Veritat, posveritat...

Tothom coneixem allò de " nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira ". Dit així, la frase té molt de cert. Tots els dies en tenim exemples ben clars. Encara que, no tot és d'una manera o d'una altra, segons com ens ho mirem. Hi ha coses irrefutables t'ho mires com t'ho mires. 
Peró, ( ah, sempre el però ) ara em desdiré. Potser sí que tot és ( objectivament ) interpretable i, per tant, diferent segons el color del vidre. Fins i tot allò més aparentment objectivable i " científic ". No és estrany: estem en temps d'això que ara anomenen postveritat ( de postmentida no se'n parla, seria redundant ). L'important no és el fet en si mateix, la veritat, l'important són les conseqüències i interpretacions. I quin embolic !

Esta reflexió " a vuela pluma " bé a tom de determinades " noticies " que he vist compartides a Facebook els darrers dies: la mort de Pau Donés ( Jarabe de Palo ), José Mújica ( expresident d'Uruguay ) i de Chayane; al darrer no és la primera vegada que el maten. Qui diu morts, diu altres " bulos " o, pitjor, estafes en general. 

Mireu si és tot interpretable que ahir mateix escoltava una velada crítica a les persones que, com jo mateix, en vore una d'estes falses noticies s'apressen a rectificar o desmentir-ho. O sigui, criticaven més als que ens afanyem en contribuir a que no corri la mentida i desinformació que als que la propaguen i no es preocupen d'una mínima contrastació. És veritat que el que ho deia ho feia buscant alguna connotació estranya que porti a la gent a " salvar " altres de la mentida i l'engany. Ves a saber.

Potser l'explicació a tot plegat l'hem de buscar precisament a l'altra frase que precedeix a la de més amunt de Campoamor:


" Y ES QUE EN ESTE MUNDO TRAIDOR....."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte