Persones (aproximadament) humanes

Aquesta frase que encapçala el post la vaig llegir no fa gaire en algun bloc que ara no recordo i em va fer certa gracia. De vegades es fa servir l'expressió de persona humana sense adonar-non que, en principi -nomes en principi- , es una redundància però, ben mirat, potser si que n'hi ha de persones que lo de "humanes" nomes es una presumpció. Si com humans identifiquem a aquells éssers que no son animals, es evident que tots en som, però una altra cosa es el comportament quotidià i amb els altres. Tot aquest preàmbul be a " cuento" d'accions que sovint podem veure tothom pel carrer.

Com es possible que persones ( tornem-hi ) fetes i dretes, des del seu cotxe, i amb tota la aparent normalitat, agafin el cendrer, abaixen la finestreta o obrin la porta i avoquen al terra tota la porqueria, però com es pot ser tan PORC?. I qui diu això, diríem el mateix d'aquell que va pel carrer i tira el celofan del paquet de tabac després d'obrir-lo, del que tira l'envoltori del xiclet, de la brossa deixada als voltants dels contenidors i així un seguit de coses. No estic parlant de coses mes o menys involuntàries o producte de descuits, no, es tracta d'actes perfectament voluntaris i premeditats i el que es pitjor, sense cap sentiment de culpa, suposo. Capítol apart mereixerien aquells que fan el mateix al camp amb les llaunes, botelles, bosses de plàstic etc.. Es podrà dir que falta educació, no obstant, a aquestes alçades de la pel·licula, hi pot haver algú que desconegue, per falta d'educació, que tot el que he dit abans i el que m'he deixat, no esta be?. El que falta es sensibilització i pensar una mica en els altres.