Félix Millet



Fa bastants anys el Sr, Subirats Piñana estan al tribunal de comptes Europeu , referent al fet d'apropiar-se diners que no son d'un, ens va dir a un grup de gent que d'això si n'hi diu " alcance". També li diuen desviament de fons, quan en teoria, desviar fons d'un lloc a un altre, no te perque ser necessàriament delictiu, dic jo.
Cap al Juliol es va començar a investigar una presumpta estafa/desviament/alcance de fons a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i el seu president Sr. Félix Millet . Estem parlant d'una institució santa santorum de la cultura a Catalunya. Aquesta setmana s'ha sabut que el mateix Millet ha confessat per escrit al jutge que l'"alcance" ha estat de 3.3 milions d'euros ( no res, 550 milions dels d'abans ) i ha afegit entre altres coses que també havia pagat a directius i col.laboradors amb diner negre. Ja posats !!!.
Un cop més es compleix la dita popular: " qui toca oli, els dits s'en unta ".
També cal dir que qui va otorgar-li la Creu de Sant Jordi, que ara es demana que retor-ni, es va lluir; el mateix lluïment que han demostrat els auditors, així com els autors de l'atorgament de milionàries subvencions per a que les gestiones qui accepta que cobrava en efectiu un milió d'euros anuals com incentiu, a més del salari .
Com sempre passa en aquests casos, i en tots, hi han, a part del fets objectius, una serie de qüestions col·laterals que poc tendrien a veure amb el fet en si però com sigui que son/m tants a escriure i opinar que, sobre tots els que viuen d'això, s'ha de treure suc com sigui.
Per als nacionalistes d'aquí Millet es nacionalista d'allà: "home, va esta prop del PP" i per tant, no seria ven be dels nostres i per als nacionalistes d'allà és catalanista, ( clar presidint una institució com aquesta ) i aquí es demostra una vegada més " la corrupció a institucions catalanes que a mes s'intenta amagar " l'oasis català ".....etc.
Peró dit l'anterior, el que mes m'ha cridat l'atenció de tot es una declaració d'un dels advocats de la defensa; va dir quasi literalment que un cop tornats els diners, com sembla que farà, de res serviria ni a ell ni a la societat que el seu defensat entres a la presó. A part que la primera reacció al sentir la frase sigui d'escandalitzar-se, els fons de la mateixa dona per a més d'una reflexió profunda sobre les presons, la seva utilitat, necessitat, i el que es mes penós, nomes pensar-hi, a tots els serveix del mateix? S'ha de parar a pensar si fa be o no al sentenciat? S'ha de decretar presó en funció del be que faci al sentenciat o en funció del "resar-ciment" a la societat?. Jo que se.

Foto. 20 minutos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té