Palla, ull....

Hi ha una dita que, mes o menys diu: " amb els meus, amb raó o sense", i sembla que ningú ens en podem escapar. Quan un fill fa una malifeta de les mateixes característiques que el fill d'un altre, la valorem de la mateixa manera?. Quan els propers ideològicament, quan el partit polític d'un, fan també una malifeta, es valora, critica, sentencia i es condemna de la mateixa manera que si la fan els de l'altre costat ideològic?. Afirmo que no. I deixa'n apart qüestions d'estricta justícia, potser es el mes humà i lògic. No ho tinc clar del tot, però m'ho sembla.
Tota aquesta reflexió be per alguns fets que s'han produït recentment, encara que no caldria cap cas especific per al comentari.
Es molt fàcil caure en la demagògia populista a l'analitza segons quines despeses del polítics, però n'hi han que clamen al cel:
El president de la Xunta de Galícia, Perez Touriño ( PSOE) s'ha comprat un cotxe blindat per valor de 480.000 Euros.
El president del parlament de Catalunya, Ernest Benach (ERC) s'ha fet instal·lar al cotxe oficial uns extres per valor de 9.000 Euros (tele, reposapeus etc.).
El president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ( PP ) s'ha gastat una milionada amb corbates i fulards per a regalar.
Tot això en una època en que la paraula que mes ens omple el cap es CRISI.
El que deia, no he seguit lògicament les declaracions de tot hom però, segur, segur, que els partidaris d'uns ( tret d'excepcions) s'alineen amb uns i els dels altres en els altres, Exemples: Les joventuts d'Esquerra no hi veuen cap escàndol a la "inversió" de Benach. Els de Touriño ho justifiquen i els de Fabra no en parlem.
Paral·lelament a tot això, també cal dir que, tot i no se digne del foco informatiu ni del comentari de carrer com els casos anteriors, n'hi ha que son d'autèntica vergonya.
Es va saber l'altre dia que l'exvicepresident de la CEOE Jimenez Aguilar cobrava 80.000 Euros anys, això fins la dimissió del president Cuevas ( mort avui, per cert ) despres s'ho va multiplicar per dos; i que quan va plegar es va emportar prop 200 milions d'indemnització ( deu ser els 45 dies/anys clar ), encara que el que ell preconitzava per als assalariats eren 20 dies i " va que xuta". Es pot dir que al cap i a la fi es tracta d'una organització privada amb els seus socis etc.. Pos no, no se la figura jurídica que li correspon com a entitat, el que si se es que l'any passat va rebre de l'Estat una milionada per a formació i com organització patronal .
En aquest mateix sac podríem posar-hi als directius de la banca i les seues astronòmiques nomines. Clar, aquest si que son privats i responen davant els seus accionistes, son a mes els màxims exponents del lliure mercat, la competència etc.......Sempre, això si, QUE NO HI HAGI CRISI, hi haguéssim d'acudir al rescat com si d'una economia intervinguda es tractes.
Per una altra part, ells ja decidiran quan i com traslladen a la població ( particulars i empreses) la confiança que ells ja han rebut en forma d'avals o diners per part del govern.
Peró es curiós, tot i acceptant el plus important que representa el ser representant polític i l'actitud d'exemplaritat que hauria de comportar, a la gent en general no la se'ns queixar-se especialment d'aquest altres que, d'una ho altra manera, també paguem tots i que administren, ni mes ni menys, els nostres diners.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té