Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho.
Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes, quimioteràpia, radioteràpia, pastilles, malestars, alguna que altra conseqüència paral·lela, i sempre sense demostrar-ho especialment, per a que no pateixen en excés els del costat. Per timidesa, falta de valentia i temor a la segura emoció, mai t'ho he dit a la cara ( que es on s'ha de dir), però ho deixo escrit aquí, per sempre mes i per a que conste. Quin munt d'ànim i valentia tens!!!!
Ho aconseguirem, segur.









Comentaris

Mc Calan ha dit…
Un comentari que t’honora ... No cal afegir res mes...
ximo ha dit…
Gracies, mc calan. Sempre hi ha alguna que altra cosa que apropa a les persones, encara que sigue un comentari a un bloc que ningú llegeix.
alferza31 ha dit…
Ja era hora de que per una vegada mc calan i jo pensessim el mateix...

Tampoc cal afegir res més ...

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte