l'oasi català


El diumenge passat El Periodico va publicar un Article de Vicenç Villatoro conegut escriptor i militant convergent on parlava sobre l'oasi català. Ell deia que aquesta expressió va ser encunyada l'any 1.936 i per raons que a la resta d'Espanya " es vivia un clima d’altíssima confrontació, crispació i violència " que no es vivia a Catalunya, motivacions que no es pot dir siguin homologables a les d'ara. El que si em sorprèn es que l'articulista no faci cap referencia a la utilització que, també els últims anys, se'n ha fet de l'expressió. Pel que jo he llegit i escoltat, sobre tot els darrers anys, aquesta expressió quan s'ha fet servir sempre ha estat en un sentit pejoratiu i irònic. Es a dir, es parlava de l'oasi català sobre tot des de fora de Catalunya amb un sentit irònic i vulguen donar a entendre quasi sempre que precisament d'oasi res de res, que si de cas era un oasi artificial on passaven exactament les mateixes coses que passaven a altres llocs, però aquí es tapaven o amagaven els mateixos mitjans de comunicació. Ara és curiós veure com molts articulistes i tertulians han capgirat el significat, escrivint i parlant de la definitiva desaparició de l'oasi sense caure en que aquell oasi no era res més que un miratge. El mateix per cert que, segons Villatoro, diu que passar al 36.
En qualsevol cas cal reconèixer que això sembla que s'acabat demostrant, ja sigui pel cas Millet i, ara recentment, per l'Alcalde de Santa Coloma, Bertomeu Muñoz, Macià Alavedra, Prenafeta etc. Per tant, oasi si, però artificial, ja sigui perquè s'amagava, no es descobria, no s'investigava o perquè no surava. Sigui com sigui, benvinguda sigui la neteja de corruptes i lladregots que, a pesar de tot, son descoberts i apartats graciàs a la mateixa democràcia ( i amb això ens hem de quedar si no volem caure en mans d'il·iuminats salvapàtries ). Això si, cal exigir ma dura -molt dura- per a tots aquells que, amb més responsabilitat que ningú per ser servidors públics, amb una total i absoluta falta d'escrúpol i decència democràtica s'embutxaquen els diners de tots.
No estaria de més també que els partits polítics en demostració de la seva autentica i irrenunciable voluntat de transparència i neteja d'individus corruptes, de tant en tant ens sortissin amb l'anunci de que s'ha defenestrat -de motu-propi- a algun càrrec public per aquests motius, sense que abans hagi hagut cap intervenció prèvia de la justícia. Serviria d'exemplaritat i credibilitat davant els ciutadans.

.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3