El perfum

Ahir es va fer public que Tortosa formara part d'un catàleg on apareixen pobles i ciutats candidats a acollir rodatges d'espots o pelicul·les amb l'oferiment d'uns indrets concrets de la ciutat: La llotja, Jardins del príncep, Xiquina, Carrer Sant Domenech etc.
Aquest fet m'ha fet vindre al cap quan, ara fa 3 anys, es van rodar unes escenes de la pel·licula El Perfum, concretament al riu, al davant del mercat i mes amunt, a l'alçada de l'escorxador a Remolins.
Juntament amb una quarantena de persones més vaig participar-hi com a figurant. Era una experiència que valia la pena viure, si més no, per poder contar-ho, la cosa va anar així:
Primer vam haver d'anar al club de rem que és on ens van fer una foto i demanar les dades, telefon, edat i poca cosa mes. Fent-ho gros podríem dir que es tractava del casting. Al cap d'uns dies em van trucar per a dir-me que havia estat seleccionat i que un determinat divendres de no recordo quin mes, em presentes a l'escorxador per tal de provar el vestuari, així ho vaig fer; em vaig provar pantalons, camisa, jaqueta i espardenyes que, per cert, ens van dir que a pesar de l'aspecte, absolutament tot havia estat confeccionat per a l'ocasió, i per tant era "nou" de trinca. Ens van convocar per a l'endemà a les 6 del mati al mateix lloc, allí estàvem tots els "escollits" suposo que qui mes qui menys pensant que érem els protagonistes de la cosa mes important del mon.
Després de vestits i lleugerament maquillats ens van reunir a tots i van tindre el detall de fer-nos cinc cèntims de la pel·licula i del que anàvem a fer, vam pujar a l'autocar i ( gran viatge) vam anar al mercat on, baix al riu, estava l'escenari natural on s'havien de fer les gravacions. El que es volia recrear era el riu Sena amb el seu mercat, i cal reconèixer que l'ambientació del lloc era extraordinària. Ens van donar unes petites instruccions, la mes important, la que tots sabem, que quan es comença a gravar diuen: "Acció", i que cadascú s'havia de limitar, a partit d'aquell moment, a deambular per allí tal com se li havia indicat: uns agafant sacs ( que no pesaven) i dipositar-los en una barqueta que estava al riu, a mi em va tocar portar dos poals, un a cada extrem d'una barra i que transportava amunt i avall, altres amb paneres plenes de roba i altres simulant estar comprant a una paradeta de peix. També es van gravar escenes amb les barquetes conduïdes pels seus perxers pel mig del riu. ( un d'ells era el conegut restaurador del Delta, Lluis Garcia ).
Val a dir que vaig protagonitzar, juntament amb una dona ( Vichy ) l'única escena, diguem-ne particular, es tractava d'anar darrera de la "parteneire", que baixava per la rampa que hi ha al costat del mur, agafar-la del braç tot simulant que li cridava l'atenció. Aquesta, com la resta d'imatges, les enregistraven des d'una grua que hi havia a l'altra banda del riu, davant de l'edifici de la Torre a Ferreries.
El debut cinematogràfic, això sí, va representar 10/12 hores de presencia, encara que va ploure molt i les interrupcions van ser constants així com les entrades i sortides al mercat per a refugiar-nos, recordo que tot el dia estàvem menjant, sucs, entrepans, cafè etc. El dinar va ser a la Llotja del Parc amb un catering que van portar de fora.
No cal dir amb l'expectació en que s'esperava l'estrena de la pel·licula: Mira que si sortia per algun raconet?. Pos no, a part de la cosa particular, la decepció va ser monumental, no entenc ( potser es això) com troben necessari anar a gravar a un determinat lloc si després, aquest, no apareix en absolut. Jo al menys, no vaig saber identificar res de les escenes que es van fer al riu, al mercat; el que sí que es va veure lleugerament va ser el que es va fer a Remolins, a l'altura de l'escorxador, l'escena d'un noi treien aigua amb uns poals ( que devien ser els que portava jo ), que va ser el que van rodar l'ultim dia i a ultima hora de la nit.
La pregunta es obvia, per a que tant de muntatge i diners per a no fer-ne us?. Al cap i a la fi si es per imatges d'aigua....perquè la simulació del Sena i un pont al fons, com sortia a la pel·licula, ja ens van dir que ho farien amb tractament informàtic.
Moltes vegades he fet la gracieta que la llàstima es que no ens haguessin agafat per a les escenes finals de la pel·licula: multitudinària orgia a una plaça. Una altra vegada serà.
En acabar, a l'escorxador, des de l'autocar fins a l'interior, el diluvi que va caure va ser impressionant. Van demanar voluntaris per al dia següent, jo, ja no vaig aixecar la ma. Entre l'aigua i el cansament, com el que volia era l'experiència, ja en tenia prou.
Al cap d'unes setmanes vaig rebre l'import del catxe: 60 Euros. estic a l'espera de noves ofertes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte