Jordi Pitarque

No cal molta imaginació per entendre quin ha de ser el sentiment i la desolació dels pares, familiars i amics en general davant la mort del jove jugador del Reus i veí de l'Ampolla, que va morir dilluns.
Vaig escoltar a l'Ebre TV declaracions del president de l'Amposta, Tortosa, i els entrenadors Jordi Fabregat, Nacho Perez i Carlos Blanch. Les seves paraules eren certament emocionants. Tots van destacar l'educació, comportament i simpatia del jove jugador. Com molt bé va dir Ximo Rambla el sentiment de tristor i pena que puguen sentir tot el col·lectiu de futbolistes, coneguts i ebrencs en general, no és comparable, però, amb el de la seva família. Que descansi en pau.

No sé, lògicament, si les causes de la seva mort, han estat conseqüència de la pràctica del futbol, del propi partit del dia anterior al Prat o simplement ha sigut una desgraciada coincidència i, per tant, li hagués pogut passar igualment sense la necessitat de fer cap esport. De fet, encara que excepcionalment, sempre hi ha hagut casos de gent jove que mort de manera relativament fulminant i sobtadament i sense cap sobre-esforç previ.
El que si crec saber, és què els controls mèdics que és fan habitualment als equips d'inferior categoria ( amateurs ) no son ni molt menys tot l'exhaustius que caldria, ja no parléssim dels del futbol base que, a més, en la mesura que és quan comencen a practicar de manera regular l'esport, caldria fer-ho amb tot el rigor precís per tal de detectar certes anomalies i evitar mals pitjors. Aquí, però, cal dir que els pares, de manera conscient o inconscient, estan/em assumint un risc que, sent coneixedors del tema, ho passen per alt, ja sigui per no voler -o no poder- assumir els costos de les revisions o pel que sigui, però el cas és que s'està acceptant un risc. Cert és què, pels centenars de milers de persones que practiquen esport, és molt baix el numero de persones que es veuen afectades per algun tipus d'incapacitat, i nomes se'n parla quan toca de prop o afecta a algun esportista d'elit, primera divisió etc.
Anit vaig veure una entrevista a un preparador físic d'un equip de tercera de Madrid, ell mateix va dir que eren més importants les proves físiques que va passar ell mateix per fer de preparador que no les dels propis jugadors. Increïble.
Diria més, i sense entrar en massa detalls, hi ha casos de metges que firmen un determinat document oficial ( comprat prèviament ) certificant una capacitació de cara a afronta unes probes d'esforç físic ( per exemple per a entrar INEFC, etc. ) que, en algun cas, NI VEUEN a l'interessat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té