Rebombori necessari ?

A propòsit del tema de la setmana, voldria dir quatre coses. Des d'una posició de militant històricament "guadianista" però fidel. 

Vagi per davant abans de res, el meu rebuig frontal a la hipotètica decisió d'expulsar als tres diputats "discols" que la setmana passada van votar el contrari, justament el contrari, del que democràticament havia acordat el grup parlamentari del PSC al Parlament. 

Sóc tan crític amb l'eventual decisió de la expulsió com amb la de saltar-se la disciplina del grup votant SÍ. I pregunto: Quants gripaus no s'han empassat (tothom) en votacions a contracor, d'incoherència ideològica o contra el territori (nacional o local) al llarg, no de la present legislatura no, al llarg de tota la història democràtica i el parlamentarisme (a Catalunya i Espanya)

Així, per aquestes, i moltes altres raons, el que tocava, segons la meua modesta opinió, era abstenir-se; això és el que jo hauria fet, també per no provocar el daltabaix que s'ha provocat. Encara que només fos per evitar el "regocijo" (no trobo cap paraula en català que ho defineixi millor) que mostraren molts diputats del SÍ per la votació dels tres discrepants. Allò, sí que va ser un gest per interès espuri. Allò sí. No l'actitud de Geli, Ventura i Elena, com va dir Balmón. Que, de moment, només els porta mals de cap.

Amb tot, haver d'escoltar comentaris sobre la democràcia, la consciència, la moralitat o, fins i tot la legítima representació de militants o territoris, fa una mica de mal. Cal diferenciar però entre les veus que venen de dintre del PSC i les (interessades) de fora. En este sentit, fa riure que determinats recolzaments vinguin de persones com ara Marta Rovira que el dissabte a la ràdio, deia que els del NO del PSC van votar contra Catalunya. Per la xarxa ha corregut algun cartell que qualifica de traïdors als 17 diputats; l'altre dia també vaig veure com algú qualificava al futur PSC com a Partit Sense Catalans. Per cert, qui, com ERC, a la vegada que està recolzant de manera tant i tant definitiva (i legítima) el govern i simultàniament accepta ser oficialment partit cap de l'oposició, de lliçons sobre respecte a la democràcia, valors, coherències etc. s'hauria d'estalviar donar-ne.

No és ni normal ni lògic que un partit (el primer) que tot just enceta un procés de primàries, sigui atacat i titllat de no sé quants de mals. També per este motiu, la decisió d'expulsió no s'entendria. De la mateixa manera que abans deia que segur que ha hagut altres ocasions per demostrar la dissensió i no s'ha fet, també n'ha hagut per demostrar "fermesa" amb actuacions i/o accions. Per exemple en casos de corrupció. També, encara que més discutible, amb la decisió de Carme Chacón que preferí, al Congrés, ser disciplinada amb el PSOE i no amb el PSC i els 13 companys que, en aquella votació van decidir votar diferent del PSOE sobre el dret a decidir. 

El vot afirmatiu de l'altre dia es diu que era més fidel amb el programa electoral que no pas el vot negatiu. És interpretable. Ara, no es debatia sobre si cal que el poble de Catalunya sigui consultat, això està més que dit i redit. El que es ventilava era fer una petició al Congrés, (tothom assegura que serà rebutjada) per ser transferida la competència per fer una consulta. Per tant, és igualment defensable que no era un tema de fons sinó de una més de les estratègies per tal d'acumular NOs al sac per part del sobiranisme/independentisme. Personalment, com ja he dit, penso que el que calia era l'abstenció en ser una qüestió prou controvertida, i no tant de principis com es vol vendre (per una i altra banda). Però si l'argument és el del compliment del programa, els mateixos diputats, i dos més (A. Ros i Martinez Sampere) el 23/01/2013 van abstenir-se de votar al Parlament sobre si Catalunya era subjecte polític sobirà i que, per mi, qui en aquella ocasió millor representava i defensava el programa electoral eren els altres 15 diputats i no pas els cinc "rebels" . 

Em continu preguntat, respecte la votació de l'altre dia, per què no van abstenir-se de votar, com ara fa un any? O, per què no van votar abstenció?

Ara tot són felicitacions i copets a l'esquena per part del sobiranisme. A la vegada, s'està barrejant la indisciplina concreta en una votació amb la necessària regeneració de la política i s'està aplaudint esta indisciplina com si s'aplaudís l'actitud quan el que s'està aplaudint és el sentit del vot. Avui mateix, Nuria Ventura al Canal 21 Ebre, convidava a diputats ebrencs de ERC i CIU a ser també indisciplinats dintre del seus respectius grups quan toqui votar els pressupostos que, pel que fa al nostre territori, tothom coincideix que són d'allò més injusts. En el cas, inversemblant, que els convidats fessin cas, els aplaudiments per part dels mateixos que l'altre dia, tots en peu, aclamaven Geli, Ventura i Elena, tornarien a elogiar la indisciplina ?. El mateix serviria per uns eventuals diputats d'Unió en votar diferent de la resta del seu grup. 

De tot plegat, el més lamentable és que, al final de la correguda, resulta que, tret d'excepcions com la de l'alcalde de Flix, de persones que s'hagin manifestat obertament independentistes dels que han protagonitzat este episodi d'indisciplina que, agradi o no, és així com s'ha de dir, no en veig. Llavors, la discrepància, formal al menys, és d'estratègia més que de fons. 

Sobre l'apel·lació a la representativitat de militants i, sobre tot, d'electors. Què s'hauria de dir o fer si, els electors del PSC del territori (o generals), enquestats explícitament sobre la petició que el Parlament plantejà l'altre dia, es "demostrés" que no haurien votat SÍ ?....No parlo de dret a decidir, de referèndum ni consulta.