Primer de Maig

Extret del manifest unitari que UGT i CCOO han fet amb motiu del primer de Maig, el qual òbviament recolzo.

DAVANT LA CRISI: FEINA, INVERSIÓ PÚBLICA I PROTECCIÓ SOCIAL

El 1r de Maig, els treballadors i treballadores estam convocats a celebrar el Dia Internacional del Treball per fer front a la crisi i reclamar, amb fermesa, un nou ordre econòmic mundial, que situï les persones en primer lloc. Els sindicats i els treballadors i les treballadores a qui representam exigim als banquers, als governs i a les institucions que donin una sortida justa a la situació actual, i estam disposats a dur a terme el paper que ens correspon en la construcció d’un futur més just.
Amb la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats, reafirmam el nostre compromís amb els drets humans arreu del món, amb la reducció de les desigualtats, amb la creació de treballs dignes, amb la fi de les situacions de pobresa i amb la distribució equitativa de la riquesa, i denunciam la vulneració dels drets laborals, sindicals i civils que cada dia tenen lloc a molts països del món. Expressam la solidaritat més ferma amb el poble iraquià, víctima d’una guerra il·legal i injusta, i amb els pobles que lluiten per la seva autodeterminació -Sàhara Occidental, Palestina-, i per això exigim a la comunitat internacional la recerca de sortides pacífiques urgents als conflictes que pateixen.
Per una sortida a la crisi favorable a les persones. La crisi internacional ha qüestionat un model econòmic capitalista que, a més de ser socialment injust i insostenible mediambientalment, ha fracassat estrepitosament en el terreny econòmic. El domini creixent de l’activitat financera sobre l’economia, el predomini de l’especulació per sobre de la producció de béns i serveis, ha arrossegat el sistema econòmic mundial a una situació de recessió. En aquesta situació, és fonamental recuperar la política
per donar hegemonia a la democràcia enfront del mercat.
Al costat de la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats, cal revertir l’estat actual de l’economia mundial, amb l’impuls d’un nou model de govern del món financer i generant una regulació que restableixi la primacia de la política sobre les finances, del treball enfront del capital
especulatiu, i en què es fixin les condicions d’un nou model de repartiment i distribució de la riquesa.
La sortida de la crisi ha de marcar el final d’una ideologia de mercats financers desenfrenats, en què l’autoregulació s’ha evidenciat com un frau i la cobdícia ha anul·lat qualsevol consideració racional en detriment de l’economia real. Cal restaurar, en els mercats financers, la seva funció primària de garantir un finançament estable i rendible de la inversió productiva, i establir un model de desenvolupament socialment just i mediambientalment sostenible.
En unió amb la Confederació Sindical Internacional i amb la Confederació Europea de Sindicats, pensam que les polítiques dels diferents governs no han d’orientar-se al proteccionisme dels Estats ni al replegament als àmbits nacionals, sinó que urgeix un impuls d’integració política que garanteixi i harmonitzi homogèniament els drets socials i laborals en els diferents països. En aquest sentit, reivindicam la defensa del model social dels tractats de laUnió Europea.
Per l’ocupació, per la protecció social, per una economia productiva. A Espanya, els principals indicadors de l’economia són clarament negatius, com ho palesa la rapidíssima destrucció de l’ocupació -que ha assolit una xifra total de desocupats que se situa en 3,6 milions-, el consum en caiguda lliure, els forts ajustaments en la producció -que s’han anat estenent des de la construcció a la resta de sectors- i la caiguda tan forta de la inversió empresarial. La crisi internacional s’agreuja a Espanya per efectes propis derivats d’un model econòmic de creixement insostenible com a resultat del nostre feble model productiu. El nostre país requereix canvis transcendentals i urgents, però que no poden consistir en l’abaratiment dels costos laborals, tal com reclamen alguns sectors de la CEOE. La crisi no té el seu origen en el mercat laboral i, per tant, la solució no pot provenir de reformes laborals que només servirien per accelerar la destrucció de l’ocupació, igual que la reducció d’impostos i quotes socials només provocaria el deteriorament dels sistemes públics de protecció social, la reducció de la despesa social i el debilitament dels serveis públics. En aquesta situació, les mesures adoptades pel Govern no han aconseguit posar fi a l’intens procés de destrucció de l’ocupació, davant la gravetat del qual UGT i CCOO exigeixen un seguiment rigorós de l’aplicació dels fons d’inversió local i de dinamització de l’economia i de l’ocupació amb participació sindical, l’adopció de les mesures necessàries de reactivació econòmica, la dotació de liquiditat a empreses, a autònoms i a famílies, i demanen un impuls al diàleg social mitjançant un acord orientat a tenir més i millor ocupació, a ampliar la protecció social i a impulsar l’economia productiva. El Govern, els empresaris i els sindicats hem de concentrar tots els esforços en el disseny d’un nou model productiu. S’ha de respondre a la crisi amb força i frenar la destrucció d’ocupació, a més, cal impulsar un nou model de creixement que garanteixi la cohesió social.
A Espanya, la sortida de la crisi s’ha de traduir en un model de creixement sostenible, productiu i industrial, des de la qualitat i la innovació, amb drets, amb igualtat entre homes i dones, entre immigrants i autòctons, sense accidents laborals, amb protecció de les persones aturades, amb garanties per a unes condicions de vida dignes en què les pensions, l’educació, la sanitat o l’atenció a les persones en situació de dependència siguin drets consolidats.
