Salvador Sostres. Quin paio, tu.
Després de veure la tertúlia de Cuatro on participa Salvador Sostres, vaig fer cap al seu bloc. M'he quedat bocabadat. Ja sabia, per haver vist alguna actuació del nacionalista Sostres en altres tertúlies de canals de televisió ( espanyols, aixo si -que paguen més-) quin es el seu estil provocador i de vegades reaccionari, masclista i més carca del que ell pugui arribar a imaginar.
Peró va ser al seu bloc, com dic, on no donava crèdit del que vaig llegir el dia 8 d'aquest mes. Ell, és ocurrent, intel·ligent, audaç, mordaç i polemista de mena, totes aquestes virtuts les té, li reconec i no em desagraden, però "faltón" ho és un rato llarg. L'altre dia va fer un article adreçat a Miquel Iceta del PSC , no cal dir que critic, en coherència amb la seva militància antisocialista. En el sentit critic d'aquest no mi poso, el que critico i rebutjo frontalment és la manera que té de referir-s'hi: "La senyora Iceta" li diu, en al·lusió a la seva condició d'homosexual. D'entrada ja, aquest era el títol de l'article, i aquesta forma és la que va utilitzar en mitja dotzena d'ocasions. Ridícul i vergonyós. A més de fer-ho de manera tant irrespectuosa com ignorant. Fins i tot amb maneres efeminades ( que no és el cas ) cap homosexual -home- deixa de ser home. Fent servir la seva ironia, si fos una dona i li agradessin els homes -com ara- seria heterosexual i si li agradessin les dones, seria lesbiana. I amb dos casos continuaria sent una dona. Que ho entens, Sostres?
Aprofito per dir que, dels quatre comentaris que li vaig enviar al bloc; un criticant el tractament burlesc a Iceta i altres criticant la defensa que feia, en una altra entrada, sobre Vicent Sanchis (ex-director de Barça TV) cap d'ells els ha publicat. Visca el contrast de parers.
Clar, després he sabut que el xiquet va ser l'autor, a traves del seu bloc, d'una infàmia sobre Maragall, per la qual va ser denunciat i condemnat, posteriorment va ser perdonat pel President.
O sigui que, ven bé de persones, no parlem. Ara, lliçons, les que vulgueu.
Peró va ser al seu bloc, com dic, on no donava crèdit del que vaig llegir el dia 8 d'aquest mes. Ell, és ocurrent, intel·ligent, audaç, mordaç i polemista de mena, totes aquestes virtuts les té, li reconec i no em desagraden, però "faltón" ho és un rato llarg. L'altre dia va fer un article adreçat a Miquel Iceta del PSC , no cal dir que critic, en coherència amb la seva militància antisocialista. En el sentit critic d'aquest no mi poso, el que critico i rebutjo frontalment és la manera que té de referir-s'hi: "La senyora Iceta" li diu, en al·lusió a la seva condició d'homosexual. D'entrada ja, aquest era el títol de l'article, i aquesta forma és la que va utilitzar en mitja dotzena d'ocasions. Ridícul i vergonyós. A més de fer-ho de manera tant irrespectuosa com ignorant. Fins i tot amb maneres efeminades ( que no és el cas ) cap homosexual -home- deixa de ser home. Fent servir la seva ironia, si fos una dona i li agradessin els homes -com ara- seria heterosexual i si li agradessin les dones, seria lesbiana. I amb dos casos continuaria sent una dona. Que ho entens, Sostres?
Aprofito per dir que, dels quatre comentaris que li vaig enviar al bloc; un criticant el tractament burlesc a Iceta i altres criticant la defensa que feia, en una altra entrada, sobre Vicent Sanchis (ex-director de Barça TV) cap d'ells els ha publicat. Visca el contrast de parers.
Clar, després he sabut que el xiquet va ser l'autor, a traves del seu bloc, d'una infàmia sobre Maragall, per la qual va ser denunciat i condemnat, posteriorment va ser perdonat pel President.
O sigui que, ven bé de persones, no parlem. Ara, lliçons, les que vulgueu.
Comentaris
A més, fa la gracieta de posar un correu inexistent "per si algú té realment alguna cosa important a dir-me". I remarca "important"...
Aquest acabarà que no el contractaran ni a la Nòria.