Albert s'ho mereix
L'anterior entrada del bloc ( darrerament no sovintegen ) també l'ha vaig dedicar a ell, però el xic s'ho mereix. Espero que la força que li envio des d'aquí, li serveixi, si més no, per a afegir-li uns grams més força. Al seu bloc http://albertgine.blogspot.com/ hem anat seguint etapa darrera etapa les peripècies i fatigues que li està comportant el repte, atesa la extrema dificultat d'aquest, no és podia esperar res menys.
A dia d'avui ja ha cobert 10 etapes de les 15 previstes. La Volta, però, pel que explica, s'està convertint cada més en un martiri degut sobre tot a la inflamació dels peus i que son finalment el problema principal en que es troba. A les dues darreres etapes ho ha deixat ( valguem Deu, quin pecat ) quan faltaven 9 i 8 Km. per a "la meta".
En els ultimes cinc dies la mitjana d'hores empleades ha estat de 10 1/2; tot això amb un sol que bada les pedres i una temperatura prou alta. No crec que em cegue la proximitat que hi tinc ni el seu tarannà solidari i altruista, crec sincerament que el que està fent és objectivament digne d'aplaudiment unànime i sincer. Com ell diu sovint, si no fos pels motius solidaris que hi afegís als seus reptes, dificilment ho aconseguiria. Clar què, a banda de totes aquestes motivacions extra, i el cap psicològicament ben moblat amb una força mental a proba de bombes, cal, no cal dir-ho, unes condicions físiques extraordinàries.
La majoria de dies ha estat acompanyat algun que altre km. per algun company atleta que s'anat a trobar en ell des de diferents punts de Catalunya, i el cap de setmana pel seu germà Javi, la qual cosa, segons ha dit, li ha servit de molta ajuda.
Per a qui encara no el conegui, deixo aquest vídeo que li van fer en ocasió de ser nominat candidat a Roquetenc de l'any:
A dia d'avui ja ha cobert 10 etapes de les 15 previstes. La Volta, però, pel que explica, s'està convertint cada més en un martiri degut sobre tot a la inflamació dels peus i que son finalment el problema principal en que es troba. A les dues darreres etapes ho ha deixat ( valguem Deu, quin pecat ) quan faltaven 9 i 8 Km. per a "la meta".
En els ultimes cinc dies la mitjana d'hores empleades ha estat de 10 1/2; tot això amb un sol que bada les pedres i una temperatura prou alta. No crec que em cegue la proximitat que hi tinc ni el seu tarannà solidari i altruista, crec sincerament que el que està fent és objectivament digne d'aplaudiment unànime i sincer. Com ell diu sovint, si no fos pels motius solidaris que hi afegís als seus reptes, dificilment ho aconseguiria. Clar què, a banda de totes aquestes motivacions extra, i el cap psicològicament ben moblat amb una força mental a proba de bombes, cal, no cal dir-ho, unes condicions físiques extraordinàries.
La majoria de dies ha estat acompanyat algun que altre km. per algun company atleta que s'anat a trobar en ell des de diferents punts de Catalunya, i el cap de setmana pel seu germà Javi, la qual cosa, segons ha dit, li ha servit de molta ajuda.
Per a qui encara no el conegui, deixo aquest vídeo que li van fer en ocasió de ser nominat candidat a Roquetenc de l'any:
Comentaris