Dret ( si més no ) a ser preguntats


Vagi per davant que soc partidari, com en alguna altra ocasió he dit, del dret d'autodeterminació mitjançant un referendem/consulta o com es vulgui dir. La qüestió de fons és preguntar a la ciutadania la seua opinió.  

A hores d'ara ja ningú no discuteix que per a fer un referèndum amb tots els ets i uts, vol dir, reconeixement, validesa legal  etc., no n'hi ha prou amb la legislació catalana i cal l'autorització de l'Estat. Això que tothom ja sabia, algú semblava que li rellisques. Artur Mas, tot i que continua dient que el referèndum  ( " o consulta ", diu ara ) es farà sí o sí, ara no accepta ( entrevista 8 tv ) que hagués dit que es faria dintre o fora de la llei. Este nou argument el fonamenta en que si no es pugues fer amb l'empara de les lleis espanyoles, és faria amb les europees. La qual cosa, no deixa de ser una mica recargolat, ja que no s'entén que sinó ho permet la constitució ( democràtica per més senyes )  d'un país democràtic, si que ho puguin permetre altres instancies no necessàriament superiors. Ara, si estem parlant d'apel·lacions abstractes al dret universal d'autodeterminació o del dret -difícilment rebatible cert- a l'exercici democràtic, és una altra cosa. 

La legislació vigent contempla que una comunitat autònoma hagi de fer un referèndum per decidir si accepta o no el seu estatut d'autonomia  fins i tot si vol l’annexió a un altre territori ( Navarra/País Basc ). Un estatut -apart de les passades de ribot i sentencies laminadores del T.C.- lògicament, també comté extrems que afecten a la resta de l’estat, i es pot votar ( s’ha de votar ) per part de la comunitat directament afectada, en canvi, com és possible que en el cas de decidir sobre l’autodeterminació no ho pugui fer un territori i només el territori ?. No s’entén.
La constitució i la posterior llei orgànica 2/1980 estableix *tres grans modalitats de referèndums: “ de reforma  constitucional consultiu i autonòmics “ no es refereix al d'autodeterminació o d'independència. Per tant, les lleis espanyoles no  contemplen un referèndum en este sentit a Catalunya, ni en lloc. Des de la meva ignorància, tampoc veig que ho prohibeixen expressament, però. L’argument fonamental on s’agafen els que ho rebutgen és que “ la sobirania resideix en el poble espanyol “ en el seu conjunt, i que el subjecte d’esta sobirania és, per tant, el conjunt dels ciutadans de l’estat que son els qui haurien de votar. I no exclusivament els de Catalunya.  

El cas és que, l’argument de votar tothom és, formalment, el que més s’utilitza des de sempre: “ tendríamos que votar todos, no solo ellos “. Això ha anat calant al marge de la cobertura legal i inqüestionable que pogués tindre o no. Llavors, ara, seria molt difícil que es pogués girar l’opinió pública de la resta d’Espanya ( hi ha el precedent de l’entrada a l’OTAN, però no és el mateix abast ). Doncs molt bé, arribat a aquest punt, que votin.  Dic que votin perquè ara ( o passat demà ) sembla que podria ser una sortida que les dos parts podrien arribar a assumir. Tot això, en el cas que no fos possible, com seria l’ideal, un ampli consens per reformar la constitució ( en este i altres aspectes ) i possibilitar un referèndum exclusiu per a Catalunya. Passa que, pel que fa a la reforma constitucional, ara mateix és més complicat que altra cosa ( faria falta, d'entrada, que ningú tingués majoria absoluta a Madrid ). Mentrestant, amb una consulta general:

a)     El dret a ser preguntats quedaria garantit. Una persona, com és lògic pensar, vota el mateix amb un electorat de 6 milions que en un de 36. Uns i altres podrien exercir el dret reclamat.
b)       Quedaria palesa quina és l’opinió dels catalans/es i s’acabarien -uns anys al menys- les elucubracions i utilitzacions interessades. I tant de bo les banderes i tot el que embolcallen.
c)    Els demòcrates convençuts de la resta ho tindrien molt difícil per oposar-se a un hipotètic resultat favorable a la independència de Catalunya amb una majoria important de catalans a favor. De la mateixa manera que ningú de Catalunya hauria de posar cap impediment davant un eventual resultat negatiu a la independència de Catalunya.
d)     Tot i no ser objecte de la consulta, també tindria el seu què, saber quin seria el percentatge de vots a favor de fora de Catalunya. Clar que llavors, la discussió estaria en esbrinar les raons: si era perquè ens estimen ( es parla molt d'amor ) o no.  “ Veus, veus com no ens volen “ “ Veus, com sí, han votat a favor perquè pensen que ens fan un favor ”.

Quedaria per decidir ( gens fàcil de resoldre ) si la consulta/referèndum es declarava vinculant o no. En qualsevol cas, el fons de la qüestió, el més important per a mi, estaria resolt: saber l’opinió de la ciutadania catalana. A partir d'aquí  a actuar en conseqüència. Tots.

Amb tot, aquí m’he limitat a tractar sobre el referèndum d'independència  però no oblido, entre altres coses perquè és amb el que estic més identificat, del federalisme. En principi, el més lògic potser seria fer una consulta prèvia o bé, en la consulta del referèndum, fer tres preguntes: Independència, federalisme, autonomia. És tan legítim donar a triar entre independència o no, com entre independència o federalisme. Fins i tot entre federalisme o autonomia.

I una pregunta que no puc deixar de fer: Seria lícit que Espanya ( sense Catalunya ) seguint els criteris que han acabat imposant-se ( en mi també ), votés ella exclusivament per decidir si vol expulsar Catalunya, sense tenir en compte la nostra opinió ?. 
Comentari al marge ( però no tant ). Amb l'evident hostilitat que gairebé tots els partits i adlàters de premsa i  audiovisuals mostren cap al PSC intentant deixar-lo sense aire per respirar i fent-lo culpable de tots els malts,  no crec que:
- Es possibiliti que el PSOE torni a governar Espanya, amb el que comporta de dificultat afegida cara a parlar de qüestions territorials cas de perpetuar-se el PP amb majories absolutes. Es força acceptat que sense els vots del PSC, el PSOE difícilment aconsegueix majories al Congrés. I menys absolutes. 

El Referendum en la Constitución Española de 1978

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3