Canvi. Per a bé, o per tornar als 23 anys?


Resulta paradoxal que, des de les nostres terres, quan la inversió de la Generalitat en quantitat al menys, ningú qüestiona, les enquestes no siguin del tot favorables als partits que han estat governant la Generalitat de cara a les eleccions del 28 de Novembre.
La memòria certament sembla curta. No ens recordem de quant des de els successius governs de CIU l'atenció cap a les TTEE és fonamentava més amb visites institucionals que en inversions per al territori. Darrerament, CIU de l'Ebre nomes fa que insistir en que, tot i acceptam l'increment en relació a altres temps, aquesta, no s'ha fet bé. Clar, la inversió no és pot discutir, la qualitat d'aquesta si, i sempre serà susceptible de ser criticada i d'esta manera devaluar-ne la importància. A més, quant parlen de que aquesta no ha estat dirigida cap on caldria, no diuen quina es la seua alternativa i on haguessin destinats ells els recursos. Tothom ens hem passat anys i panys reclamant carreteres i vies de comunicació, començam per la cambra de comerç i acabant pels sindicats i tots el partits. Ara, en aquest aspecte, tenim la inversió més gran mai feta ( carretera C12-Horta S. Joan, Vinallop-Ulldecona, Pont Sant Jaume-Deltebre, i la variant de Jesús sobre la taula ). En quant a Sanitat, la inversió a l'Hospital de la Santa Creu amb la unitat de radioteràpia; caserna regional del Mossos d'Esquadra i en educació el campus de la Rovira i Virgili, també la seu de les delegacions, aixi com la llei de barris per a tot Catalunya que, en el cas de Tortosa i alguna altra població d'aquí ha permès donar una empenta -espero que definitiva- a la rehabilitació i dignificació dels cascs bells i vells. No em vull referir a qüestions menors o de "'obligado cumplimiento" que serien quasi com una inversió corrent ( ara i abans ), ja siguin CAPs o dispensaris en sanitat, i en educació, col·legis de primaria o instituts. També hi podríem afegir, en qüestió política estricta, l'impuls i posada de fil a l'agulla de la Vegueria.
Com tot l'anterior és tant evident i dificilment rebatible, resulta que ara segons CIU, el que toca és un canvi. Un canvi per a que, per tornar a les visites, cops d'esquena i bones paraules?
Segons he escoltat al debat que és va fer el dissabte a l'auditori Felip Pedrell, el Sr. Sancho, diputat de Convergència, va acceptar explícitament que la inversió ha estat mes important que mai i que això no ho discuteix. El que diu és que més enllà d'aquesta realitat, el que es respira a l'ambient és un canvi. Sempre tothom parla de canvi, l'eslògan que fa 28 anys va portar F. Gonzalez al govern de l'Estat amb aquesta beneïda paraula o concepte, però no sempre funciona.
Sancho va atribuir al tripartit que en la present legislatura s'ha practicat el que es coneix com les "M's" ( Metges, Mestres i Mossos ) als que se'ls omple la boca parlant de sanitat, educació i seguretat recrimina que s'hagin incrementat els membres d'aquests col·lectius ( perquè els paguem entre tots ), i en un rampell d'ocurrència sense precedents, hi va afegir una altra "M", de militants. No vaig entendre a que es referia i que criticava, que augmentés el nivell de militància dels partits del govern o que creixien el nombre de cara a aconseguir alguna cosa; si fos aixi, que no ho sé, es un membre de Convergència qui ha de parlar d'això? Tal com li van recordar des del public, tot fent al·lusió a determinat Consell Comarcal.
És del tot evident que tot aixo ocorris simultàniament a una crisi de dimensions extraordinàries que en res ajuda a posar en valor altres coses que s'han fet. Tothom sap que el govern de la Generalitat poca cosa ( no seria just dir gens ) ha tingut a veure amb la responsabilitat de la crisi, ara, la gent té tot el dret a no discriminar i castigar qui vulgui i de la manera que vulgui i si és esperonat interessadament des de la oposició més que més. Segur -seguríssim- que hi ha coses ha criticar, per la meva part cap inconvenient en constatar una certa falta de diàleg sobre la variant del canalet o la discutible gestió sobre la sequera, aixi com ressaltar, una vegada més, la falta d'unitat en l'acció de govern entre els tres partits que l'han integrat i que sobre tot en el cas de ERC, sempre capficats amb marcar perfil propi i capitalitzar quasi exclusivament el que feien els departament que ells encapçalen, distorsionen la imatge pública. I aixo ha perjudicat al conjunt.
A l'ambient que segons el Sr. Sancho es respira, cal afegir-hi una fatalitat que juga en contra, en este cas del PSC, mentre des de la caverna mediàtica espanyola o la dreta més carca s'acusa de partit nacionalista als socialistes catalans, des de sectors del nacionalisme i sobiranisme català s'acusa el PSC, encara, de sucursalista i espanyolista, i clar, a Catalunya sinó s'és independentista el "nostre" partit és Convergencia que no li cal fer mèrits de catalanista.

foto: Mundofotos

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte