Calanda: Buñuel, tambors, préssecs.....

Ahir, divendres sant, trencàrem la tradició d'anar a fer frígoles, i tot i la relativa proximitat, per primera vegada vam anar a Calanda per veure el que és coneix com la " rompida de la hora " o " romper la hora ". És tracta d'un acte/cerimònia/tradició/espectacle que consisteix en una concentració de bombos i tambors que toquen tots a l'hora. A diferencia d'altres pobles del Baix Aragó de la ruta del tambor y del bombo que ho fan a les 12 de la nit del dijous, a Calanda, comença a les 12 en punt del migdia del divendres i ve precedit d'uns segons de silenci el qual és trenca per un cop de maça a un gran bombo per donar inici al trencament de l'hora que acostuma a fer algun personatge rellevant. Enguany ha estat la ministra Gonzalez Sinde, -"l'amiga" dels internautes- . A partir d'aquí comença l'atronador soroll que s'aturarà dos hores més tard, fins les 15:30 que començarà la processo del prego seguida d'una altra a les 20 hores. El dissabte a les 9 del mati és fa la de l'enterrament i a les 2 de la tarda es fa el silenci fins l'any següent.

Sobre els antecedents i historia dels tambors i bombos, la cosa es mou entre la llegenda i tradició, com sovint passa, clar. Hi ha motius per justificar la seva presencia a la Setmana Santa i suposo que també els hi ha per a no fer-ho. M'atreviria a dir que un percentatge molt alt dels que acudeixen atrets per aquesta tradició ho fan sense participar de la vesant de religiositat, com passa en altres llocs. Diria més, molts ni entren a l'església.
La gent que toca s'agrupa en el que anomenen quadrilla on hi ha persones de totes les edats, homes i dones, aixo si, tots van amb una túnica morada, del més menut fins al més gran.
Algun especialista sabria fer un anàlisi sociològic o antropològic de les raons i motivacions, però a mi em sorprèn algun que altre aspecte i ve al cap alguna pregunta: Fervor religiós, cívic o popular? Turisme, religió o tot a l'hora? Als bombos, cal pegar amb tantes ganes fins que surti sang dels mussos dels dits de la ma? El "romper la hora " és podria fer fora de setmana santa?. Sigui com sigui, val la pena la visita: un espectacle per a la vista......i menys per l'orella. Si a més afegim que és on va nàixer Buñuel, visita justificada.......I els que tenim una edat, el miracle del "cojo de Calanda" que ens explicaven a l'escola, crec recordar, quan és celebrava el mes de Maria.
Ah, també em va sorprendre no veure massa camps de presseguers.




Més fotos................................................................Aquí

Documental " Calanda, 40 años después " de Juan Buñuel, fill de Luis Buñuel.

.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...