Elogis de llautó



No cal tindre una agudesa auditiva especial per a, en els darrers dies, haver escoltat per totes bandes i a totes hores parlar sobre la decisió dels tres diputats del PSC de votar contràriament a com van votar el conjunt del seu grup parlamentari al Parlament sobre la petició a l'estat del traspàs de la competència per poder fer una consulta. 

Les mostres d’admiració i solidaritat s’han estès per tot arreu, i al nostre territori, en tant que un/a dels que s’han anomenat discols és Nuria Ventura, la cosa encara s’ha inflat més. Sempre és reconfortant rebre mostres de suport. Encara que només sigui per una qüestió humana. De les manifestades per part de la ciutadania de a peu, sense cap implicació política, res tinc a dir. Passa que, les altres, les dels adversaris politics, sonen una mica més estranyes i, óbviament, interessades. De llautò. 

Hi ha que ha ressaltat la valentia en votar diferent d’allò que hi havia democràticament acordat al si del grup parlamentari del PSC. És cert, requereix certa dosi de valentia en tant s’arriscaven a rebre un correctiu, com així ha passat, i posteriors conseqüències, que seria pitjor. També ha hagut enaltiments per actuar en consciencia. Així, cal suposar per lògica deducció que els altres 17 diputats que va votar diferent ( o sigui, NO ) , no tenen consciència o, al menys aquell dia, no la van fer servir. Deu ser això, no ?. I no ha faltat el que ha aplaudit el trencament de la disciplina com un gest altament positiu i digne de reconeixement. Tot plegat, res més lluny dels veritables motius que mouen als adversaris polítics del PSC ( i algun que altre mitja de comunicació ) a manifestar goig pel trencament de la disciplina.

Hauríem d’esperar, dels que ara mostren gran empatia, que arribi el dia en que, pel motiu que sigui, algun diputat dels respectius grups facin un gest de dissidència com varen fer Nuria Ventura, Joan Ignasi Elena i Marina Geli per veure les seues reaccions. Serien tan admiradors de la valentia, de l’exercici de la consciencia, i respectuosos amb el trencament de la disciplina com ara diuen ser ? Més encara, ho haguessin sigut si, en la mateixa votació, algun diputat de CIU, ERC o IVC haguessin votat NO, trencant la seua disciplina ? .

Tampoc sembla de rebut, com s’ha intentat vendre l’acció, que, a mitant partit, s’hagin de canviar les regles de joc i menys per a un partit concert o que s’entri en el debat, sempre pendent i necessari per altra part, del mandat imperatiu, el vot, i la representativitat del diputat. Amb tot, una cosa és clara, l’acta de diputat i per tant l’escò, formalement, pertany a la persona. Però el tema del meu escrit, avui, no és este. 

I a nivell territorial, es pot personalitzar en Tortosa. He escoltat a l’alcalde fer els habituals escarafalls. No se n’ha estat de refregar per la cara la vergonya que, per a ell, representa que el PSC de Tortosa, en un Ple en que es votava sobre la consulta, el grup municipal, no votés com ho han fet altres grups socialistes del territori. Que no s’explica com pot passar això. Pos bé, el mateix plantejament d’abans: Què és el que li sap greu, alcalde, que hagin votat en contra o que no votin en el mateix sentit que ho ha fet vosté i algun grup municipal socialista del territori ? . Si en qualsevol votació -tot i ser diferent a la seua- és coincideix amb una pretesa majoria de grups socialistes, llavors, tot és correcte, tot és legítim ?. 

No em vingueu en solidaritats interessades ni de darrera hora. Al cap i a la fi, no havíem quedat en que el PSC era un partit sucursalista, de obediència no catalana i, en algunes èpoques, fins i tot botifler ? ( espero s’entengui la ironia ). I per cert, quan totes estes acusacions, els ara crítics, també hi eren. I manaven. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...