Tolerància i respecte


Son, aquests, dos termes que tothom utilitzem d'una manera corrent i crec que no sempre donat-li el significat que seria de desitjar. Anem a veure, es diu que hem de ser tolerants amb els altres, veïns, immigrants, fills i en general amb tothom. De la mateixa manera es demana respecte en vers tothom. Jo diferenciaria entre tolerància i respecte i estic per assegurar que la majoria de vegades diem tolerància quan voler dir respecte.
Partim de la premissa que de respecte, efectivament se n'ha de tindre amb tothom, tot i que potser trobaríem també casos excepcionals de persones que no son dignes d'aquest, cal acceptar però que mentre no es demostri el contrari la gent es creditora de respecte.
Per a mi el respecte es allò que devem al altres i que ens fa, encara que no ho compartíssim, comprendre i no rebutjar les actituds dels del costat. Òbviament sempre que aquests comportaments no alterin ni s'immiscissin en els d'un mateix. Es precisament aquest fet de no afectació personal, independentment de l'agrad en que ho podem contemplar, el que diferencia el respecte de la tolerància.
La tolerància, es el que posem en practica quan actituds d'altres ens afecten objectivament o ens perjudiquen i si les permetem, estem sent a mes de respectuosos, tolerants; per a mi tolerar te la component de permetre des d'una vessant de superioritat i domini l'acció o actitud dels altres, per això deia abans que molts cops diem tolerància en vers a altres, sovint podem trobar gent que com a proba de tolerància diu "jo soc molt tolerant, accepto als immigrants, altres cultures" etc. quan el que estan fent es senzillament respectar a altres persones i altres cultures.
Sempre que parlo d'aquest tema poso el mateix exemple: Si al costat de casa viuen unes persones d'una altra cultura i per aquest motiu o pel que fos, vesteixin d'una manera diferent, porten mocador al coll, van a la mesquita o la sinagoga etc. jo amb ells no tinc que mostrar-me tolerant perquè no soc qui per tolerar-los ( "autoritzar-los" ) res del que dic que fan, en canvi si aquests mateixos veïns ja siguen de cultura diferent o igual a la meva, els pega per cantar, posar la musica a gran volum etc. a les 12 de la nit, i jo els ho consisteixo i respecto, llavors si que seré tolerant; perquè estan fent una cosa que esta fora de lloc i depèn de mi tolerar-ho ( "autoritzar-ho, acceptar-ho" ) o no.
Un altre exemple: si un fill meu arriba a casa a les 10 de la nit i no dic res, estic respectant la seva decisió, ara, si arriba a les quatre de la matinada, sense haver-ho parlat abans, i tampoc li dic res, el que estic fent es tolerar.
En resum, respectuosos tenim l'obligació cívica de ser-ho per principi ( ja veurem excepcions ). De tolerants, en la mesura que un pot acceptar se mes o menys perjudicat, cadascú ho serà en funció del moment i les circumstancies.

Per cert, ja se que el diccionari sobre la tolerància diu això: "Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, i no n'impedeix l'exercici", però com he dit, no estic massa d'acord.

foto: jardins del príncep.

Actualització.

Després de publicar el post me'n dono compte que m'he deixa't de dir un dels arguments que millor expliquen el que vull expressar. Es tracta de paraules mes que de fets. Quan s'explica una idea, pensament etc. si la nostra actitud es educada i de respecte, no es pot dir que es tolerant, no estem tolerant res a ningú que no en tingue el dret de fer-ho. El que estem fent es respectar. Una altra cosa es si acceptem d'algú que ens insulte i agredeixi amb les paraules, llavors, si ho acceptem, estem sent tolerants, perquè som natros els que tenim la potestat de decidir si acceptem, tolerem ,  aquesta agressió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...