baldana

La coherència, pera mi, en general, és cosa bona. Positiva i productiva, ja són figues d'un altre paner. Potser d'aquí que sigui tan poques vegades exercida. Evidentment aquell que fa una malifeta i prèviament ha anunciat que la faria, que pensava fer-la etc., també és coherent. No és esta coherència la que cal reivindicar, no cal dir-ho. Aquell que opina d'una determinada manera d'una determinada cosa o fet -independentment del protagonista- cal esperar, en coherència, que pensarà i/o opinarà sempre el mateix. Sé que la política no és el millor escenari per posar d'exemple, però és un món que ens afecta i per tant podem i hem d'exigir-la. Digueu-me ingenu.  Me dol que hi hagin determinades critiques que siguin persistentment intercanviables i que són, diríem, pròpies de la situació que un partit es trobi en cada moment més que del reflex ideològic de cadascú o la conseqüència lògica de l'ideari. M'explico millor: Hi ha critiques que sembla pr...

No és la primera vegada que, en este blog, escric sobre les curses per muntanya que es disputen i/o simplement es celebren al llarg i ample del nostre territori, les Terres de l'Ebre, però és que el tema s'ho val.  No insistiré en esta ocasió, sobre com, indirectament, m'he vist immers encara que sigui de forma tangencial, en este " mundillo "; o més aviat Món. Només dir per qui no ho sàpiga que el leit motiv que m'ha fet seguir les curses ha estat, és i serà ( no sé si podré aturar-ho pel que veig ) el fer fotos a les diferents curses. Si acudim encara que sigui per un moment, al socorregut oblit que sovint sofrim a les nostres terres, a vegades amb percepció equivocada i de vegades no tant, potser trobarem la raó per explicar la encara avui dia insuficient importància que, des del cap i casal ( Barcelona ) i des dels seus mitjans de comunicació d'abast general se li dona a dites curses.  No en tinc cap dubte: Si les curses que al llarg...

.......per si fes falta justificar-ho ( que no ) . Independentment de com ha anat produint-se tot plegat, amb independència també de qui té més responsabilitat en com hem arribat a este " procés participatiu " , " consulta descafeïnada " , pseudoconsulta ", " consulta alternativa" etc. El cert és que, com tothom accepta, uns amb la boca gran i altres més petita, el que es portarà a cap el diumenge ( sinó s'acaba impedint per la força ), no serà res més que una megaenquesta voluntària, tot i que les enquestes solen ser aleatòries, no es va a cap lloc a donar l'opinió, t'he la pregunten.  Inclús als efectes dels resultats, és complicat poder fer massa extrapolacions. La qual cosa, ja és digna de ser vista com a estranya: En una enquesta important -posam-li 10.000 entrevistes- es poden, i es fan, extrapolacions que tenen una certa credibilitat ( darrerament no massa, per cert ), per...

En això de l'anomenat procés diversos factors hi han contribuït a fer-lo gros, a alimentar-lo. Un d'ells, a banda de la crisi o el sentiment legítim de sempre de molts, està també aquella sensació de que els catalans som espoliats per allò que se'n deia Madrid i ara ja se'n diu Espanya, sense embuts .  I el que són les coses, ara resulta que Pujol, el President Pujol, aquella persona venerable, honorable, amb certa aura d'austeritat posada sempre com exemple de virtuts, al marge inclús de la seua pròpia ideologia, el que inventar el pujolisme, el pare polític de la immensa majoria de dirigents de Convergència ( i d'altres partits ), aquell que, des del balcó de la Generalitat demanava als catalans que li fessin costat per l'atac que estava rebent des d'Espanya, pel cas Banca Catalana ( ell era Catalunya, i buscar les pessigolles a ell, era atacar Catalunya ), aquella mateixa persona que, anys després, a traves de l'ABC, el feien " Españo...

Ja fa uns mesos, amb el corresponent bombo i plateret digne de les millors ocasions, ens van anunciar tant des de la Generalitat, autoritats local i territorial fins a Cambra de Comerç que a la Ràpita, al llarg de l'estiu arribaria per primer cop un creuer setmanal d'una companyia que feia un circuit anomenat  Islas Baleares i que feia diferent escales: A la Ràpita arribà des de València, i d'aquí a Maó .  El primer dels velers havia d'arribar el dimecres dia 9 però les circumstancies del vent ( van dir ) van fer impossible l'atracament i per tant, van haver de girar cua i posposar tant històric esdeveniment.  Ahir dia 16 sí que, finalment, va ser possible. Cap allà les 8:30 del mati atracava al port rapitenc el veler  star flyer  . La premsa, se'n havia encarregat de traslladar convenientment aquell anunci de l'important fet; també la xifra de 200 passatges que se'ls devia donar. Consultant la pàgina Web de la pròpia empresa turística pe...

No cal tindre una agudesa auditiva especial per a, en els darrers dies, haver escoltat per totes bandes i a totes hores parlar sobre la decisió dels tres diputats del PSC de votar contràriament a com van votar el conjunt del seu grup parlamentari al Parlament sobre la petició a l'estat del traspàs de la competència per poder fer una consulta.  Les mostres d’admiració i solidaritat s’han estès per tot arreu, i al nostre territori, en tant que un/a dels que s’han anomenat discols és Nuria Ventura, la cosa encara s’ha inflat més. Sempre és reconfortant rebre mostres de suport. Encara que només sigui per una qüestió humana. De les manifestades per part de la ciutadania de a peu, sense cap implicació política, res tinc a dir. Passa que, les altres, les dels adversaris politics, sonen una mica més estranyes i, óbviament, interessades. De llautò.  Hi ha que ha ressaltat la valentia en votar diferent d’allò que hi havia democràticament acordat al si del grup parlamentari ...

A propòsit del tema de la setmana, voldria dir quatre coses. Des d'una posició de militant històricament "guadianista" però fidel.  Vagi per davant abans de res, el meu rebuig frontal a la hipotètica decisió d'expulsar als tres diputats "discols" que la setmana passada van votar el contrari, justament el contrari, del que democràticament havia acordat el grup parlamentari del PSC al Parlament.  Sóc tan crític amb l'eventual decisió de la expulsió com amb la de saltar-se la disciplina del grup votant SÍ. I pregunto: Quants gripaus no s'han empassat (tothom) en votacions a contracor, d'incoherència ideològica o contra el territori (nacional o local) al llarg, no de la present legislatura no, al llarg de tota la història democràtica i el parlamentarisme (a Catalunya i Espanya) Així, per aquestes, i moltes altres raons, el que tocava, segons la meua modesta opinió, era abstenir-se; això és el que jo hauria fet, també per no provocar el...