Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho.
Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes, quimioteràpia, radioteràpia, pastilles, malestars, alguna que altra conseqüència paral·lela, i sempre sense demostrar-ho especialment, per a que no pateixen en excés els del costat. Per timidesa, falta de valentia i temor a la segura emoció, mai t'ho he dit a la cara ( que es on s'ha de dir), però ho deixo escrit aquí, per sempre mes i per a que conste. Quin munt d'ànim i valentia tens!!!!
Ho aconseguirem, segur.