Sorpresa i temor ( molta temor )



No sabria explicar ( o si? ) els motius que em porten a contar una historia autobiogràfica, però com sigue que l'única excusa formal que cal son les ganes de fer-ho; ara, ves per on , me n'han vingut......
Al mes de Març va fer 10 anys, concretament el dia 2. El rellotge ens indicava que estàvem mes prop de les 9 que de les 8 de la tarda-nit i el lloc dels fets era una empresa ( ja desapareguda) de Tortosa, de les mes importants en facturació, sinó la que més en aquell moment.
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia ser d'una altra manera, el company accepta la invitació i acompanya als visita'ns fins el vestíbul.
Jo estava en una dependència situada a un extrem de les oficines i recordo perfectament la pel·lícula. Com sigue que estava assentat en front de la porta des d'on es veia el passadís, des de la cadira i amb el teclat i monitor de l'ordinador entre mig, vaig veure com apareixia una companya, i quan aquesta encara no havia acabat de pronunciar el meu nom, veig aparèixer un dels "visitants" amb una pistola i caputxa; com sempre se sol dir en aquests casos, pel que he sentit o he llegit d'altres histories similars, el primer que vaig pensar va ser: Una broma!!, tot i no conèixer a "l'invitat" ni ser 28 de Desembre. Davant l'amenaça de l'acompanyant, no vaig tindre mes remei que acompanyar-los als dos en direcció al vestíbul, que es on estaven la resta de companys que els altres "visitants" havien anant reclutant i concentrant en aquell lloc. Al ser ser conduit junt amb la companya al llarg del passadís fins al vestíbul ( 30/40 metres) vam passar just per davant d'una porta que a la vegada donava a un gran finestral i aquest al magatzem, en aquell moment em va passar pel cap - a l'anar tot just el darrer del grup- escapar-me i avisar als companys de baix. Dono gracies a tots els sants que no m'atrevís a fer-ho. Qui sap el que hagués pogut desencadenar.
A l'arribar al vestíbul la imatge que ens vam trobar va ser impactant i inquietant , tots estaven assentats a les butaques i cadires i alguns d'ells amb les cames lligades a l'alçada dels turmells amb els propis cordons de les sabates.
Recordo que el que exercia de cap del grup assaltant ordena a un company seu que s'assegurés que no hi ha havia ningú mes a cap dependència de la planta. Efectivament l'escorcoll mes acurat, va donar com a resultat la "captura" d'un dels cap de compres juntament amb un venedor que estaven tancats al despatx del primer. És dona la curiosa circumstancia que una persona que venia a sol·licitar feina també va ser "enxampat" juntament amb el cap de magatzem, que també estaven a un altre despatx.
A baix de les oficines es trobava el magatzem, on hi havien una vintena de companys treballant, els quals plegaven a les 10 i a l'hora de marxar o havien de fer per on érem natros.

Un cop reunits tots al vestíbul va començar "la de riure" ....però, si ho deixem per un altre capítol?...............

Continua...Capítol 2 Capítol 3


Comentaris

Anònim ha dit…
ola ximo no et desanimigues perquè tinguis 0 comentaris ia veuràs com triunfaràs.
anims ximoooooooo
Anònim ha dit…
Joaquin, soc Leandro! segueix la història, que mai quedat en les ganes de saber com acaba tot...!! jeje gran flog!!
ximo ha dit…
Leandro, si marques contra el Camarles demà, el diumenge, capítol II
Anònim ha dit…
jeje oks ximo, dit i fet!

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte