Reconec que el tema de l'estatut i la sentencia del TC està posant a prova la meva identitat pel que fa al sentiment sobre Catalunya, Espanya i el nacionalisme. Fins ara sempre havia mantingut una certa actitud sobre la que fins i tot en presumia. Mai m'he declarat nacionalista, ni català ni espanyol; se que molts nacionalistes catalans no admeten que un pugui no ser nacionalista ni d'aquí ni d'allà, però és exactament així. Em podria considerar, aixo si, catalanista, en tant que defensor de les nostres coses, i per sobre d'elles la llengua que crec és el tret diferencial més clar i identificador. Es podrà dir que si un és catalanista forçosament ha de ser nacionalista, bé, jo no m'hi sento, sovint aquest sentiment solt anar acompanyat de voluntat d'exclusió, d'uniformitat i d'enfrontament. Tot i acceptant que, de fet, no és el mateix el nacionalisme català ( a la defensiva ) que l'espanyol ( històricament utilitzat per atacar ) . Quant a l...
Comentaris