Por


POR.- Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que 
s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja

Ai, la por.....
És clar que davant d'una sensació de por pot quedar anul·lada, frenada ( o retardada ) la voluntat d'una persona. També sembla lògic que sempre que algú ens avisi de bona manera, honestament, de cor, dels perills o incerteses de quelcom desconegut, sense cap més interès que el de la preocupació per un, la seva alerta, el seu avis, no té perquè ser menyspreat. De la mateixa manera, també hi ha que voldrà fer-nos por per interessos propis, per aniquilar-nos o paralitzar-nos. Però, en qualsevol cas, el que no pot ser és que, per un excés de prevenció de no voler caure en el parany,  automàticament, diguem que ho fa per fer-nos por. Si davant d'un fet desconegut t'avisen de la incertesa i conseqüències del mateix, no necessàriament ha de ser per coartar la teua llibertat. És de lògica.  
Dono per fet ( és donar molt, ja ho sé ) que tothom actua honestament. Bé, ja sé que no és així, però sinó no podria escriure això: ( preguntes que, la resposta, està en funció de qui la doni )

 1 És fer por avisar del que passarà ?
 2 És fer por avisar del que un creu que passarà ? 
 3 És fer por dir que sinó sortim d'Espanya, les futures          
    generacions ho passaran malament ? 
 4 És fer por dir que si hi ha independència les futures 
    generacions ho passaran malament ?
 5 És fer por dir que "el Parlament que surti de les urnes haurà 
    de fer front a una missió històrica, probablement la més 
    complexa i transcendent dels darrers tres-cents anys, també la  
    més arriscada, la que hi tenim més a guanyar o més a perdre " ? 
 6  És fer por dir que no hi han precedents a l'Europa comunitària
    d'un proces d'independència igual ? ( zona d'un país membre ) 
 7  És fer por dir que els pagesos catalans podrien deixar de rebre
     les ajudes de la PAC ?
 8  És fer por dir que Catalunya podria tardar anys en ser  
     acceptada a l'UE ? 
 9  És fer por, com ha fet Javier Cercas, dir que li fa por que el
     President Mas el vulgui portar per territoris desconeguts ?
10 És fer por quan ens diuen que ens volen fer por ?
11 És fer por quan ens diuen que la pau social ens portarà més
     industria, més treball etc ?
12 És fer por quan ens diuen que reivindicar a l'empresa pot
     significa la no renovació del contracte ?
13 És fer por amenaçar en que "si fe-ho lo tonto " l'empresa se'n
     anirà fora ? 
14 És fer por dir que si diem sempre que no a les TTE mai  
     vindran empreses ?
15 És fer por quan diuen que si no votes a la dreta el capital,
     els diners, no afloraran ?


Les "pors" 5 i  6 estan expressades pel President Mas al seu discurs d'ahir al Parlament. 

Comentaris

Tere Castellà ha dit…
Es fer por dir que si assolim l’independència, no sabem si podrem cobrar les pensions?
Tere Castellà ha dit…
Es fer por dir que si assolim l’independència, no sabem si podrem cobrar les pensions?
el canalero ha dit…
Els nens tenen unes pors. Els adults tenen altrs pors. La por a un mal conegut o la por a allò desconegut. Certa por és humana, ens serveis per sobreviure. Però certes ports són patologies de la ment. Por la justa. Un pot sempre pot decidir viure la vida amb por, sense por, o amb la por estrictament necessària.

A la por, cal contraposar l'optimisme, la vitalitat, l'esperança.
ximo ha dit…
D'acord. Suposo, perquè això de filosofar...és tot molt relatiu. Ara, si vas a creuar una via per on passa el tren i no tens semàfor ni barrera, amb optimisme, vitalitat i esperança no en tindràs prou per assegurar-te que no t'agafarà el tren. Necessitaràs l'objectivitat que et donarà la vista en veure que no ve el tren.
Només per continuar filosofant. No en facis massa cas, canalero.
emili nieto ha dit…
Ximo,per seguir el teu exemple del tren. Millor creuar amb precaució, que amb por. Però si has de creuar la via, la creuaràs malgrat saps que pot passar un tren. Bé, és per seguir filosofant i per si alguna vegada podem estar d'acord ;-)
ximo ha dit…
Sí, sí, Emili, evident. Si s'ha de creuar perquè tens un bou darrera que està apunt de clavar-te les banyes, fins i tot creuaràs arriscant amb l'esperança que no passi el tren. Però està demostrat estadísticament que d'una trompada de tren se'n escapen un 0,001 % ?. Però, és cert, pot succeir que no passi cap tren i per tant et salves ( de fet hi ha més hores sense passar-ne cap que no pas passant-n'hi ).
Ara m'en dono compte que la metàfora del tren també pot servir -amés de com vehicle que no passa i per tant no t'atropella- com vehicle que no s'atura per pujar.
Sobre lo d'estar d'acord, potser hi ha més coses amb les que hi estem que no pas en que no. Passa que en les que no hi estem, ara, a Catalunya, son les que primen, i primaran.
emili nieto ha dit…
És així Ximo. L'agenda política a Catalunya s'ha ficat en clau nacional i en aquesta qüestió es barregen temes emocionals i temes racionals. Però com crec que sí que reconeixes el dret d'autodeterminació d'un poble, com a demòcrata, perquè pegar-li tantes voltes?
Avui un gag de Polònia, carregat d'ironia i sarcasme, posava en evidència tots els que es pugen al carro veloç de l'independentisme guiat per Artur Mas. Un carro a tota velocitat arriat per persones que han sabut llegir l'esperit de la gent. Front el carro on tothom s'hi suma, vells independentistes i nous independentistes d'última fornada, apareix un Pere Navarro que no puja el carro. Ell diu que el carro va massa ràpid i pendra mal. En això s'enfoca la seva montura, un ruc de nom federalisme, que en fa unes caguerades. Crec que el gag ironitza amb totes dues postures. Però, que vols que et digui, prefereixo anar amb cotxe de cavalls, que amb burro ;-)

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte