Diada Amics dels Castells

Ahir ens vam deixar emportar i guiar pels Amics dels Castells ( i nucli antic ) en la celebració de la seua XVI diada. Si fins ara el que havien fet eren recorreguts més o menys llargs per les muralles i castells, amb el que es veia gran quantitat de patrimoni històric, ahir, del que es tractava era de fer una passejada més de qualitat que no pas de quantitat, deien; més curta, i detallada i visitar quatre indrets concrets on l'aturada d'una mitja hora en cadascun d'ells permetria una millor i més llarga explicació. Així va ser, varem començar darrera mateix de la seu de l'associació on es troba l'església de la reparació per la qual vam passar després de visitar la cripta de la mateixa, recentment restaurada, a la qual s'hi fa cap entrant per una petita porta ( que contrasta amb el de dins ) que es troba a la Plaça dels Dolors, al costat de la biblioteca Marcel·lí Domingo. A la cripta van passar un audiovisual parlant de Mossèn Sol, que fundar el temple, qui, curiosament, no va poder assistir a la seva inauguració el 1903, per malaltia. També se'l coneix per la creació dels Josepets, col·legi dedicat a la formació de seminaristes. El següentlloc en visitar va ser l'antiga església de Sant Antoni ( Carrer Montcada ) la qual, després de dècades i dècades d'abandonament, s'ha restaurat per tal d'acollir el centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa i on s'exposen els passos de les diferents confraries. L'itinerari del nostre grup ( n'érem tres i cadascun ho feia en un ordre diferent ), continuar per l'antiga església de Sant Domènec, actual seu del Centre d'interpretació del Renaixement, al costat dels Reials Col·legis, allí, vam veure uns vídeos sobre la historia; amb els espais, costums, bestiari etc. del renaixement, així com de la pròpia festa que tots els anys, des de fa 15, se celebra a Tortosa. En aquest lloc cal mencionar especialment i sobre tot, l'armari/arxiu del segle XVI ( 1574 ) on es guardaven els document que servien d'administració del territori. Una mena de disc dur amb tota la base de dades, vaja. No obstant, ara, cal ser una mica critic -no amb els amics dels castells que no en tenen responsabilitat-, la qualitat del só és perfectament millorable, a banda de la pròpia visualització dels vídeos, crec que es innecessari projectar-los en quatre pantalles diferents, havent de moure la gent d'aquí cap allà. Tenint en compte, a més, que es tracta d'un lloc visitable pel turisme, és urgent arreglar aquesta deficiència.

Finalment, i potser la "joia de la corona", la visita als Reials Col·legis. Seu de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, en aquest cas van tindre el goig que el seu propi director, Albert Curto, fes de guia i ens expliques l'historia de l'edifici, sobre tot del bonic pati i claustre renaixentista i del propi arxiu, així com de la funció i característiques del mateix.
Després de les explicacions, varem passar per on es guarden físicament els arxius, aquells armaris metàl·lics que tots hem vist alguna vegada. Per acabar, la visita i el recorregut, pugem a la primera planta on podemveure, exposats per a l'ocasió, una petita mostra de documents històrics: fotos, discos, diaris, etc. Però per sobre de tots destaquen la Carta de Poblament de Ramón Berenguer IV, el Llibre de les Costums i el de les Constitucions, algun d'ells d'exposició esporàdica per al public en general. És veritat, tot just ho tenim davant d'els ulls i no ho veiem...
Total, felicitats als Amics dels Castells i nucli antic.



Alguna reflexió al marge ( o no tant ) sí que em provoca tot plegat. Es tracta de la discriminació que fen de la memòria històrica i la utilització -tal vegada- de vares de mesurar diferents, sobre temes, col·lectius i sobre tot...... A partir de quants segles d'uns fets se'n pot parlar sense entrar en prejudicis, valoracions i judicis de valor i si amb l'asèpsia requerida ? Ho deixaré per als estudiosos, sociòlegs, antropòlegs i historiadors o tal vegada, psicòlegs sobre tot ? . Tot aixo em va vindre al cap després de sentir com el director de l'arxiu, en les seves autoritzades explicacions, de passada, ens deixava anar la contradicció que representa, que avui dia es reivindique, per exemple, els templers, després de totes les barrabassades que van fer. Vaig tornar a caure en la mateixa reflexió quan, a la planta de dalt, vaig veure una foto de l'estàtua il·luminada ( fent certa patxoca ) al mig de l'Ebre ( sí, efectivament, el monument franquista que jo mateix reivindico treure ) . Aquí ho deixo.

.

Comentaris

Ximo, me ha parecido muy interesante el comentario que has dejado en mi artículo http://bargas-la-sagra.blogspot.com/2011/05/policias-y-rottweiler.html correspondiente a mi blog Bargas-La Sagra.
Te ruego que vuelvas para ver qué te parece lo que yo te respondo. Gracias.

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...