Albert Giné: " Cada passa era una martellada "

El relleu

Em costa utilitzar la paraula abandonament, potser tècnicament és la que cal fer servir, però com sembla tenir una connotació de rendició, el més correcte crec que, més que una paraula, hauríem d'utilitzar una frase: " El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible " . Tots els que coneixen a Albert saben de la seva especial incapacitat per tirar la tovallola. Sí en aquesta ocasió ha estat així nomes pot ser -i és- per un motiu plenament justificat i de força major. Ningú com ell tenia interioritzat l'objectiu d'acabar les 15 etapes. Nomes un problema concret de tendinitis li ha impedit continuar amb el repte. Sense poder posar pràcticament el peu a terra, a més de inhuma, és una inconsciència voler continuar. Potser aquells dies en que va córrer amb un dits llagats i que va provocar haver de córrer xafant amb males postures, és el que ha acabat desencadenant aquestes conseqüències. Però bé.....


La frase amb la que he titulat este comentari és la que li he sentit dir a Albert més d'una vegada aquest mati entre lamentacions i alguna que altra llàgrima d'impotència, quan explicava a tots aquells que, per telefon, han pogut contactar en ell per donar-li el seu suport; abans, sa mare, els sogres i jo mateix li hem mostrat tot el recolzament i suport que, sense caler expressar-ho o exterioritzar-ho massa, sap que té. Per part dels que físicament hi érem i se'ns dubte en representació de molts, centenars, diria jo, de persones que l'admiren i valoren com es mereix.
A l'emoció d'haver de deixar la Volta, al cap d'uns minuts, s'en ha afegit una altra. En parlar en son germà Javi explicant-li la situació, aquest, en una mostra de fraternal suport s'ha oferit immediatament per acabar ell el repte. Sa mare ho ha dit ben clar:.... "És per a estar orgullosa" .
Efectivament, així és.

"Lo prometido es deuda", no havien passat tres hores i Javi ja estava al lloc on ens trobàvem, Ponts. Ara del que es tracta és de recular fins on ho havia deixat Albert després de fer 30 Km. -Coll de Nargó- i fer la resta de l'etapa fins a Ponts, uns altres trenta aproximadament.

Arribada de Javi i plantejament de les etapes restants

Així, pendent tot d'acabar de parlar-ho aquesta nit amb Albert, quan a la conveniència de fer les etapes que resten, més per asfalt o per muntanya, Javi, s'ha posat les sabatilles, els pantalons, la samarreta de Pauls que era la que avui tocava lluir, i, juntament amb l'equip d'assistència, que a partir d'ara es multiplicar per dos, han tirat cap a el Coll de Nargó.
Les etapes que li esperen a Javi, a partir de demà, son:
Ponts-Mollerussa
Mollerussa-Flix
Flix-Roquetes
Finalment, volia afegir que cal tindre en compte què, com Albert no s'ha cansat de dir, aquest repte te una vessant solidaria important i fonamental, i aquesta, no queda tocada en absolut. Si l'objectiu era la recollida del doble de Kg que de Km, pels Kms. no quedarà.

M'ha costat decidir-me per la foto de l'encapçalament, però crec que finalment he encertat. Després del relleu fraternal......LA VOLTA A CATALUNYA continua.

A les dures i a les madures: S'havia d'informar als amics i seguidors.


El destí ha volgut que el lloc de trobada es digues "Bravos". Pos això: Bravos, els dos.

perdó......... els tres.