Història per a pensar


Antonio, pare de Roberto, un nen de 8 anys, surt conduint des de Madrid i es dirigeix cap a València. Roberto, va amb ell.
Pel camí es produeix un terrible accident. Un camió, se'n surt de l'autopista i envesteix de front el cotxe d'Antonio.
L'impacte mata instantàniament a Antonio, però Roberto segueix amb vida. Una ambulància advertida per qui van ser ocasionals testimonis arriba gairebé d'immediat de València , i el nen és traslladat a l'hospital. Els metges de guàrdia comencen a tractar al nen amb molta dedicació, però, després d'intercanviar opinions i estabilitzar les constants vitals, decideixen que no poden resoldre el problema de Roberto.
Necessiten consultar. A més, adverteixen el risc de traslladar al nen i, per això, decideixen deixar-lo internat allà. Després de les consultes pertinents, es comuniquen amb l'Hospital de Nens de Madrid i finalment parlen amb una eminència en el tema a qui posen en coneixement del que ha passat. Com tots coincideixen que el millor és deixar a Roberto a València, la eminència decideix anar a València. I així ho fa.
Els metges li presenten el cas i esperen ansiosos la seva opinió. Finalment un d'ells, amb un fil de veu pregunta: Està vostè en condicions de tractar al nen?. I obté la següent resposta: ¡Com no ho he d'estar, si és el meu fill!

Aquesta es la història. La solució, per aquells que no l'hagin encertat, la donaré mes endavant mentre tant vull afegir unes dades:

-Antonio no és el padrastre.

-Antonio no és capellà.

Nomes afegir que la solució es molt senzilla, recomano llegir una altra vegada la història.

Comentaris

bajoqueta ha dit…
Ai m'encanten estos jocs però puc estar dies i dies per resoldre'ls! Continuaré pensant :)
ximo ha dit…
Com no havia de ser son fill, si l'eminència era...............
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
s'amare
bajoqueta ha dit…
joo no l'he encertat, la tenia a l'escriptori en un arxiu i algun dia i anava pensant... però no havia manera...
ximo ha dit…
Jo em vaig rendir a la primera i no vaig poder resistir a veure la solució. El fet que no siguéssim capaços de pensar, així espontàniament, que una eminència pugue ser una dona, el que demostra es que, en general tenim interioritzat el masclisme (inclús involuntari i inconscientment, vull pensar ). I el pitjor, potser, es que també passa amb les mateixes dones. El que trobo encara mes significatiu es que no trobe la solució no nomes una persona de 60 anys, sinó la majoria de les que en tenen vint.

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3