Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta política

Canvis

Imatge
A tall de reflexió i sense massa ganes d'entrar en profunditats. No entenc ni sé de polèmiques de cúpules però arran dels canvis al si del grup parlamentari del PSC i altres decisions o invitacions a anar-se'n del partit o deixar l'escó a determinat diputat, se m'acut: Està molt bé voler posar l'accent a l'ànima esquerrana així com la voluntat de que es  visualitzi  més  l'oposició  al govern de CIU, ara, això no hauria d'impedir la  comptabilització  amb l'altra ànima. L'excusa de no deixar-se arrossegar cap a la fum de l'independentisme no ha de fer perdre de vista l'essència i  l'esperit fundacional del PSC. El de Pallach, Verde i Aldea, Triginer,  Raventós , Obiols, Tura, Corbacho, Montilla o Pere Navarro.    A qui ha de votar un català socialista o socialdemòcrata sense més, espanyol sense més, o catalanista no independentista, censat a Catalunya ?  Aquesta simple pregunta/ref...

Independentisme: Moda, necessitat, sentiment, o fer volar coloms ?

Imatge
Primer que res hauria de dir que tot i sentir la necessitat d'escriure sobre el tema, les respostes a les preguntes que faig al titular, no estic segur de tindre-les. És probable que sigui una mescla de tot, però.  Fa anys, quan el sentiment independentista - si més no, el que s'exterioritzava- no era ni de bon tros el d'ara, al menys pel que ens diuen les enquestes, sempre m'havia manifestat, inclús amb vehemència, que el desig de la independència per a Catalunya no podia passar pel davant d'altres aspiracions que miraven més cap a les persones que no pas als territoris, això, des d'un plantejament d'esquerra sembla obvi: primer les persones i les seves necessitats. Cal, mentre hi hagi motius ( que els hi havia i els hi ha ) dedicar tots els esforços i energies a combatre les desigualtats, i això no és precisament el nacionalisme en el seu conjunt qui ho defensa, i aquí, naturalment, és on s'aixopluga l'independentisme.   La qual cosa, com...

Legitimitat discrecional

Imatge
El que va passar a Sevilla fa uns dies, l'assalt a uns supermercats per part de persones d’un sindicat andalús per emportar-se uns quants carros amb menjar per a entregar-ho als més necessitats, vull pensar que no es tracta de res més que d’una acció aïllada de propaganda i conscienciació. Si és així, ja em sembla bé. Que hi ha raons per l’emprenyament generalitzat i per determinades accions de protesta es evident, no cal insistir-hi. Ara, on està el límit ? qui el posa ? qui valora la legitimat ?. Abans que l’assalt al supermercat, hauria de haure altres alternatives. No falta qui ho defensa amb l'excusa que no existeix anim de lucre; la cosa pot ser discutible: pot existir el lucre indirecte, però en qualsevol cas, això pot ser motiu d'atenuant i poca cosa més.  Abans d'arribar a este tipus d' accions  tal vegada seria convenient fer-ne d'altres igual de contundents: la protesta decidida, generalitzada i sobre tot continuada. Proposava no fa ...

Contenidors cadenats

Imatge
Fa un parell de dies a Girona van adoptar la mesura de cadenar uns contenidors de brossa d'alguns hipermercats. La gran idea no persegueix res més que evitar que ningú no autoritzat pugui obrir-los per tal de treure el que hi ha. El personal dels establiments, que son els que tenen la clau, llencen determinats productes alimentaris als contenidors que tenen allí mateix a tocà de l'hipermercat.  Es tracta de productes no aptes per a la venda que, en algun cas, efectivament, no son bons  "per al consum" per estar passats, males condicions, però n'hi ha d'altres que son rebutjats per no tindre la suficient presencia per a ser exposats a la venda, ja sigui per l'envàs trencat, xafat etc.   No costa molt endevinar com, en temps com els actuals, on cada vegada hi ha més gent amb els recursos més i més disminuïts -quan no pràcticament desapareguts- es veu abocada a regirar en estos contenidors en busca d'alguna cosa per me...

Partidisme innecessari

Imatge
Arriba a les meues mans el programa de festes del poble ( Jesús ) a les que, per cert, aprofito per convidar a tothom qui vulgui. Això sí, com diuen el Quicos, no vingueu tots a l'hora. Bé, al tema. Com és lògic i natural, o al menys és habitual, el programa comença amb unes salutacions del President de la Generalitat, l'alcalde, el president de l'EMD, regidor de festes i regidor de joventut. I és aquí on vull anar a parar. Com a regidor de la cosa jove, com persona també jove etc. seria d'esperar que fes una crida, inclús una mica gamberra, a la participació dels joves, a la festa i la xalera en definitiva. El que no és presentable és que des de la tribuna que li dona el programa de festes, un espai institucional al cap i a la fi, es faci partidisme polític. La més elemental ètica política ( vull pensar que en deu quedar ) aconsella no fer-ho. Ni Bel ni Panisello, com és lògic, ho han fet. És tracta ( més/menys ) de fer una salutació que podria firmar qualsevol: sa...

Co-co-pagament medicaments

M'ha  semblat interessant l'explicació que, en 10 punts, va fer el diari Ara del co-pagament que ha impossat la Generalitat pel que fa als medicaments. I a partir del més vinent, un altre " co ", en este cas de l'Estat.   1. S'aplica el 23 de juny.  Aquest dissabte, dia de la revetlla de Sant Joan, entra en vigor la nova taxa farmacèutica, tres mesos després que es publiqués al DOGC, com marca la llei. 2. Fàrmacs exempts.  No es graven tots els medicaments. N’estan exempts els d’un preu inferior a 1,67 euros, així com els de dispensació ambulatòria, els subministrats directament per un centre de salut i la medicació dels pacients ingressats als hospitals. 3. A la farmàcia.  En el moment de la dispensació, el farmacèutic pot saber, gràcies a la targeta sanitària, si el ciutadà ha de pagar la taxa o si forma part dels col·lectius exempts, que s’actualitzaran mensualment. 4. Només a Catalunya.  L’euro per recepta l’han de pagar les persones atese...