Pel diàleg social i la negociació col lectiva. A través del diàleg social per a l’ocupació, la protecció social i l’economia productiva, aquest impuls necessari ha de ser complementat amb la negociació col·lectiva. Els sindicats més representatius hem consensuat i hem impulsat criteris unitaris per a la negociació col·lectiva amb l’objectiu de facilitar els processos de negociació i reforçar i millorar la seva articulació interna. Evitar que els treballadors i treballadores siguin els que paguin una crisi que no han provocat, combatre la precarietat de les condicions de treball i d’ocupació i impedir la seva utilització oportunista, constitueixen els eixos i els objectius sindicals bàsics per a la negociació dels convenis col·lectius d’enguany . Ambdós sindicats consideram que la negociació col·lectiva és l’instrument real i efectiu per millorar les condicions de treball i de salari a la vegada que per avançar en drets, impulsant el coneixement i la utilització dels drets reconeguts per la nostra legislació, juntament amb la generació i l’ampliació de drets personals i sindicals, amb l’objectiu d’aconseguir una major participació en el
desenvolupament d’un model de qualitat i competitivitat pensant en el futur.
Pel manteniment i la millora del poder adquisitiu. En línia amb els criteris i recomanacions de la Confederació Europea de Sindicats, defensam:
- Una negociació salarial que garanteixi la millora moderada dels salaris i del poder adquisitiu real. Aquest objectiu resulta possible en els criteris pactats en els successius Acords Interconfederals per a la Negociació Col·lectiva (ANC), i es pren com a primera referència per a l’augment salarial l’objectiu oficial del 2% establert pel Govern, segons la política monetària del Banc Central Europeu, tenint en compte, a més, els augments de productivitat i l’establiment de clàusules de garantia com a salvaguarda per afrontar possibles desviaments de l’IPC.
- Hem d’actuar per eradicar els salaris més baixos, especialment els més allunyats del salari mitjà nacional, ja que són una expressió de la precarietat laboral i de la injustícia social i van en contra d’un model de competitivitat i eficiència. Per això, hem d’actuar de manera sostinguda en el temps per augmentar els salaris inferiors, mitjançant la creació i la millora d’un salari
mínim garantit en la negociació col·lectiva.
Per la igualtat i la no discriminació. El principi d’igualtat i de no discriminació segueix sent vulnerat en l’accés a l’ocupació i en les diverses condicions de treball i causa greus perjudicis a les persones que són objecte de discriminació per raó del seu sexe, edat, ètnia, procedència, discapacitat o per una altra causa, per la qual cosa hem d’avançar en la seva eliminació i garantir el dret a la igualtat de totes les persones. Així, continua sent un objectiu sindical prioritari l’eliminació de les diferències retributives entre dones i homes, i per a això cal promoure les adequacions necessàries en la classificació professional, l’assignació i la valoració de funcions i tasques, les retribucions, els plusos i els complements salarials i socials. Per aconseguir-ho, seguirem impulsant l’adopció de mesures i de plans d’igualtat en els convenis i els acords col lectius.
Per la salut i la seguretat en la feina. La precarietat laboral, la subcontractació abusiva i la realització de llargues jornades de treball són alguns dels elements que de manera específica contribueixen al manteniment d’altes taxes de sinistralitat i altres riscos laborals, fet que evidencia la realitat sociolaboral del nostre país. El reforçament dels drets de representació i d’informació, l’establiment d’organismes estables per a la coordinació en matèria d’avaluació i de prevenció de riscos laborals entre les empreses contractades i subcontractades, i d’aquestes amb l’empresa principal, i l’elaboració de plans d’avaluació i de valoració de riscos laborals específics del sector que es tracti, són elements prioritaris per a l’acció sindical.
Per la millora de la protecció social, del sosteniment de l’activitat econòmica i de la transformació del model productiu a través de les polítiques públiques i d’inversió. El diàleg social és l’aposta de CCOO i UGT, però no volem un procés de diàleg social devaluat. Reivindicam l’impuls de les polítiques actives d’ocupació, la millora de la protecció per atur i la protecció dels drets dels treballadors i de les treballadores en els expedients de regulació d’ocupació i davant els acomiadaments. Proposam una nova estructura productiva basada en la qualitat de l’educació i la formació professional, en l’impuls de la R+D+i per a la millora de la productivitat i de la competitivitat, en la potenciació del sector industrial, en la reducció de la dependència exterior de l’energia i en la promoció de la política mediambiental com a factor de progrés, en la promoció de programes d’habitatge públic i l’estímul del lloguer, i en la prioritat de la despesa pública en infraestructures i en serveis socials així com en l’enfortiment dels serveis públics. UGT i CCOO convocam els treballadors i les treballadores, i la societat en general, a mobilitzar-se amb les seves organitzacions sindicals en defensa d’aquests objectius del 1r de Maig, juntament amb milions de persones que també ho faran arreu del món, en molts casos sense llibertat o sota la repressió, per l’ocupació digna, per una sortida a la crisi favorable a les persones, per un nou ordre econòmic mundial, pels valors de pau, de llibertat i de justícia social, per la defensa dels drets humans i per l’extensió dels drets socials i sindicals a nivell mundial.

VISCA EL PRIMER DE MAIG