Conte
Oscar, amb el rostre abatut de pensar, es reuneix amb la seva amiga Emília en un bar a prendre un cafè. Deprimit, descarrega en ella les seves angoixes: .. Que el treball, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació ... tot semblava estar malament en la seva vida. Emília va introduir la mà a la cartera, va treure un bitllet de 100 euros. I li va dir:
- Oscar, vols aquest bitllet?
Oscar, una mica confós al principi, immediatament li va dir:
- Doncs clar, Emília ... són 100 euros., Qui no els voldria?
Llavors Emília va agafar el bitllet en una de les seves mans i el va arrugar fins a fer una petita pilota. Ensenyant la ma amb la "piloteta" verda a Oscar, va tornar a preguntar:
- I ara, encara el vols?
- Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 100 euros., Doncs clar que els agafaré si me'ls dónes.
Llavors Emília va desplegar l'arrugat bitllet, el tira a terra i el trepitja amb el seu peu, estava brut i marcat.
- El segueixes volent?
- Mira Emília, segueixo sense entendre que vols, però aquest és un bitllet de 100 euros i mentre no el trenquis conserva el seu valor ...
- Llavors, Oscar, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida et colpege o t'enfonsa, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat. El que has de preguntar és quant vals en realitat i no com puguis estar de destrossat en un moment determinat.
Oscar va quedar mirant a Emília sense encertar a dir cap paraula, mentre, l'impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell. Emília va agafar l'arrugat bitllet i amb un somriure còmplice va agregar:
- Pren-lo i conserva'l, perquè et recordis d'això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 100 euros. ¡Per poder usar-lo amb el pròxim amic que ho necessiti!
Va donar un petó a la galta d'Oscar -que encara no havia pronunciat paraula - i alçant-se de la seva cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, cap a la porta. Oscar va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar a la cartera i dotat d'una renovada energia va cridar al cambrer per pagar el compte ... "
- Oscar, vols aquest bitllet?
Oscar, una mica confós al principi, immediatament li va dir:
- Doncs clar, Emília ... són 100 euros., Qui no els voldria?
Llavors Emília va agafar el bitllet en una de les seves mans i el va arrugar fins a fer una petita pilota. Ensenyant la ma amb la "piloteta" verda a Oscar, va tornar a preguntar:
- I ara, encara el vols?
- Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 100 euros., Doncs clar que els agafaré si me'ls dónes.
Llavors Emília va desplegar l'arrugat bitllet, el tira a terra i el trepitja amb el seu peu, estava brut i marcat.
- El segueixes volent?
- Mira Emília, segueixo sense entendre que vols, però aquest és un bitllet de 100 euros i mentre no el trenquis conserva el seu valor ...
- Llavors, Oscar, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida et colpege o t'enfonsa, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat. El que has de preguntar és quant vals en realitat i no com puguis estar de destrossat en un moment determinat.
Oscar va quedar mirant a Emília sense encertar a dir cap paraula, mentre, l'impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell. Emília va agafar l'arrugat bitllet i amb un somriure còmplice va agregar:
- Pren-lo i conserva'l, perquè et recordis d'això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 100 euros. ¡Per poder usar-lo amb el pròxim amic que ho necessiti!
Va donar un petó a la galta d'Oscar -que encara no havia pronunciat paraula - i alçant-se de la seva cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, cap a la porta. Oscar va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar a la cartera i dotat d'una renovada energia va cridar al cambrer per pagar el compte ... "
Copia't i traduit del castella, del bloc "Hoy quiero contarte....un cuento"
Comentaris