mateixa qüestió. Es en aquest sentit que m'he sentit atret per la idea i hi participo a gust.

Sobre el tema en qüestió no puc mostrar mes que el meu absolut despreci a la situació de pobresa que no nomes als mon dit desenvolupat, sinó que al mes proper, ens envolta amb la que sembla passivitat dels governs dits desenvolupats. Sempre he tingut clar que la nostra riquesa no es res mes que la conseqüència de altres pobreses, es clar que parlo en termes de mitjanes i que al costat nostre també tenim si…

Per reflexionar

Mentre aquí, al primer mon, polemitzem i no acabem sobre lo diví i l'humà, el sexe dels àngels i altres qüestions i discussions bizantines, al mon no deixen de passar coses com la que es mostra al següent vídeo, fins quan?. I no val escudar-se amb la crisi actual, que, la cosa no ve d'ara precisament. Aquestes situacions sempre em fan vindre al cap aquella reflexió que la gent sol fer quan parla i veu imatges de l'holocaust: I que feia la gent, la població, que ho permetia, quant no defensava?. No sera aquesta mateixa frase la que diran d'aquí 50 anys sobre els contemporanis d'ara?. Ja se que els primers responsables de solucionar-ho no es la ciutadania però, pressionem prou als poders públics i als nostres polítics?. I ara menys que mai, amb la que cau.

Jacques Brel

Avui dia 9 fa 30 anys de la desaparició d'aquest cantant Belga de nom artístic Jacques Brel ( Jacques Romain Georges Brel ), va néixer el 8 d'abril de 1.929
"Ne me quitte pas" esta considerada per molts ( això es opinable, clar) com la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit i que data del 1.959.
Clicant aqui es pot veure una esplèndida interpretació del tema amb subtítols en castellà, la qual no es permet incertar als lloc Webs per desig dels hereus. Després en podem visualitzar una altra, de fa ni mes ni menys que 46 anys, que si ho permeten.

Sorpresa i temor ( molta temor )

Imatge
No sabria explicar ( o si? ) els motius que em porten a contar una historia autobiogràfica, però com sigue que l'única excusa formal que cal son les ganes de fer-ho; ara, ves per on , me'n han vingut......
Al mes de Març va fer 10 anys, concretament el dia 2. El rellotge ens indicava que estàvem mes prop de les 9 que de les 8 de la tarda-nit i el lloc dels fets era una empresa ( ja desapareguda) de Tortosa, de les mes importants en facturació, sinó la que mes en aquell moment.
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia se…

I...........la pell sembla de gallina (3)

Fa aproximadament 30 anys vaig escoltar una entrevista per la radio a Cirilo Rodriguez, important periodista ja desaparegut, on deia que en moments baixos i de decaïment anímic la canço "Palabras para Julia" que cantava Paco Ibañez amb lletra de Jose Agustín Goytisolo, li servia d'extraordinari estímul i força per a continuar. Des de llavors que l'escolto sovint, i no necessàriament pels mateixos motius. El vídeo que ara mateix hi ha penjat a Youtube te problemes de sincronia de so i imatge, es per això que he preferit deixar nomes l'àudio.



Deixo una altra emocionant interpretació de Paco Ibañez al Palau de la Musica "La poesia es un arma", de Gabriel Celaya: