Això és de bojos.......


.....O com a mínim ho pareix. No és la primera vegada que reconec en aquest bloc la meva malaltissa mania d'escoltar emissores i teles i llegir diaris que s'allunyen de la més elemental norma d'equitat i prudència. No diré que cadascú no hagi de tindre les seves opinions i defensar-les de la manera que millor considere, però fer-ho de forma tant sectària, insultant i tergiversadora de la realitat és un insult a la intel·ligència i quan no, una injustícia. També cal reconèixer que a casa nostra, potser no tant des dels mitjans, però si des de algun partit, es porta l'aigua al propi moli de manera exagerada i no menys insultant.
Ja en vam tindre prou mostres amb les reaccions que sobre la manifestació contra la sentencia del TC va haver a Barcelona. Per resumir-ho, en aquesta ocasió, acceptant, mes o menys, la gran participació, la coincidència des de aquesta premsa/radio/tele/tertulians va ser la de valorar més els que s'avien quedat a casa que no el que havien anat a la manifestació. Per altra part, hi ha qui va voler -i encara vol- vendre la manifestació com una inequívoca reivindicació de la independència de Catalunya.
Ara, sense temps per a respirar -ja no vull parlar de la llei de vegueries, comissió sobre cas Palau etc.- , ens trobem amb l'aprovació de la ILP sobre les corrides de bous. Aquí si que n'hi ha per acabar boig. Jo, pel que vaig comprendre quan reclamàvem la democràcia, ja entenia que aixo no era gens fàcil, de vegades incomode, que era més difícil de gestionar i el sistema era més complexe que l'anterior. Algú diu que és el menys dolent dels sistemes; jo vull creure que és el millor. Dit això, el que tampoc és normal és que sembla que hi hagi un especial interes en demostrar i posar l'accent en les coses que ens separen ( entre partits, països, persones ) que no pas en les que ens uneixen i que, com deia aquest mati el notari Lopez Burniol, encara que fos per pessetes i metres quadrats caldria ( com es fa amb el repartiment d'una herència entre germans que no s'entenen ) cal posar-se d'acord, deixant a banda els sentiments. En definitiva, pactar.
Tornant a les reaccions viscerals sobre la decisió del Parlament sobre les corrides, l'embolic -parlant de besties- és bestial: des de qui nega la legitimitat de Catalunya i el seu parlament per a prohibir la "festa" ( " Tienen potestat para regular, no para prohibir", " ¿quien es un parlamento regional para aprobar una prohibición así?)", el PP ja ha anunciat una iniciativa al congres per tal de declarar la "fiesta" d'interès cultural a protegir a tot l'estat. No cal dir que hi ha que hi veu, una vegada més, la mà negra del nacionalisme català ( "No nos engañemos, tras la prohibición está la rotura de lazos con Espanya" ) Per acabar d'adobar-ho, El Mundo, avui mateix fa una portada amb una foto de Montilla i Carod amb el peu "Tirunfan los animales", La immensa majoria de mitjans de Madrid, més bel·ligerants amb la prohibició del parlament, han destacat la llibertat de vot que tant CIU com el PSC van donar als seus diputats, ara bé, sobre el sentit del vot dels socialistes ( 31 a en contra de la prohibició ) no diuen res de res, és més, culpen Montilla ( que va votar també en contra ) d'aquesta prohibició, Esperanza Aguirre va més enllà, culpa directament Zapatero. Son les mateixes veus i plomes que normalment solen reclamar les llistes obertes, la llibertat de vot i de consciencia dels diputats, els que més escandalitzats es mostren davant la llibertat de vot en aquesta ocasió. Hem tingut que escoltar els argument de sempre respecte a la falta de representativitat d'uns diputats o d'un parlament quan una cosa no els agrada ( "nadie pedía un nuevo estatuto" , " en la calle no hay una demanda de la prohibición de las corridas" ) i la més demagògica i enganyosa: "los catalanes tienen otros problemas", segurament que tenim altres problemes i més grues, cert; però que passa quan parlem de finançament per tal de resoldre aquests problemes? llavors l'argument es que volem " continuar viviendo del resto de España".
En qualsevol cas, el conflicte permanent crec que no ens convé. Falta no res per tornar al boicot als productes catalans. I a més per a que, al cap i a la fi, acabéssim en un govern del PP a Madrid, amb el recolzament, si cal, d'aquesta CIU tant nacionalista i tant antitaurina.
Per altra banda, per acabar d'embolcallar-ho tot, els que defensaven, a Catalunya, la continuïtat de la "festa", parlant d'embolcallar, ho feien amb senyeres, barretines i en algun cas estelades, cal reconèixer però, que potser ho van fer per tal de fer-se perdonar entenent que podien ser titllats d'espanyolistes.
Formalment podríem dir que la prohibició, un cop descartada l'equivocada -per incerta- argumentació de falta de tradició, historia etc. s'ha basat més en el patiment i tortura del bou; llavors, si l'argument és aquest, sentint-ho molt, hauríem d'acceptar que algunes de les practiques dels nostres correbous ( embolat, capllaçat ) no son exemple de tracte exquisit i s'hauria d'actuar en conseqüència.
De totes maneres, sentir, com he sentit, que la decisió és pròpia d'"aldeanos," "provincianos," "incultos" i "cerrados". es una mica fort, sense anar molt lluny, a França, tret d'alguna zona de la Catalunya nord, a la immensa majoria del país no s'en fan, son aldeans i incultes, per aixo?, Clar que, Mas també ha dit que amb la prohibició deixa una Catalunya millor per als seus fills. Vols dir que aixo depèn de que a Catalunya es fessin 3/4 corrides d'importància a l'any?. Tampoc crec que els hi falta raó a aquells que defensen que donada la transcendència actual, no calia prohibir res, hauria mort tot sol per falta de parroquians.
Mai he assistit a una corrida de bous. Els correbous o bous al carrer, no m'agraden especialment, però no tinc cap inconvenient en reconèixer que el vídeo que vaig veure de José Tomás d'una corrida a la Monumental, em va agradar. I els que defensen que, amb els mateixos arguments, s'hauria de prohibir la caça, sinó és per motius de preservació de l'equilibri d'espècies, o supervivència, tenen més raó que un sant, amb el greuge que als moixons el disparen amb total impunitat i "desarmats".
En determinats àmbits la polèmica i debat de la tauromàquia la volen reduir a una qüestió identitària per part del nacionalisme català, encara que, curiosament, els mateixos que critiquen aquesta motivació, son els que més l'utilitzen com a "fiesta nacional", i anar contra ella, lògicament, és anar contra Espanya. Tampoc es pot amagar, però, que per l'altra banda, confessant-ho o no, aquest és un tema que serveix perfectament com a fet diferencial i diferenciador ( encara més amb tota la repercussió mediàtica internacional ) del que és Catalunya.
Arribats aquí, el que hagi tingut la paciència de llegir-ho, pot dir: sí, però tu, que hauries votat?. No es estrany. Jo m'hauria abstingut. Entenc que tots tenen RAONS, ara, no sé on esta LA RAÓ.
Potser el secret esta en relativitzar-ho tot una mica i no deixar-te arrossegar pels vents -tot i que inexorables- interessats d'uns i altres. Una altra cosa es aconseguir-ho.


* les frases entre cometes i en castellà son textuals. Escoltades o llegides. No son llicencies literàries.

.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3