De l'espoli ( presumpte ) a Catalunya a l'espoli ( real ) de Pujol.



En això de l'anomenat procés diversos factors hi han contribuït a fer-lo gros, a alimentar-lo. Un d'ells, a banda de la crisi o el sentiment legítim de sempre de molts, està també aquella sensació de que els catalans som espoliats per allò que se'n deia Madrid i ara ja se'n diu Espanya, sense embuts . 
I el que són les coses, ara resulta que Pujol, el President Pujol, aquella persona venerable, honorable, amb certa aura d'austeritat posada sempre com exemple de virtuts, al marge inclús de la seua pròpia ideologia, el que inventar el pujolisme, el pare polític de la immensa majoria de dirigents de Convergència ( i d'altres partits ), aquell que, des del balcó de la Generalitat demanava als catalans que li fessin costat per l'atac que estava rebent des d'Espanya, pel cas Banca Catalana ( ell era Catalunya, i buscar les pessigolles a ell, era atacar Catalunya ), aquella mateixa persona que, anys després, a traves de l'ABC, el feien " Español del año " ara, resulta que ens ha estat enganyant al llarg de més de tres dècades, l'engany dels imposts que no pagava dels milions col·locats a l'estranger ( al gener del 2013 deia a A3: " ¿ Si tengo una cuenta al extranjero ?, NO, se responia ell mateix ) . Que ens ha estat espoliant a tots el catalans, vaja .
Tot plegat, per a qui el votava i per a qui no, molt trist. Han estat moltíssims anys en que hem estat vilment enganyats . 

Se'ns explicava que Pujol sabia no se quants idiomes, era un dels polítics més preparats, de talla internacional; Catalunya la coneixia pam a pam, coneixia moltíssimes persones amb nom i cognoms, que era un fervorós i apassionat amant del país, nacionalista de soca-rel vaja; primer moderat i darrerament independentista. Ha degut ser per aquesta darrera qüestió que ara, de cop ( ironia ) ha decidit confessar i demanar perdó. Posats a confessar, per cert, el primer que hagués tingut de fer és dir on té els diners, quina és la procedència EXACTA i quina és la quantia. I per què, si el seu pare els hi va deixar als fills i a la dona ( l'altra patriota ), és ell qui respon de tot plegat, i exonera ( ho intenta ) la família ? 
  
Parlant de patriotisme. Quan veiem que algú tipus Barcenas o qualsevol de la dreta espanyolista ha evadit capitals, té diners a paradisos fiscals etc solem dir " després ens vindran a dir que són molt patriotes, sempre amunt i avall amb la bandera ". També serveix per algun que altre esportista. Pos això, el mateix per a Jordi Pujol. Com una persona pot parlar de l'espoli d'altres mentre ella té uns diners amagats que no tributen al seu país i que, sobre tot, no contribueixen a la generació de riquesa. En una Catalunya independent, no en tinc cap dubte, si Pujol no s'hagués vist com ara s'ha vist, acorralat pels fets i amb la justícia encercant-lo, els diners haguessin continuat on estaven i sense contribuir a fer este país tan net i just que molts proclamen. No falta qui pensa que s'hauran acabat els xoriços. 
Més d'un ha volgut tapar l'actual situació amb la gestió de tots els anys en que va estar governant. També el contrari, es cert. El pecat, per molt gros que hagi estat, no esborrarà el que de bo hagi pogut fer. Pura obvietat. Així, cal reconèixer el que de positiu tingui al seu full de servei. Però la taca que ara l'apartat definitivament de tot és molt grossa i no s'esborra ni que vagi a Missa tots el dies. 

Avis a navegants: la justificació més socorreguda per justificar uns diners que han estat ocults és la loteria i una herència. Pos compte, un dels que sempre li tocava la loteria era Fabra de Castelló que ara ho té força fotut. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3