baldana

Mític i gran duet, en aquest cas perdurable i no " per a l'0cassio " . Penjo tot seguit les dos cançons mes conegudes, juntament amb Mrs. Robinson. Es pot apreciar la gran diferencia d'edat entre una i l'altra, aproximadament 30 anys: Els Sons del silenci El boxejador

Els dominicals del passat diumenge d'El Pais i El Periodico, suposo que amb els altres també, anaven embossats amb una publicitat de xiclets a mes d'un paquetet d'aquest producte. Varies coses m'han vingut al cap. Primer que res em va sobtar que una marca de xiclets tingui la suficient capacitat econòmica per portar a terme una campanya tant costosa que no solament esta en el valor de la publicitat en si, sinó amb el mateix producte que regala, encara que si la comparem en una campanya a la televisió d'uns quants dies, segurament no hi hauria color, el que no se és l'efectivitat de cadascuna. Per una altra part, trobo que l'embolcall que amaga el suplement i els xiclets te un cost a mes de per a l'empresa també per al medi ambient i la societat per la quantitat tant immensa de bosses que han d'anar directament a la brossa sense mes utilitat, ni tan sols, en el meu cas al menys, de llegir res de la propaganda. Mes enllà del primer impacte al veure l...

El 23 d'Abril de 1.993 amb motiu del concert "30 anys al Vent" de Raimon al Palau Sant Jordi, juntament amb molts altres artistes, van estar Seeger i el seu net Tao. A mes de la mítica "Where Have all the flowers gone" ( que s'ha fet d'aquelles flors? ) van cantar: Viva la quince brigada

Ja se que a la campanya tothom ens dirà que a a Brussel·les es decideix mes del que els ciutadans ens pensem, que s'ha de participar etc. Tot deu ser cert, ara, entre elecció i elecció el que si es cert i evident es que de l'activitat dels eurodiputats en sabem ben poca cosa. Per la meva part he de dir que en l'única ocasió en que m'he quedat a cas i no he anat a votar, va ser en unes europees, no recordo l'any però se que eren en les que es presentava Ruiz Mateos ( "toma ya"). En qualsevol cas, la sensació que tinc es la mateixa que amb el Senat i si mes no per l'activitat i feina de cadascú, aquí tenim un lloc on consultar i poder valorar, si no ho tenim clar.

Son, aquests, dos termes que tothom utilitzem d'una manera corrent i crec que no sempre donat-li el significat que seria de desitjar. Anem a veure, es diu que hem de ser tolerants amb els altres, veïns, immigrants, fills i en general amb tothom. De la mateixa manera es demana respecte en vers tothom. Jo diferenciaria entre tolerància i respecte i estic per assegurar que la majoria de vegades diem tolerància quan voler dir respecte. Partim de la premissa que de respecte, efectivament se n'ha de tindre amb tothom, tot i que potser trobaríem també casos excepcionals de persones que no son dignes d'aquest, cal acceptar però que mentre no es demostri el contrari la gent es creditora de respecte. Per a mi el respecte és allò que devem al altres i que ens fa, encara que no ho compartim, comprendre i no rebutjar les actituds dels altres. Òbviament sempre que aquests comportaments no alterin ni s'immiscirssin en els d'un mateix. És precisament aquest fet de no afectació...

Nou duet. La cançó, no es de llavors, però els intèrprets, que senten admiració mútua, em traslladen a mes de 25 anys amb el temps i a un concert a Vilaplana que van oferir els dos cantants. Ruta de Estrellas

A l'Estat Espanyol convivim en un tema/problema que sovint suscita i provoca enceses controvèrsies, interpretacions, postures diverses i sempre inacabades, això si. M'estic referint al nacionalisme, d'un i altre signe i d'una i altra banda ( no dic de l'Ebre perquè jo estic -físicament- precisament a la banda que sovint s'identifica des de l'oficialitat com a no nacionalista). Pel seu especial interes que per a mi te el post, amb el que coincideixo amplament, encara que no fil parranda, tot seguit transcric literalment un article del catedràtic de ciències polítiques Ramón Cotarelo copiat del seu bloc Palinuro : Con motivo de la formación del gobierno del señor Patxi López se ha oído en varias ocasiones, a veces incluso de boca del propio señor López, que en el País Vasco hay nacionalistas y "no nacionalistas". No lo dudo. No dudo de que hasta en el País Vasco haya gente que no sea nacionalista. Pero será una exigua minoría porque ese "no n...