Avortament

Penso, o m'agradaria pensar, que aquest es un tema que contràriament al que pot semblar i sovint ens volen donar a entendre, va mes enllà de dretes-esquerres o conservadors-progressistes. En definitiva es un qüestió de consciencia de cadascú i per tant transversal com cap altre.
Com a principi general tothom sol dir que cap dona es partidària de l'avortament i que es una decisió molt dura i sempre contra cor, sembla obvi que es així. Ara es parla de la possibilitat que les noies a partir dels 16 anys puguen avortar sense l'autorització dels pares ( amb els requisits que la llei marca, es clar ). Els defensors argumenten que la dona es l'única responsable de la decisió i amb prou capacitat i els detractors, que si per a una operació d'altres característiques necessita l'autorització dels pares, perquè no en un avortament?. Confesso que no ho tinc clar.
No estic reflexionant sobre els supòsits que la llei actual contempla per l'avortament que si no recordo malament son: malformacions greus del fetus, perill per la salut física o mental de la mare, embarassos per violacions etc.. Una de les coses que mes em sorprèn de l'argumentació dels partidaris de l'avortament, ja sigue lliure o amb requisits com la llei actual de despenalització, es quan es diu: " a ningú se'l obliga a avortat i qui no vulgue que no ho fase". Aquesta es una afirmació que es dona molt alegrement, jo accepto i comparteixo que això es digue quant parlem de la llei sobre el divorci, de la del casament entre homosexuals o la de la pesca amb canya, ara, el primer que s'ha d'establir per a poder fer una afirmació tant contundent com aquesta, quant parlem de l'avortament, es el moment en que comença la vida i a partir d'aquí, parlar. Com es pot dir seriosament que cadascú fase el que vulgue sense parlar simultàniament de si avortar comporta segar una vida o no? . Seria acceptable per molt que estes legislat que fos potestat de cadascú -per exemple- maltractar un animal?, encara que fos propietat d'un?. Sovint també se sent dir que la dona com a ama que es del seu cos ha de ser ama per a decidir sobre ell; en principi sembla assumible i coherent, ara, mentre no existeixi una altra manera de portar xiquets al mon que no sigue a traves d'una dona i un ventre, posats a dir-la grossa posem-nos en una hipòtesi inversemblant: Si totes les dones del mon, fent us legitim de la seva prerrogativa d'ames del seu cos, decidissin no tindre fills per passiva o activa, que passaria?. No hi haurien lleis en sentit contrari a les d'ara?

foto: www.wpclinic.org (fetus de set setmanes)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte