Atemptats, matances: MORT

És trist constatar-ho i no dic res de nou que no se sàpiga però, no totes les morts són iguals o valen el mateix. O potser hauriem de dir que no a totes els hi donem el mateix valor.

Ens queixem (jo també) quan als mitjans de comunicació no fan el mateix cas ni presten la mateixa atenció d'uns assassinats (matances indiscriminades, actes terroristes etc) ocorreguts a 100, 500 o 5.000 quilòmetres. 

Sé que ha de ser complicat per als periodistes saber enfocar i/o informar el més asèpticament possible ( en tot ), ara, establir l'ordre de les noticies categoritzant-les per la seua importància no hauria de ser tan complicat. TV3, el diumenge al Telenoticies del migdia: Primera noticia, la matança de Munich amb 10 morts i 35 ferits ( 4 minuts ); tot seguit informació de l'atemptat suicida a l'Afganistan (Kabul) al final d'una manifestació amb 80 morts i 231 ferits va merèixer 30 SEGONS. Això al migdia, a la nit ni menció. De la vintena a Bagdad, n'hi en van parlar.

A més, lo de Munich va passar divendres i lo de Kabul i Bagdad dissabte i diumenge respectivament. 

Però no cal ser hipòcrita, també la gent, tothom, parlem més del que sentim més prop geogràficament ( o sentimentalment ) que no del que passa a milers de quilometres o a altres cultures. Bé, sempre que quan diem " lluny " no vulguem dir EEUU, per exemple -que mira que està lluny- i on solen sovintejar les matances de " bojos " . 

Un altre aspecte del tema. Si ens creguéssim de veritat que la vida és allò més important que hi ha, els mitjans parlarien tant de matances i determinades accions que sovint causen un efecte contagi ? N'hi ha prou amb la quartada de la informació ? Em refereixo sobre tot a matances com ara la recent de Munich, la de Noruega o les d'EEUU d'aquells que entren a un centre comercial o un col·legi.... ( Ara mateix acaben d'informar d'un. Apunyalament al Japó d'aquestes característiques amb 19 morts de moment )

I ja que hi som, i continuant parlant de persones, val el mateix la vida d'un torero que la de qualsevol altra persona ?

Si comencem per alegrar-nos de la mort d'una persona amb l'excusa que és no sé què, podem acabar per justificar la reinstauració de la pena de mort ?. En la mesura que la vida té un valor sagrat, però segons com se miri.

I si passem a l'ambit estrictament animal. Val el mateix un bou que una llagosta ?. Val el mateix un gos o gat que un periquito ?. Un cavall que una ostra o silur que és pescat després d'una hora de lluita o qualsevol au caçada al vol ?  Sembla que els anomenats en segon terme, valen menys. Si més no, no sembla que gaudeixen de la sensibilitat i de defensa com els primers