Visca el Barça


Tot i que de temes d'actualitat no en falten, feia dies que no actualitzava el bloc, i quan això passa, sempre acabo recorrent a alguna història personal. Avui és un d'aquest dies. A més, la història, és del més apropiada: Demà juga el Barça Madrid.
Efectivament, de futbol va la cosa. Qualsevol persona que em coneix de fa anys, fins i tot des de l'escola, i fa molt de temps que no hem tingut contacte, si li pregunteu de quin equip sóc vos dirà que del Madrid. Res més lluny de la realitat: Sóc del Barça; no sabria dir en quin moment vaig caure del cavall i em va passar com diuen que li va passar a Sant Pau, vaig veure la llum, la veritat. 
De molt jove recordo llargues converses a la barberia del poble (  amb Josep ) mentre jugàvem a les dames. Ell intentant convencem de que el Madrid era l'equip del regim i jo només veia que guanyava copes d'Europa, allò del "senyorio", que jo només em fixava en el futbol i tal i qual. I per què no dir-ho, perquè tots eren del Barça, jo havia de ser del Barça ? Uns trets de personalitat contestatària ja devien apuntar, ja.    
I no ens enganyem, els Amancio, Velazquez, Gento, De Felipe, Santillana, Pirri etc. dolents no eren. 
El cas és que progressivament vaig anar alegrant-me de les victòries i gols que marcava el Barça. Segurament que va coincidir en el bon joc de l'equip. D'això ja fa uns anys. També va influir, no ens enganyem, els insults a Catalunya o crits d'Espanya, Espanya que al Bernabeu s'escoltaven. 
Sigui com sigui, la història ha anat així. De la mateixa manera que, llavors, aplaudia els gols del Madrid, ara, aplaudeixo els del Barça. Mira si és senzill. Inexplicable, però senzill.   
I ves per on, aquesta circumstancia m'ha donat també una certa "objectivitat". Només com exemple: Ara, quan en determinats partits s'acusa al Barça de rebre algun favor arbitral, és nega rotundament ( des de la passió partidista és lògic ) i no se'n recorden quan el Madrid -deien- ho guanyava tot gràcies als arbitres.
Més d'una vegada he pensat que sóc un cas prou "rara avis" digne d'estudi, si es vol. L'únic que puc dir en defensa pròpia és que tan sincer era abans com ara. Que consti que és en l'únic que he canviat de jaqueta, eh ?. 
La temor que tinc és que no torni a caure del cavall. Encara que a estes altures.....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té