Sorpresa i temor ( molta temor )
No sabria explicar ( o si? ) els motius que em porten a contar una historia autobiogràfica, però com sigue que l'única excusa formal que cal son les ganes de fer-ho; ara, ves per on , me n'han vingut......
Al mes de Març va fer 10 anys, concretament el dia 2. El rellotge ens indicava que estàvem mes prop de les 9 que de les 8 de la tarda-nit i el lloc dels fets era una empresa ( ja desapareguda) de Tortosa, de les mes importants en facturació, sinó la que més en aquell moment.
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia ser d'una altra manera, el company accepta la invitació i acompanya als visita'ns fins el vestíbul.
Jo estava en una dependència situada a un extrem de les oficines i recordo perfectament la pel·lícula. Com sigue que estava assentat en front de la porta des d'on es veia el passadís, des de la cadira i amb el teclat i monitor de l'ordinador entre mig, vaig veure com apareixia una companya, i quan aquesta encara no havia acabat de pronunciar el meu nom, veig aparèixer un dels "visitants" amb una pistola i caputxa; com sempre se sol dir en aquests casos, pel que he sentit o he llegit d'altres histories similars, el primer que vaig pensar va ser: Una broma!!, tot i no conèixer a "l'invitat" ni ser 28 de Desembre. Davant l'amenaça de l'acompanyant, no vaig tindre mes remei que acompanyar-los als dos en direcció al vestíbul, que es on estaven la resta de companys que els altres "visitants" havien anant reclutant i concentrant en aquell lloc. Al ser ser conduit junt amb la companya al llarg del passadís fins al vestíbul ( 30/40 metres) vam passar just per davant d'una porta que a la vegada donava a un gran finestral i aquest al magatzem, en aquell moment em va passar pel cap - a l'anar tot just el darrer del grup- escapar-me i avisar als companys de baix. Dono gracies a tots els sants que no m'atrevís a fer-ho. Qui sap el que hagués pogut desencadenar.
A l'arribar al vestíbul la imatge que ens vam trobar va ser impactant i inquietant , tots estaven assentats a les butaques i cadires i alguns d'ells amb les cames lligades a l'alçada dels turmells amb els propis cordons de les sabates.
Recordo que el que exercia de cap del grup assaltant ordena a un company seu que s'assegurés que no hi ha havia ningú mes a cap dependència de la planta. Efectivament l'escorcoll mes acurat, va donar com a resultat la "captura" d'un dels cap de compres juntament amb un venedor que estaven tancats al despatx del primer. És dona la curiosa circumstancia que una persona que venia a sol·licitar feina també va ser "enxampat" juntament amb el cap de magatzem, que també estaven a un altre despatx.
A baix de les oficines es trobava el magatzem, on hi havien una vintena de companys treballant, els quals plegaven a les 10 i a l'hora de marxar o havien de fer per on érem natros.
Un cop reunits tots al vestíbul va començar "la de riure" ....però, si ho deixem per un altre capítol?...............
Continua...Capítol 2 Capítol 3
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia ser d'una altra manera, el company accepta la invitació i acompanya als visita'ns fins el vestíbul.
Jo estava en una dependència situada a un extrem de les oficines i recordo perfectament la pel·lícula. Com sigue que estava assentat en front de la porta des d'on es veia el passadís, des de la cadira i amb el teclat i monitor de l'ordinador entre mig, vaig veure com apareixia una companya, i quan aquesta encara no havia acabat de pronunciar el meu nom, veig aparèixer un dels "visitants" amb una pistola i caputxa; com sempre se sol dir en aquests casos, pel que he sentit o he llegit d'altres histories similars, el primer que vaig pensar va ser: Una broma!!, tot i no conèixer a "l'invitat" ni ser 28 de Desembre. Davant l'amenaça de l'acompanyant, no vaig tindre mes remei que acompanyar-los als dos en direcció al vestíbul, que es on estaven la resta de companys que els altres "visitants" havien anant reclutant i concentrant en aquell lloc. Al ser ser conduit junt amb la companya al llarg del passadís fins al vestíbul ( 30/40 metres) vam passar just per davant d'una porta que a la vegada donava a un gran finestral i aquest al magatzem, en aquell moment em va passar pel cap - a l'anar tot just el darrer del grup- escapar-me i avisar als companys de baix. Dono gracies a tots els sants que no m'atrevís a fer-ho. Qui sap el que hagués pogut desencadenar.
A l'arribar al vestíbul la imatge que ens vam trobar va ser impactant i inquietant , tots estaven assentats a les butaques i cadires i alguns d'ells amb les cames lligades a l'alçada dels turmells amb els propis cordons de les sabates.
Recordo que el que exercia de cap del grup assaltant ordena a un company seu que s'assegurés que no hi ha havia ningú mes a cap dependència de la planta. Efectivament l'escorcoll mes acurat, va donar com a resultat la "captura" d'un dels cap de compres juntament amb un venedor que estaven tancats al despatx del primer. És dona la curiosa circumstancia que una persona que venia a sol·licitar feina també va ser "enxampat" juntament amb el cap de magatzem, que també estaven a un altre despatx.
A baix de les oficines es trobava el magatzem, on hi havien una vintena de companys treballant, els quals plegaven a les 10 i a l'hora de marxar o havien de fer per on érem natros.
Un cop reunits tots al vestíbul va començar "la de riure" ....però, si ho deixem per un altre capítol?...............
Continua...Capítol 2 Capítol 3
Comentaris
anims ximoooooooo