Tolerància i respecte

Son, aquests, dos termes que tothom utilitzem d'una manera corrent i crec que no sempre donat-li el significat que seria de desitjar. Anem a veure, es diu que hem de ser tolerants amb els altres, veïns, immigrants, fills i en general amb tothom. De la mateixa manera es demana respecte en vers tothom. Jo diferenciaria entre tolerància i respecte i estic per assegurar que la majoria de vegades diem tolerància quan voler dir respecte.

Partim de la premissa que de respecte, efectivament se n'ha de tindre amb tothom, tot i que potser trobaríem també casos excepcionals de persones que no son dignes d'aquest, cal acceptar però que mentre no es demostri el contrari la gent es creditora de respecte.
Per a mi el respecte és allò que devem al altres i que ens fa, encara que no ho compartim, comprendre i no rebutjar les actituds dels altres. Òbviament sempre que aquests comportaments no alterin ni s'immiscirssin en els d'un mateix. És precisament aquest fet de no afectació personal, independentment de l'agrad en que ho podem viure, el que diferencia el respecte de la tolerància.

La tolerància, és el que posem en practica quan actituds d'altres ens afecten objectivament o ens perjudiquen i si les permetem, estem sent a més de respectuosos, tolerants; per a mi, tolerar, te la component de permetre des d'una vessant de superioritat i domini l'acció o actitud dels altres, per això deia abans que molts cops diem tolerància en vers a altres, sovint podem trobar gent que com a prova de tolerància diu "jo soc molt tolerant, accepto als immigrants, altres cultures" etc. quan el que estan fent es senzillament respectar a altres persones i altres cultures.

Si al costat de casa viuen unes persones d'una altra cultura i per aquest motiu o pel que fos, vesteixen d'una manera diferent, porten mocador al cap, van a la mesquita o la sinagoga etc. jo amb ells no tinc que mostrar-me tolerant perquè no sóc qui per tolerar-los ("autoritzar-los") res de la seva actitud, costums etc, en canvi si aquests mateixos veïns ja siguen de cultura diferent o igual a la meva, els pega per cantar, posar la musica a gran volum etc. a les 12 de la nit, i jo els ho consisteixo i respecto, llavors si que seré tolerant; perquè estan fent una cosa que esta fora de lloc i depèn de mi tolerar-ho ("autoritzar-ho, acceptar-ho") o no.
Un altre exemple: si un fill meu menor arriba a casa a les 10 de la nit i no dic res, estic respectant la seva decisió, ara, si arriba a les dos de la matinada, sense haver-ho parlat abans, i tampoc li dic res, el que estic fent es tolerar (excessivament)

Quan ens expliquen una idea, un pensament etc. i la nostra actitud es educada i de respecte, no es pot dir que es tolerant, no estem tolerant res a ningú que no en tingue el dret de fer-ho. El que estem fent es respectar. Una altra cosa es si acceptem d'algú que ens insulte i agredeixi amb les paraules, llavors, si ho acceptem, estem sent tolerants, perquè som natros els que tenim la potestat de decidir si acceptem, tolerem, aquesta agressió.

En resum, respectuosos tenim l'obligació cívica de ser-ho per principi (ja veurem excepcions). De tolerants, en la mesura que un és lliure d'acceptar ser més o menys perjudicat, cadascú, en funció del moment i les circumstancies, podrà ser per tant, tolerant. 

Ja sé que el diccionari sobre la tolerància diu això: "Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, i no n'impedeix l'exercici", però com he dit, no estic gaire d'acord.

foto: jardins del príncep.