El sindicalista i El Bulli


Fa un parell de setmanes va aparèixer als mitjans de comunicació, sobre tot, val a dir-ho, al recentment aparegut diari dretà i del grup d'Intereconomia La Gaceta, la "noticia" de que el sindicalista membre de l'executiva confederal d'UGT, Iñaki San Juán , havia estat sopant al restaurant El Bulli de Ferran Adrià. El tractament evidentment era de denuncia e indignació pel fet que un representant i defensor dels treballadors, molts d'ells en situació de desocupació, es permetis gastar-se 300 € en un sopar en un dels mes reputats, sinó el que més, restaurants d'Espanya.
Es clar que el tema, amb les dosis apropiades d'hipocresia, pot donar de sí i es presta a la demagògia fàcil, al dia següent de fer-se publica la informació, el sindicalista va manifestar que ho havia fet amb els seus diners i que era un capritx que s'havia permès per primera vegada en la seva vida i afegia que segurament l'última. Aixi d'entrada, efectivament, pot xocar que una persona d'aquest perfil es permeti anar a un establiment d'aquesta categoria, i d'aquest preu, ara be, com ell mateix diu eren els seus diners. No obstant, de la mateixa manera que no sembla si més no estètic, poso per cas, que una persona que visqui a Pedralbes, sigui Alcalde del PSC d'una població com Santa Coloma i a més acudeixi fins l'entrada de la ciutat ( per que no el vegin els veïns ) amb un flamant i car Mercedes, tampoc ho sembla que un sindicalista vagi de Bulli. Dit això, però, el cert és que la hipocresia que demostren els que s'han dedicat a esbombar-ho i denunciar-ho es comparable al seu classisme. Com deia el dirigent del sindicat, ell, com qualsevol persona, amb els seus diners pot fer el que li roti, el que no es de rebut és que des de posicions ultra conservadores i assidus clients de card restaurants, s'escandalitzin per fets com aquests.
Si el cas l'analitzem baix el prisma d'una suposada coherència de la persona amb el que representa, també seria discutible que estes " obligat " a un determinat comportament per demostrar no se ben bé què. O no es menys cert que tothom ( incloent treballadors amb salaris mig/baixos ) ens permetem despeses no massa compatibles amb l'estètica ni que si diguen massa amb els nostres nivells d'ingressos?. Tots els banquets de boda que es celebren a restaurants de 150/200 € cobert, son de gent amb possibles o la majoria son d'assalariats?.
No fa gaire al programa Tengo una pregunta para Vd. Candido Mendez S.G. de la UGT va dir que cobrava 2.500 €/mes, la qual cosa no em sembla descabellada per cert, llavors, si posem per cas, San Juan en cobra 2.000, no s'ho pot permetre una vegada a la vida?.
Jo, si m'ho hagués de pagar, no ho faria, em doldrien els diners, però com deia ( carabassó ? ): cadascú es "cadasqual" .

Foto: La Gaceta.

.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...