" El problema és Catalunya "


Fa un parell de dies a la tertúlia de Punto Radio, el periodista Fernando Jauregui explicava com Fernandez Ordoñez, poc abans de morir li va dir: "No te engañes Fernando, el problema de España no es el Pais Vasco, el problema es Catalunya". I això sembla que tothom n'és conscient, es digui amb la boca petita o la grossa, i per tal de fer front a aquest problema , des de determinats ambients, sembla que no es mira prim i es posa tota la carn a la brasa per tal d'erosionar i emmerdar tant com poden les relacions Catalunya/Espanya.
És realment frustrant i una mica trist constatar com després de tant i tants d'anys de democràcia haguéssim avançat tant poc, sinó retrocedit, en el sentiment que envers Catalunya es te des del la resta ( jo encara ho dic així ) d'Espanya. .
M'agrada fixar-me especialment, però, en veus de persones que veuen la "cosa" catalana amb respecte i sensibilitat i si han de discrepar o criticar ho fan, però sempre sense partir de prejudicis i postures preconcebudes; un cas concret ( n'hi ha d'altres ) del que jo acostumo a beure per mig del seu bloc, es Ramón Cotarelo ( en aquest enllaç es pot llegir l'ultim post que ho demostra ). Es cert, efectivament, que hi ha gent que des de l'altre costat ens veu amb una altra mirada i fins i tot milita, des de fora, en el reconeixement de la identitat de Catalunya, fins i tot defensant el dret d'autodeterminació, però és igualment cert que aquestes postures de complicitat han anat escassejant cada cop més. A la transició eren moltes del veus que s'aixequen a favor de Catalunya, el que abans era majoritari, sobre tot des d'ambients progressistes, de Madrid sobre tot, ara son minoria, lo qual, perquè no dir-ho, també em fa pensar que alguna cosa potser des d'aquí no s'haurà fet del tot be i la pedagogia a fallat quasi del tot. Ni amb Pujol ( tot i el títol de "español del año" ) ni amb Maragall ( prematurament apartat ) ni Montilla, tot i la seva ascendència geogràfica, política ( ex-ministre etc. ). En definitiva el que resta pendent des d'anys i panys es l'encaix de Catalunya a Espanya i el pitjor del cas es que , des de la meva òptica, si això no es possible o molt difícil amb un govern d'esquerres a Madrid, imaginem-nos amb un del PP. Tot i allò de que el més paregut a un espanyol de dretes es un espanyol d'esquerres, lo qual, en massa ocasions si que sembla confirmar-se, malauradament.
A Catalunya es amplament sentida i estesa la voluntat i sentiment d'identitat pròpia que alguns portaran a l'extrem de l'ànsia d'independència i altres, com jo, que no ens agradaria arribar tant allun; al menys mentre es respecti la voluntat majoritària dels catalans i no s'utilitzen subterfugis disfressats de solemne legalitat per a escapçar i disminuir lleis aprovades als parlaments català i espanyol, referendades per la ciutadania i sancionades pel cap de l'Estat, com és el cas de l'estatut actualment vigent i sobre el que el T. C. ha d'emetre una sentencia un dia d'aquests. I segons algunes filtracions, ens trobem amb l'amenaça d'una sentencia que declararia inconstitucionals una seixantena d'articles així com la declaració de Nació que apareix al preàmbul. També val a dir que les filtracions poden ser una mena de globus per a sondejar l'opinió publica, sobre tot la catalana i fins que no es faci publica.....
Quan la gestació, tramitació i aprovació de l'estatut varem assistir a critiques absolutament desmesurades i al marge de la més mínima objectivitat que, entre altres arguments, utilitzaven el del trencament d'Espanya ( cosa que s'ha vist contrastada en el temps que l'estatut porta de vigència ), un altre argument força recorrent i aquest més general era que no responia a una demanda que estès al carrer ( per altra banda sempre s'acusa als polítics d'anar per darrera de la societat ) i quant ja no podien més, l'argument de que, al referèndum, el recolzament no va ser majoritari. Tot això sempre amb l'enganyós argument de que tot "es obra dels polític catalans, clar, no dels catalans" i molt em voldria equivocar però de cara a les dates nadalenques que ens aproximem a més d'un se li passara pel cap fer renàixer el boicot a productes catalans.
En aquest context, més que la l'opinió pública, la que si s'ha manifestat aquests dies ha estat la publicada. En un fet sense precedents els dotze diaris catalans més importants dels que es publiquen i tenen la seva seu a Catalunya, han fet un editorial comú que, com es lògic , s'ha publicat a tots ells provocant un enrenou considerable a la premsa de la capital del Reino. Davant l'escandalitzacio mostrada per la coincidència de tots els diaris, nomes cal dir que no es res més que una excusa per criticar el contingut: o es que també ho criticarien si es tractes d'un editorial conjunt que defenses la unitat d'Espanya o una postura contra ETA?. Pos això.

He trobat especialment interessant l'apunt que enllaço del bloc Aventura en la Tierra
"Quitad vuestras sucias manos del estatut"

.

Comentaris

ximo ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3