Neu a la Terra Alta

Com era previsible després de la nevada dels darrers dies, la gent es va desplaçar als ports i a la Terra Alta per tal de passar un rato xalant amb la neu. En el nostre cas, vam anar a Horta de Sant Joan que, tot i el tom que s'ha de donar per les obres a la carretera de prat de Compte, va valdre la pena pel paisatge tant emblanquinat en general i en segons quins indrets amb gruixos de neu prou considerables.
Com a botons de mostra deixo unes quantes fotografies. Cal dir que la del ninot de neu la vaig enviar anit a El Periodico i quina ha estat la sorpresa al veure que ha estat escollida com foto del dia. Encara que no se el nom, des d'aquí agraeixo i comparteixo amb l'autor del ninot el petit reconeixement del diari.
Nomes lamento que, com massa sovint em passa, quant portava una dotzena de fotos, em quedes sense bateria. Esperarem la pròxima nevada.


Camps nevats amb els ports al fons.

Roques d'en benet

Esperant que algú "trenqui el gel"

poble, des del convent de Sant Salvador

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Imatge
El 31 de Gener de 2014, fa 6 anys, el Conseller de Territori,  Santi Vila, anunciava a Tortosa el desdoblament de la C-12 des de Jesús fins Vinallop i que entre altres detalls, preveia un túnel des de Jesús a la rotonda de Soldebre. D'aquell anunci, que havia d'executar-se abans d'acabar la legislatura i que representava una inversió de 106 milions d'euros.  A l'any següent s'aprovava el traçat. Han passat cinc anys i res més se'n ha sabut.  D'aquella promesa, només en queda la rotonda d'entrada a Jesús que la seva construcció sí sembla imminent. Mai no sabrem, si no hagués hagut una marxa enrere en aquell projecte de la variant de la C-12 pel Canalet (dalt Jesús i Roquetes) si hauria estat executat i ara tindríem resolta la problemàtica per molts anys, si més no des d'Aldover fins Vinallop.  El que si sabem és que no tenim ni aquella variant ni el desdoblament anunciat per a Tortosa Este mateixa setmana va vindre el Conseller suc...
Més informació

Veritat, posveritat...

Tothom coneixem allò de " nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira ". Dit així, la frase té molt de cert. Tots els dies en tenim exemples ben clars. Encara que, no tot és d'una manera o d'una altra, segons com ens ho mirem. Hi ha coses irrefutables t'ho mires com t'ho mires.  Peró, ( ah, sempre el però ) ara em desdiré. Potser sí que tot és ( objectivament ) interpretable i, per tant, diferent segons el color del vidre. Fins i tot allò  més aparentment objectivable i " científic ". No és estrany: estem en temps d'això que ara anomenen postveritat ( de postmentida no se'n parla, seria redundant ). L'important no és el fet en si mateix, la veritat, l'important són les conseqüències i interpretacions. I quin embolic ! Esta reflexió " a vuela pluma " bé a tom de determinades " noticies " que he vist compartides a Facebook els darrers dies: la mort de Pau Donés ( Jarabe d...
Més informació

Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho. Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes...
Més informació