Reconeixement


Ahir al migdia vaig sentir una entrevista per Radio Ebre a Lluis Garcia, propietari del restaurant L'estany casa de fusta, al Delta, com en altres vegades, van parlar una mica de les perspectives que ell veu sobre el turisme al territori. No fa gaire que la Generalitat li ha atorga't la medalla de turisme en reconeixement a la seua " dedicació i esforç continuat en favor del turisme a Catalunya" des de fa mes de 20 anys. Vaig notar, no obstant, un cert ressentiment per la tardança en que ha arribat el reconeixement, la qual cosa, sembla signe de falta de modèstia, però jo ho entenc com un rampell de sinceritat i absència d'hipocresia; vaig entreveure en les seves paraules ( pot ser una apreciació subjectiva) un lament perquè al territori ningú hagués mogut un dit per aquest reconeixement , cal dir que la iniciativa va sorgir, segons ell mateix va dir, d'una associació provincial, no voldria pensar -o si- que això ha estat degut al seu pas per la política ( va ser regidor pel PSC a Amposta fa 15 anys ) i animadversions d'uns i altres, però el cert es que ho sembla massa. Pel que he pogut llegir, escoltat i observar, tenint en compte la seva contribució a la divulgació de les nostres tradicions com les diades dedicades a la plantada i sega de l'arros, cantades de jota, també a la gastronomia, penso que el reconeixement es tant merescut com tarda.
Sempre que l'he sentit per la radio, tele, etc. s'en fa un tip de cantar les excel·lències del territori, no limita'n-se a la seua parcel·la o comarca.
Peró, si per alguna cosa em trec el barret, es pels comentaris que va fer en relació a la crisi. Resumint-ho, va dir: El que hem de fer, ara, els restaurants es "congelar" els preus al public, intentant reduir costos, esperar que vinguin millors èpoques, i "intentar mantindre com sigue el nostre personal" pensant que "gracies a ells" hem tingut uns temps en que s'han pogut guanyar diners. Chapeau.

Comentaris

emili nieto ha dit…
Vagi des d'aquí el meu reconeixement cap a Lluís. Al seu restaurant es menja bé a un preu més que correcte.

A més a més és una persona compromesa amb el territori. Recordo alguna menjada, amb el Teixidor passant per les taules i dedicant cançons als comensals. La recuperació de la barraca. Les diades de la plantada de l'arrós.

Com bé dius, són freqüents al nostre territori envejes, rancúnies i prejudicis.

Des de les institucions del territori s'ensalzen a algunes patums i s'obliden immerescudament a molta gent, que silenciosa i honestament treballa amb dedicació cada dia.

Bon any nou.

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té